La llei de mobilitat sostenible, una nova oportunitat

Durant la legislatura passada el govern espanyol va treballar en una llei estatal sobre mobilitat sostenible, molt sol·licitada per diferents actors del món de la mobilitat, tant des de les administracions locals, com pels operadors o els moviments socials. El text es va aprovar el desembre de 2022, i la llei s’hauria d’haver aprovat durant el 2023, però la seva tramitació va decaure per la convocatòria electoral.

El passat 13 de febrer el Consell de Ministres va donar llum verda de nou al projecte de llei, amb el mateix text validat a finals de 2022, i el va remetre per a la seva tramitació per via d’urgència per tal que fos aprovat durant aquest 2024.

Aquesta legislatura, la urgència ve motivada pel fet que aquesta llei és un compromís europeu, inclòs en les negociacions dels fons Next Generation. A finals de 2023, quan el govern espanyol negociava amb la Unió Europea la segona fase del Pla de recuperació, transformació i resiliència, l’aprovació d’una llei de mobilitat sostenible d’àmbit estatal va ser una de les condicions que es van acordar per mobilitzar la totalitat dels recursos assignats a Espanya dels fons Next Generation EU.

El responsable de la tramitació de la llei, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va destacar que l’aprovació permetria incrementar el transport de mercaderies en tren o reforçar el paper de les zones de baixes emissions (ZBE), facultant la implantació per part dels ajuntaments de taxes de circulació o peatges urbans.

Què en diem els moviments socials

Diferents entitats socials interessades en la mobilitat sostenible¹, sindicals, ecologistes o juvenils ens estem coordinant arreu de l’Estat des de fa més de dos anys, abans de la primera aprovació del text. La nostra intenció és fer el seguiment a la llei i aconseguir que l’aprovació incorpori objectius concrets i ambiciosos per tal que la llei sigui, més enllà d’una declaració d’intencions, un instrument útil per respondre a les necessitats de la població i a l’actual situació de crisi climàtica.

Fruit del treball conjunt, hem presentat una seixantena d’esmenes orientades sobretot a la inclusió de compromisos concrets de descarbonització de la mobilitat, coherents amb els compromisos legislatius vigents en matèria climàtica per 2030 i 2050² i una millora del finançament del transport públic.

Si la llei vol fer canvis efectius en la mobilitat per fer-la més sostenible, cal que obligui el sector a fer la seva part per assolir la neutralitat climàtica el 2050, amb objectius intermedis de descarbonització i canvi modal, de manera que es pugui traçar un camí des de la situació actual, on el transport és un dels sectors que més contribueix a les emissions de CO₂, a un futur pròxim on la mobilitat sigui neutra en emissions.

Per això, caldrà que incorpori més compromisos per a la limitació de la mobilitat insostenible i alhora per a la promoció del transport públic, la bicicleta i els vianants per aconseguir el canvi modal. Hauria d’incloure mesures concretes pel transport de mercaderies en ferrocarril, els plans de desplaçament d’empresa, l’increment de les connexions transfrontereres i de trens nocturns, l’eliminació de vols amb alternatives ferroviàries, l’abast de les ZBE o altres mesures per la limitació del trànsit a les ciutats.

Però sense un finançament suficient no hi ha canvi modal possible. La llei ha de permetre que la mobilitat tingui una fiscalitat justa, que impulsi la descarbonització i asseguri el bon finançament del transport públic perquè hi hagi suficients recursos per poder fer aquesta transició, tant per part de la mobilitat urbana com la mobilitat de llarga distància.

Conscients de la difícil aritmètica electoral al Congrés per a l’aprovació de qualsevol llei, hem volgut mantenir converses amb el govern espanyol i amb tots els partits necessaris per a l’aprovació de la llei, per traslladar-los les nostres inquietuds i veure on podem trobar punts d’interès comú. També hem organitzat diversos debats públics sobre la llei amb representants de les diferents forces polítiques presents al Congrés.

El darrer debat es va produir en una de les sales annexes al Congrés el passat 15 d’abril, amb molta assistència de públic, i s’hi va posar de manifest que existeix la possibilitat d’una entesa entre els diferents partits que dugui a millorar l’actual text de la llei.

I ara què?

La negociació de la llei, que es presentava de forma urgent a principis d’any, ha perdut velocitat arran de les darreres convocatòries electorals, les eleccions gallegues, basques i catalanes i també les eleccions europees, per l’escenari d’incertesa que podien obrir els seus resultats, especialment en el cas de les eleccions catalanes, que haurien pogut variar els suports de l’actual govern de l’Estat.

Un cop estabilitzat el govern la situació canvia, i és previsible que la seva acció política comenci a desplegar-se en tots els aspectes, entre ells l’aprovació d’aquesta llei.

Els senyals que envia el govern en matèria de mobilitat sostenible són contradictoris: per citar-ne dos exemples; per una banda, les inversions en el ferrocarril de proximitat marxen a bon ritme després de molts anys d’infrafinançament; i per l’altra, el govern es resisteix a implantar els compromisos europeus en matèria de peatges a les vies interurbanes. 

També és cert que en aquesta legislatura el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible s’ha reforçat amb persones que tenen una trajectòria reconeguda en la implantació de polítiques de mobilitat sostenible, com és el cas del mateix ministre i la gestió que va desenvolupar durant el seu càrrec anterior com a alcalde de Valladolid, la nova secretària general de transport terrestre, Marta Serrano, o el nou secretari general de mobilitat sostenible, Álvaro Fernández. Tots ells tenen una sensibilitat cap a la mobilitat sostenible, però el punt de partida en aquesta nova legislatura ha estat la tramitació del mateix text existent, un text insuficient per assolir els reptes pendents en mobilitat sostenible. Resta veure, doncs, la voluntat real del Ministeri per introduir canvis efectius en la llei i l’ajuda que puguin aportar la resta de grups en aquest procés.

Mercedes Vidal Lago
Membre de la junta de la PTP

1. Transport & Environment, Alianza por el Clima, ECODES, AMBE (Asociación de Marcas y Bicicletas de España), ConBici, Consejo de la Juventud, Fundación Renovables, Fundación nuevo modelo energético, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Federación de Consumidores y Usuarios CECU, CCOO, UGT, UGT, Eco-union i la PTP. ↩︎
2. Els acords de París, concretats en l’àmbit estatal amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica i el pla que la desenvolupa, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030. ↩︎