Número 16

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzM2MiUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss16.pdf|target:_blank”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]El tranvía interruptus

Si no es canvia la decisió presa per l’Ajuntament, Barcelona serà la primer ciutat del món en tenir un tramvia interruptus. Un primer ramal anirà de la plaça de Francesc Macià al Baix Llobregat i un segon ho farà des de la plaça de les Glòries fins a Sant Adrià de Besòs. El tram de l’Eixample, entre la plaça de Francesc Macià i la de les Glòries, es quedarà sense servei. L’eix central d’aquest projecte és l’avinguda Diagonal. La interrupció en el servei es produirà al mig de l’avinguda, justament en la zona de més ús del transport públic.

Com hem arribat a aquesta surrealista situació? Descriure la trajectòria dels fets és una tasca ingent, per la seva gran complexitat i pel gran nombre d’interessos contraposats. En síntesi, la situació és la següent: l’any 1993 l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’EMT, convoca un concurs internacional que demostra la viabilitat del projecte. L’any 1997 el mateix ajuntament impulsa la construcción d’una línia experimental, de 500 metres i en via única, en la zona alta de la Diagonal. Una enquesta feta pública pel propi Ajuntament demostra que gairebé el 80% de barcelonins i barcelonines donen suport a la idea d’un tranvía al llarg de la Diagonal. Fins a aquest moment, els representants del Govern de Govern de la Generalitat, mal assessorats, s’oposaven al tramvia. A Mitjans de 1998 l’ATM —on participen a parts iguals la Generalitat i el món local— aprova per unanimitat incloure en el PDI la construcció del tramvia al llarg de tota la Diagonal. A partir d’aquest momento tothom canvia d’opinió. És com si el món comencés a girar molt de pressa i el personal quedés marejat.

Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va dir que només acceptaria el tramvia si anava soterrat en el tram central, però ara tenen una actitud més oberta i han encarregat nous estudis. Per la seva banda, la Generalitat confirma el canvi de criteri i s’alinea amb les posicions dels que defensen de forma clara que els tramvies van en superfície.

A ningú no se li pot escapar que aquests canvis tan sobtats són com a mínim sorprenents. En el dossier monogràfic que Mobilitat Sostenible ha preparat per aquest número apareixen diferents ciutats europees on el tramvia arriba al centre. Hi ha qui diu que el tramvia en superfície en el tram central és incompatible amb l’esquema actual de mobilitat i, afegeixen, «París i Barcelona no tenen tramvia en els seus centres». Pobre i provincià argument. Barcelona què vol ser: París, Nova York o Barcelona?[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]