Menu
Menu
👉Si no s’asseguren uns ingressos finalistes, com impostos sobre l’ús del vehicle privat que ajudin a pagar el sistema de transport públic, ens preocupa que la gratuïtat i els descomptes actuals siguin l’excusa per a retallades del servei en un futur.
🚆Per assegurar l’accés de tothom al transport públic, el que cal és reforçar les tarifes socials: ja s’ha fet un pas molt positiu amb la T-16 i la T-jove, però cal ampliar-ho a la gent gran, les persones amb discapacitat i les famílies amb risc de pobresa
❌Lamentem que aquestes millores no s’aplicaran a les comarques on no hi ha autoritats territorials de la mobilitat (ATM): les Terres de l’Ebre, l’Alt i el Baix Empordà i la Garrotxa.
Avui, el Consell de Mobilitat ha anunciat les noves tarifes de transport públic per al 2023, que contemplen el manteniment dels descomptes en els títols integrats de transport corresponents a les ATM i que se suma a l’anunci del Govern espanyol de mantenir la gratuïtat de RENFE. Així, unes mesures que es van plantejar com a excepcionals per la crisi inflacionària passen a mantenir-se almenys durant 12 mesos més.
Si bé des de la PTP considerem que aquesta mesura, aplicada de forma puntual, va ser positiva per a les famílies amb dificultats econòmiques, ens preocupa que es plantegi com a una mesura a llarg termini: tant per la seva viabilitat com perquè creiem que hi ha formes millors d’aconseguir els objectius socials i ambientals que es persegueixen.
Un cop passats 3 mesos des de l’aplicació de la mesura, les dades de demanda de viatgers de setembre i octubre de Renfe Rodalies, FGC i metro, constaten un augment de la demanda, seguint la tendència de recuperació experimentada durant tot l’any 2022 respecte dels valors prepandèmics. En no ser significatiu aquest increment respecte a la resta de mesos de l’any, ara mateix no es pot concloure que aquest increment s’expliqui només per aquesta mesura.
Així mateix, cal tenir present que la majoria d’experiències internacionals de gratuïtat o grans descomptes mostren que el creixement inicial de la demanda a causa de la gratuïtat s’estanca en el moment en què no hi ha mesures que en garanteixin la qualitat i fiabilitat del servei. Diversos estudis també assenyalen que gran part els nous usuaris al transport públic es capten principalment d’altres modes més sostenibles i accessibles, com caminar o la bicicleta.
Des de la PTP demanem que, quan es disposi de les dades, s’avaluïn i es facin públics els resultats de l’aplicació dels descomptes i gratuïtat, tant a nivell de cost per al sistema, de guany de passatgers i de traspàs modal (de quin mode s’han captat).
Els descomptes i la gratuïtat es defensen sovint amb l’argument, amb el qual coincidim, que permeten eliminar la barrera d’accés als col·lectius més desfavorits. Tanmateix, l’èmfasi en aquestes mesures contrasta amb la falta d’interès històric en les polítiques dedicades específicament a grups socials més afectats, pal·liat de forma tímida en les noves tarifes.
Els títols socials, és a dir, títols amb descomptes especials per a col·lectius com infants, joves, gent gran, etc. no s’apliquen de forma universal a tot Catalunya, en alguns casos només permeten viatjar pel mateix municipi, són difícils de conèixer i no contemplen perfils importants com les persones en situació de risc per pobresa.
En l’actualització d’aquest any, s’ha fet un pas endavant ampliant i unificant criteris per als més joves. L’homogeneïtzació a 16 anys de l’edat fins a la qual és gratuït per als infants circular pel seu municipi i l’extensió de la T-jove fins als 29 anys i a les 4 ATMs són molt bones notícies, però encara queda molt camí per recórrer: l’ATM no ha abordat encara els descomptes per gent gran, persones amb discapacitat ni situació de risc de pobresa, col·lectius pels quals cada operador o administració ha creat (o no) els seus descomptes.
Des de la PTP demanem que les administracions i operadors afectats centrin els esforços a establir uns criteris homogenis i de fàcil accés per als títols socials a tot Catalunya i a estudiar una ampliació del seu abast per a abordar les persones en risc d’exclusió o pobresa.
Però la desigualtat és present també en l’àmbit territorial. Les Terres de l’Ebre, l’Alt i el Baix Empordà i la Garrotxa segueixen sense integració tarifària i, per tant, amb unes tarifes molt més altes que a la resta de Catalunya:
| Sant Celoni – Barcelona (49km) | Olesa de Montserrat – Barcelona (41km) | Palamós – Girona (44km) |
| 3,92€ abans
0€ ara* | 3,05€ abans
2,14 € ara** | 6,55€ abans
6,55€ ara |
Des del 2003, el cost del sistema de transport públic (ATM Barcelona, en aquest cas) augmenta cada any per sobre de l’augment del nombre de viatges. És a dir, malgrat l’increment dels costos d’operació del sistema, els viatges no creixen al mateix ritme. L’aportació de les administracions es va mantenir entre el 40 i el 55% fins al 2019, però el 2020 la caiguda de demanda deguda a va suposar un increment extraordinari de l’aportació.
En aquest context de despesa creixent sense un reflex clar en el volum d’usuaris, ens preocupa que la presentació de la mesura no s’acompanya de cap pla d’obtenir mecanismes de finançament estables a mitjà termini, més enllà d’un augment de la partida pressupostària d’aquest any. Sí que sabem que aquestes mesures de gratuïtat i descomptes ja han suposat Uns 200 M€ per al Govern espanyol en concepte de gratuïtat de RENFE i (d’altra banda, recordem que el Govern espanyol ha destinat aquest any uns 5.000 M€ en la subvenció al combustible per a la mobilitat en vehicle privat).
Ens preocupa molt especialment que la mesura depengui de l’assignació pressupostària de cada any i que, en un futur, la gratuïtat i els descomptes anunciats siguin l’excusa per, d’aquí a uns anys, al·legar que s’ha generat un forat financer i forçar retallades en el servei.
Des de la PTP demanem que l’augment de les aportacions sigui a través de la creació de figures impositives finalistes, que estiguin garantides els pròxims anys i que gravin precisament aquelles accions que generen externalitats negatives en l’àmbit de la mobilitat (la circulació en vehicle privat, la creació de noves urbanitzacions i/o serveis en àmbits sense transport associat, etc.). L’administració té a l’abast la possibilitat de crear figures impositives d’aquest tipus, recollides en la llei catalana del transport públic aprovada per unanimitat l’any 2015, però que mai s’ha desplegat, com el peatge urbà, que permetria la recaptació pel transport públic i la mobilitat sostenible de 300 M€ anuals.
Pels motius exposats, des de la PTP considerem que és urgent que:
Finalment, des de la PTP recordem que cal que existeixin inversions continuades en la millora del servei de transport públic que en garanteixin la qualitat i la fiabilitat. L’allargament d’aquestes mesures no ha de suposar, en cap cas, l’excusa per disminuir les inversions futures en transport públic.
Ens cal un sistema tarifari més just socialment i territorialment, més atractiu per captar usuaris del vehicle privat i formes de sostenir-lo en el temps. Considerem que allargar els descomptes i gratuïtat actuals i prou no ho resol.
Monika Wiktoria. Repàs d’experiències de gratuïtat del transport públic. Enllaç vídeo.
Documents elaborats per la PTP
El model de finançament i la tarifació social al punt de mira a la darrera Escola de Transport
