Manifest 22 de setembre de 2011: “Volem un dia sense transports públics ni bicicletes”

■ La PTP vol que els màxims dirigents polítics del país s’impliquin amb el transport públic i la mobilitat no motoritzada tant o més que amb el vehicle privat eficient

■ El discurs general i les inversions en mobilitat sostenible ha fet un gran retrocés arran la crisi. No existeixen plans d’estímul de la demanda en el transport públic com sí passa a l’automoció

La PTP vol cridar l’atenció sobre el futur incert dels transports públics de Catalunya, fins ara exclosos dels plans industrials de recuperació econòmica del país i de l’Estat i dels discursos dels màxims dirigents polítics. Arguments com la reactivació econòmica o la conversió ecològica del sector de l’automoció no justifiquen deixar de promoure els transports públics i la mobilitat no motoritzada, estratègies encara més efectives per assolir aquests anhels.

D’ençà dels inicis de la crisi econòmica d’alguns països d’Occident, el discurs general sobre el paper de la mobilitat sostenible a la nostra societat està fent importants passes enrera després d’intensos anys de conscienciació ciutadana duta a terme per l’administració i d’altres organismes i entitats. La caiguda de les vendes de vehicles privats a Espanya s’està estenent sobre l’opinió pública com un problema superior als propis inconvenients de l’automoció massiva: grans pèrdues econòmiques per congestió, malalties respiratòries i accidents, limitació de l’autonomia personal d’una important part de la població, ocupació inestable, grans importacions de petroli o més dependència energètica de països estrangers…

Ja no es pot argumentar que la mobilitat sostenible necessita subvenció i que el vehicle privat genera riquesa: actualment la demanda interior de vehicles privats al mercat espanyol està sent apuntalada pel Ministeri d’Indústria i depén, fonalmentalment, de les exportacions. En paral·lel, els màxims dirigents polítics estan més centrats en estimular la indústria del vehicle elèctric i híbrid que en promoure estímuls per a l’ús del transport públic o la correcció de dèficits històrics com la manca d’una llei de finançament que eviti el col·lapse econòmic del sistema tarifari i permeti noves i necessàries ampliacions del servei.

Afrontem un dia sense cotxes ple de males notícies. Són massa els exemples: la paralització de la connexió tramviaire Glòries – Francesc Macià per la Diagonal (on hi ha els intercanviadors, el camí més curt, la màxima demanda i la mínima inversió); l’aturada del tram central de la L9, el més important de tots; l’evaporació del calendari per al Retbus, amb els vehicles ja circulant en línies convencionals; l’estrany desig de legalitzar la circulació de motos pel carril bus (un ímfim espai urbà, vital per al bon funcionament del servei); un Pla de Rodalies de Foment amb un compliment escàs; un Pla de Transports de Viatgers de la Generalitat que serà retallat; la integració tarifària per al 2012 del mateix pla aplaçada sine die; els carrils bus a autopistes factibles només amb pintura però sense executar perquè s’ha aixecat el límit dels 80 km/h; el nou accés ferroviari a l’Aeroport de Foment totalment paralitzat mentre demà s’inaugurarà el flamant nou accés a l’Aeroport de Barajas; el típic menyspreu per l’execució dels tramvies i busos en lloc propi a les dues grans àrees urbanes catalanes que ho mereixen: el Vallès (més de 750.000 habitants) i el Camp de Tarragona (més de 300.000), etcètera. Per contra, no tenim constància que s’hagin reprogramat les obres de desdoblament de l’Eix Transversal Viari o de l’Eix Diagonal entre Vilanova i Igualada, peatges a l’ombra de l’anterior Govern que estarem pagant durant dècades com la mateixa línia 9.

Tant per a la reactivació econòmica i l’ocupació, com per afavorir una mobilitat més verda i energèticament independent, cal que el sector del transport públic i de la mobilitat sostenible siguin actors centrals en l’estratègia de regeneració industrial catalana, sense detriment dels ja presents fabricants de vehicles privats més eficients (híbrids, elèctrics o amb gas natural). Recordem que els ERO d’Alstom o d’Iveco també són un problema a resoldre, que no poden quedar a l’oblit.

Per recuperar la conscienciació en favor de la mobilitat sostenible, la PTP llança una proposta un tant estrambòtica però efectiva: declarar el proper dia 22 de setembre “Dia català sense transports públics”, per fer pedagogia sobre el que li passa al nostre país quan falla la mobilitat sostenible. Pel que sembla, ja s’ha oblidat massa ràpid el què li va ocórrer a Barcelona quan, durant el mandat de l’Excel·lentíssima Sra. Ministra de Foment, Magdalena Àlvarez, es van enfonsar les Rodalies.

Barcelona, 22 de setembre de 2011

Mobilitat i ocupació, a estudi….