Menu
Menu
Els conductors podrien tenir un nou i perillós company de viatge a la xarxa viària catalana: megacamions de 25,5 metres més pesats que un avió Boeing 737 i una estructura doblement articulada. Ahir el Conseller Territori i “Sostenibilitat” de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, va fer una preocupant concessió al sector de l’automoció del país, atorgant les qualitats de “seguretat viària” i “sostenibilitat ambiental” a aquests monstres de la carretera, l’única virtut dels quals és incrementar la productivitat de cada camioner. La Generalitat ofereix Catalunya com a banc de proves al govern espanyol, que amb data 24 de desembre de 2015 i essent Ministra de la Presidència Soraya Sáez de Santamaría, va aprovar la normativa que permet, prèvia autorització autonòmica, la circulació dels també anomenats “megatruks”.
La PTP va adherir-se l’any 2009 a la Plataforma Europea No Megatrucks (Nomegatrucks.eu), que agrupa més de 240 entitats i manté una web on explica àmpliament els problemes que generen aquests vehicles per als quals no ha estat pensada la xarxa viària. La PTP va ser una de les primeres associacions en adherir-se a aquest moviment a Espanya i va traduir la web al català.
A sobre de peatges lucratius, megacamions! A Catalunya, el sistema concessional de les autopistes és extraordinàriament lucratiu i provoca una sèrie de disfuncions que deriven en una sobrecàrrega de camions sobre la xarxa de carreteres secundària, afegida a l’excés de camions sobre tota la xarxa viària conseqüència de la pèssima política ferroviària. En comptes de posar-hi remei, la Generalitat agreuja les disfuncions sobre el sistema viari català aprovant uns vehicles pensats per a xarxes viàries molt diferents, pràcticament desèrtiques, als països escandinaus. Els megacamions estan prohibits a la immensa majoria de països europeus, excepte Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Holanda; i a alguns estats d’Alemanya.
Aquests vehicles reben altres noms com Euro-Modular EcoCombi, EuroCombi, o Gigaliner entre d’altres, i són altament atractius per a determinats sectors i lobbys, com no podria ser d’altra manera, relacionats amb la indústria del motor i del sector logístic, que xifra en 110 milions d’euros els estalvis anuals pel suposat estalvi de circulacions per carretera (22% de reducció del preu a la tona-quilòmetre) i en 700 miliions d’euros els beneficis per a la societat espanyola.
Quan pràcticament tothom està d’acord en què el transport de mercaderies per ferrocarril a Espanya hauria de ser una prioritat donat la ridícula quota actual (al voltant del 3%), la nova autorització suposa un cop dur al desenvolupament del sistema de transport terrestre més segur i sovint més sostenible: el tren. La PTP està en plena discussió sobre la conveniència de la solució forçada per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana per al Corredor Mediterrani que pretén potenciar el trànsit de mercaderies per ferrocarril a partir de la implantació de l’ample internacional mitjançant un complexíssim tercer carril a gran escala, en comptes de seguir els plans inicialment ideats de Foment de simple canvi d’ample entre Castelló i Tarragona així com ampliar el nombre de vies als trams més congestionats de trens de rodalies. En aquest sentit tornem a reclamar la reobertura de la línia Reus – Roda de Barà per a mercaderies i la triplicació del corredor Sant Vicenç de Calders – el Papiol i Mollet – Sant Celoni. Tanmateix demanem als ajuntaments afectats que no obstrueixin aquestes infraestructures claus per al desenvolupament sostenible de Catalunya.
En qualsevol cas i en cas d’acceptar definitivament els megacamions a Catalunya, entenem que les autoritats estatal i autonòmica són coneixedores del risc per a la seguretat i accepten que hi haurà un augment del desgast de la infraestructura a pagar per tots els contribuents.
La PTP fa una crida a totes les entitats socials i ambientals preocupades per una mobilitat més sostenible i segura, així com els partits polítics, a posicionar-se sobre els megacamions a la nostra xarxa viària. Recordem que Catalunya té assignatures pendents molt més importants que els megacamions, com són la millora de la gestió viària, l’aplicació de l’Eurovinyeta, la substitució dels peatges lucratius pels peatges públics de gestió de la mobilitat, i la potenciació del sector ferroviari.
