La llei de mobilitat sostenible, en perill per la falta d’ambició climàtica del govern

La manca de voluntat política del Govern d’incloure objectius clars i ambiciosos de descarbonització i sostenibilitat del sector del transport i la mobilitat dins del redactat de la Llei de Mobilitat Sostenible està posant en risc l’aprovació d’aquest projecte de llei.

«En les converses mantingudes amb diversos partits, incloent-hi EH-Bildu, ERC, SUMAR i Podemos, hem constatat que ningú entén per què des del Grup Parlamentari Socialista es mostra una oposició total a incloure de manera clara i explícita una major ambició climàtica i objectius concrets per avançar en la descarbonització i la sostenibilitat del transport i la mobilitat», manifesten aquestes organitzacions.

«També trobem a faltar una actitud realment constructiva per part del Partit Popular per tal que Espanya avanci de manera efectiva cap a la descarbonització necessària del sector transport i la mobilitat, en compliment dels compromisos internacionals en el marc de l’Acord de París», afegeixen.

El sector del transport és, indiscutiblement, el principal responsable de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Espanya. El 2023, aquest sector va ser responsable del 32,5 % del total de les emissions, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El transport per carretera, per si sol, va representar el 30,1 % del total.

Tot i la gravetat d’aquest fet, els representants del Grup Parlamentari Socialista no han donat cap explicació convincent de per què el Govern rebutja les esmenes registrades que proposen incloure, a l’article 1 (Objecte i finalitat de la llei), l’objectiu d’«assolir la neutralitat climàtica del sector transport i la mobilitat abans del 2050 o, en qualsevol cas, tan aviat com sigui possible», i d’introduir aquesta frase: «S’inclouran en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) objectius concrets i quantificables de reducció d’emissions de GEH del sector transport per al 2030 i 2040 respecte als nivells de 1990, i la seva actualització només es podrà fer a l’alça en futures revisions del PNIEC.»

Aquest mecanisme d’actualització a l’alça és el mateix que es va incorporar a la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica per modificar els objectius d’aquella norma. Cal recordar que en aquella llei no es van voler incloure objectius concrets per al sector del transport perquè, aleshores, es va dir que aquesta seria la funció de la futura “Llei de Mobilitat Sostenible i Finançament del Transport Públic”.

Entre altres exemples de manca d’ambició, aquestes organitzacions denuncien també el rebuig injustificat del Grup Parlamentari Socialista a les esmenes que proposen fer obligatoris els plans de mobilitat sostenible a la feina en centres amb més de 100 persones treballadores (o 50 per torn). La proposta actual, recollida a l’article 27, només fixa aquesta obligació per a centres amb més de 500 treballadors o 250 per torn. Aquest llindar exclou la gran majoria dels centres de treball a Espanya.

I és que la proposta del Govern no s’ajusta a la realitat del teixit empresarial del país. Segons dades de la Direcció General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa (DGIPYME), a l’informe Cifras PYME de febrer de 2024, a Espanya hi ha més de 2,9 milions de petites i mitjanes empreses. Les grans empreses, amb més de 250 treballadors, no arriben a 5.700. És a dir, el 99,8 % del total són pimes, davant d’un 0,2 % de grans empreses. Milions de persones treballadores quedarien excloses de la protecció que hauria de garantir la llei.

Segons les dades disponibles, un 30 % dels desplaçaments en dia feiner a Espanya es fan per motius laborals, i prop d’un 60 % es realitzen en vehicle privat motoritzat.

Malgrat que avui dia aquests plans de mobilitat sostenible són opcionals (excepte en alguns territoris), allà on s’apliquen amb compromís i continuïtat, els resultats són clars: menys accidents i congestions, millor qualitat de l’aire i reducció d’emissions de GEH.

«Per la transcendència que tenen el transport i la mobilitat en la vida quotidiana, la salut pública i el medi ambient, Espanya necessita urgentment una llei valenta i efectiva, amb objectius ambiciosos de descarbonització. Ens preocupa que el Govern prefereixi aprovar una llei feble, sense objectius clars, i es perdi així una oportunitat única de fer una norma realment útil», conclouen les organitzacions.

Aquestes entitats han aconseguit registrar, gràcies a l’obertura de molts grups parlamentaris, 64 esmenes per millorar el projecte de llei. Algunes de les més destacades són:

• Eliminació dels vols curts amb alternativa ferroviària de fins a 4 hores.
• Quota mínima obligatòria del 6 % d’electrocombustibles zero emissions d’origen renovable per a tots els vaixells que accedeixin a ports espanyols, a l’horitzó 2030.
• Creació del Fons de Carboni per a la descarbonització del transport i la resiliència de les infraestructures.
• Inclusió, dins dels plans de mobilitat per a centres de treball de gran dimensió, de l’obligació d’incorporar progressivament vehicles zero emissions en flotes empresarials amb més de 50 vehicles.
• Inclusió en l’Instrument de Planificació Estratègica Estatal en Mobilitat (IPEEM) de criteris que prioritzin els modes de transport amb menor empremta de carboni, com el tren, i que limitin el finançament a nous projectes de grans vies o aeroports.
• Reformulació de les etiquetes ambientals de la DGT perquè tinguin en compte també les emissions de CO₂.
• Instruments per millorar la qualitat de la despesa en les Obligacions de Servei Públic ferroviàries, evitant l’eliminació arbitrària de serveis.

Per a més informació podeu trucar al telèfon 699191946 o enviar-hi un Whatsapp.