Número 17

La revista canvia de nom, de Mobilitat Sostenible a Mobilitat Sostenible i Segura

Replantejament general del model energètic vigent:

El començament d’una nova era

Dossier: 22 de setembre: A ciutat, sense el meu cotxe

Petroli, la fi d’una època

El petroli és la sang que mou el sistema econòmic. Si s’acabés el petroli pràcticament es paralitzaria la societat, al menys una bona part d’ella. A Espanya el petroli és el principal combustible que importem de fora. Ara tothom diu que el preu de la benzina s’ha posat pels núvols. Però això és només veritat en part. Certament la benzina és molt més cara que fa uns anys, però, en termes constants, és a dir, descomptant la inflació, avui continua encara sent més barata que l’any 1973, quan s’inicià la primera gran crisi petrolera. Què ha passat des d’aleshores? El sector industrial i domèstic han diversificat els seus subministres energètics i han estalviat molta energia, especialment el sector industrial. En canvi el sector del transport no ha estalviat res. No solament no ho ha fet, sinó que s’ha constituït en el gran i principal consumidor d’energia a Espanya. El 98% de l’energia que consumeix el transport ve del petroli. El sector domèstic i industrial podrien aguantar una gran sacsejada petrolera però, si passés això, pel sector del transport resultaria fatal.

La combustió del petroli provoca un increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que estan canviant el clima del planeta. El petroli, que trigà milions d’anys a formarse, el podríem arribar a cremar totalment en 250 anys. Vet aquí dos elements de clara insostenibilitat. S’acaba el petroli? A llarg termini segur que sí, ja que no sabem com fabricar petroli. A mig termini no se sap. Hi ha moltes informacions contradictòries. Però el que és segur és no podem continuar depenent tant del petroli. La tecnologia ha posat a l’abast nous combustibles com els biocombustibles (produïts a partir de diversos productes vegetals i que tenen l’avantatge de tancar el cicle del carboni), els vehicles elèctrics (que podrien funcionar amb energia procedent de fonts netes) o l’hidrogen, un combustible que no produeix diòxid de carboni i, per tant, no contribueix a l’efecte hivernacle. De moment separar l’hidrogen que es troba a l’aigua o als hidrocarburs és car. Però cal recordar que anys enrere també eren cares les tecnologies solars i avui ja són populars a causa de la baixada de preus. De totes aquestes qüestions ens ocupem en aquest exemplar de Mobilitat Sostenible i Segura.

Mobilitat sostenible i segura

Els lectors segurament se n’hauran adonat del subtil canvi de nom d’aquesta revista. Ha passat de ser Mobilitat Sostenible a denominar-se Mobilitat Sostenible i Segura. Si s’incorporen els elements de seguretat en el trànsit de vehicles, aconseguirem fer una mobilitat encara més sostenible. Aquesta decisió té aveure amb l’estratègia que ha adoptat la PTP de treballar no només en el camp del transport públic, sinó també en el de la mobilitat sostenible i en el de la seguretat. Si la societat no es dota d’una estratègia de mobilitat sostenible i segura no hi haurà futur per al transport públic. Per això la revista passa a denominar-se Mobilitat Sostenible i Segura.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]