La plataforma “Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat”

Les Terres de l’Ebre, repartides geogràficament en 4 comarques –Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià i Baix Ebre– suposen un percentatge molt petit de població respecte a la resta de Catalunya. Segons un estudi de la Càtedra d’Economia de la URV, de cada 10.000 habitants del territori català, tan sols 233 són ebrencs. Una xifra, doncs, molt petita a l’hora de prendre decisions polítiques que ens afecten.

A tot això s’hi suma que l’evolució demogràfica de la nostra regió és, actualment, negativa: els últims 10 anys, la població de les Terres de l’Ebre ha disminuït en més de 10.000 persones (la Terra Alta encapçala l’índex d’envelliment a Catalunya amb un 165%).

D’aquesta població ebrenca, més de la meitat (55%) viu en els 6 municipis més grans –Tortosa, Amposta, Deltebre, Roquetes i la Ràpita–, que també són dels més ben comunicats. No obstant això, els dos últims anys, els pobles que més han augmentat la seva població han estat l’Ametlla i l’Ampolla de Mar, pobles costaners, que, a més, tenen estació de tren. Casualitat? És clar que no.

Aquesta problemàtica, detectada ja fa anys, va fer que un grup d’ebrencs i ebrenques implicats en el territori comencéssim a treballar conjuntament. Així va néixer la plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat, amb l’objectiu de reivindicar la millora en els transports públics envers les nostres terres. Aquesta plataforma porta més de 10 anys de lluita i reivindicacions, amb la trista constatació que no hem avançat gaire al respecte.

Des de la plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat, pensem que el creixement de la població, depèn, a més d’altres factors econòmics i socials, de les comunicacions del territori. I aquestes comunicacions depenen directament de la voluntat política dels nostres dirigents.

Durant la pandèmia, i amb la necessitat del teletreball, molts ebrencs van tornar a l’àmbit rural. Aquesta va ser una oportunitat per adonar-nos que era possible viure i treballar a les Terres de l’Ebre, amb la possibilitat d’apostar per l’equilibri territorial implementant uns serveis de transport adequats. Però, en acabar la pandèmia, vam veure que això no va revertir en un canvi. Es va desaprofitar aquesta avinentesa. Com que no teníem uns mitjans de transport eficients, la gent més qualificada (gent jove quasi tota, en edat de formar família i tenir fills), va tornar a marxar.

Els polítics que han governat casa nostra parlen sovint d’equitat territorial i de la Catalunya buida. Han rebut reiteradament les nostres peticions de millora en els serveis de transports: freqüències, horaris apropiats, puntualitat i durada de trajectes. També hem reivindicat llargament la construcció d’una estació intermodal que coordini els transports de carretera amb el ferroviari –es dona la paradoxa que el baixador d’autobusos es troba a més d’un quilòmetre de l’estació de trens de l’estació ferroviària central de les Terres de l’Ebre, l’Aldea–.

En aquest sentit, vam fer una campanya anomenada “Hem perdut el Tren”, juntament amb el col·lectiu Diàspora ebrenca, d’ebrencs que han hagut de marxar per feina del territori), per tal de demanar un tren ràpid i amb connexió wifi, perquè disposar d’un transport públic de qualitat i fiable facilitaria que els ebrencs qualificats laboralment poguessin tornar a viure al territori. Un altre avantatge d’aquesta millora seria que població externa es plantegés venir a les Terres de l’Ebre, on l’habitatge és més assequible que a les capitals i amb una millor qualitat de vida. A la campanya s’hi van unir totes les entitats socials de les Terres de l’Ebre (sindicats, Cambra del Comerç, Universitat, representants polítics, associacions, etc.). Els nostres representants al Parlament de Catalunya ens van rebre i ens van assegurar resultats al respecte. No va ser així. Tot es va quedar en bones paraules. Dos anys després, seguim igual, sense Avant ni trens similars.

A banda d’això, quan des del govern de la Generalitat es van implementar subvencions pel transport (com la T-jove o d’altres bons de descomptes) per tal d’abaratir les despeses en transport a l’usuari, les Terres de l’Ebre no ens en vam poder beneficiar per no disposar d’una ATM pròpia. Les comarques més allunyades, que són les que més necessiten aquests ajuts pel transport, són les no se’n poden beneficiar. Es creava així un greuge comparatiu en perjudici, un cop més, de les Terres de l’Ebre.

Fixant-nos en l’evolució temporal d’aquesta problemàtica, podríem dir que en aquests 10 anys, hem anat a pitjor. Fins ara.

En acabar el 2023, hem rebut, amb una certa esperança, la creació d’una ATM per les Terres de l’Ebre. Certament, és una notícia positiva, ja que suposaria tenir un instrument des d’on es pogués fer una anàlisi a fons de les necessitats de transport envers el territori, tant per carretera com ferroviaris, així com un estudi de la població i de la viabilitat dels diferents mitjans de transport. O dels horaris més adients per l’usuari i les freqüències i durades dels trajectes. Un instrument, a la fi, que dones la possibilitat a les Terres de l’Ebre de revertir una situació de discriminació reiterada que ha fet del nostre territori el més envellit de Catalunya.

Com podem admetre que un territori amb tan gran riquesa energètica, hidrològica i paisatgística sigui el més abandonat de Catalunya? Com podem permetre que sols siguem un territori d’on extreure productes per la resta de Catalunya –energia nuclear i eòlica, aigua– sense obtenir-ne res a canvi?

Des de la plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat, seguirem lluitant perquè el nostre territori tingui un tracte igualitari respecte a la resta de Catalunya. Ara, pot ser, amb l’ATM tinguem un instrument i una possibilitat d’aconseguir-ho. Però mentre no comenci a funcionar, es poden fer moltes coses: millorar les freqüències i la puntualitat dels rodalies, reduir els temps de durada dels trajectes, i, sobretot, construir una estació intermodal a l’Aldea que sigui l’eix dels transports a les nostres terres.

La plataforma “Trens Dignes”, com se’ns coneix popularment, no abaixem la guàrdia. Han sigut molts els anys d’abandonament i moltes les promeses incomplides. Seguirem treballant fins que la plataforma no sigui necessària. Mentrestant, vos invitem a gaudir de les nostres terres. Descobrireu una Catalunya d’una bellesa singular i única!

Cinta Galiana Llasat
Portaveu de la plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat