Número 23

Endavant amb el “metro” del Baix Llobregat

Després de la cimera de Barcelona: És possible una nova cultura de la mobilitat

Del 16 al 22 de setembre: Setmana de la mobilitat sostenible i celebració del Dia sense cotxes

L’estil FGC

Ferrocarrils de la Generalitat s’ha fet amb un espai important en el panorama dels ferrocarrils a Espanya. No és la companyia més important, ni en nombre d’expedicions ni en volum de trànsit, però sí que és probablement l’empresa de ferrocarril que presta un millor servei. El 1978 es crea Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de les transferències a la Generalitat provisional dels ramals ferroviaris de Catalunya i de Catalana. Des d’aleshores el servei no ha parat de millorar i la millora s’ha de fet d’una manera silenciosa, aplicant el principi de “fets i no paraules”.

Davant l’escepticisme general, ja fa molts anys que anunciaren la posta en servei del metro del Vallès. El temps ha passat i el servei que es presta en les línies que acaben a Terrassa i Sabadell és de tipus metro, per freqüència, per comfort, per accessibilitat i, des que hi ha la integració tarifària, també per preu. L’any 1997 FGC anuncià l’inici del servei del metro del Baix Llobregat en el ramal del mateix nom. Avui, cinc anys després, s’anuncia l’extensió del servei tipus metro fins la població de Pallejà. Pel 2004 s’ha anunciat la construcció d’una nova estació a Martorell que permetrà fer una bona correspondència amb Renfe  i estendre el servei de metro fins a aquesta població.

Avui, el conjunt dels FGC porten anualment més de seixanta milions de viatgers. I tot això s’ha fet amb un molt peculiar estil basat en la discreció, la modèstia i el criteri preferent de la qualitat per davant de qualsevol altre consideració. Per això avui podem parlar amb propietat d’un estil FGC de fer les coses. Ja ens agradaria que moltes altres companyies de ferrocarril funcionessin com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Per una nova cultura de la mobilitat

Com succeí durant els Jocs Olímpics en 1992, en el dia sense cotxes de 1999 o durant la Cimera europea, petites modificacions en la intensitat de vehicles fan que la ciutat esdevingui un espai molt més agradable. Aquest tipus de mesures especials tenen tendència a situar el cotxe en el seu nivell real de necessitat d’ús. Exceptuant l’accés a determinades zones de Pedralbes, el gruix de desplaçaments a Barcelona s’ha vingut realitzant normalment. Dintre de la ciutat poca gent que va en cotxe ha fet el canvi al transport públic. Per contra, és en l’accés a la ciutat on s’ha produït un important transvasament del cotxe al transport públic. Aquesta dada dóna una pista molt important sobre on cal actuar.

Els resultats de l’operatiu de trànsit de la Cimera europea demostren que és possible continuar vivint bé sense tants cotxes, amb més transport públic i amb una millor qualitat de vida. S’ha constatat que, si volem, podem ser capaços d’implantar una nova cultura de la mobilitat.

Proposem obrir aquest debat ciutadà. En ell, la PTP contribuirà amb les propostes que figuren en el reportatge que hem preparat en aquest número de la revista.