Número 24

Llums i ombres del Dia sense cotxes

Cal una reflexió al voltant de la jornada

El setembre no és el moment més idoni

Dossier sobre accessibilitat: Ceguesa i Transport Públic, una relació que cal millorar

Crisi en el Dia sense Cotxes

Al Dia sense Cotxes de 2002 li ha passat el pitjor que li pot succeir a una diada reivindicativa: que passi desapercebuda. Des que se celebrà la primera convocatòria, l’any 1999, el Dia sense Cotxes ha anat de més a menys. L’any 1999 Catalunya celebrà probablement el Dia sense Cotxes més important d’Europa. L’èxit contribuí a fer que la Unió Europea proposés estendre aquesta convocatòria a tot el continent. L’any 2000 les coses es complicaren a Barcelona amb l’assassinat d’un regidor de Sant Adrià de Besòs per pels terroristes d’ETA i per la poca diligència de l’ajuntament en organitzar uns filtres, en l’accés a les zones restringides, que acabaren generant col·lapses i perjudicant els autobusos, que eren qui en teoria havia de resultar beneficiat.

L’any 2001 la diada fou tan anecdòtica que els propis organitzadors, preveient-ho, varen convocar la Setmana de la Mobilitat Sostenible dos mesos després. Però enguany la manca de resultats del Dia sense Cotxes ha batut tots els seus rècords: el diumenge 22 de setembre es van registrar unes altíssimes intensitats de trànsit, embussos, i tot això en un dia en què el transport públic anava a mig gas, com correspon al servei d’un dia festiu. Amb tot, el pitjor ha estat que la convocatòria ha passat com una cita clandestina o de minories. L’endemà la premsa va parlar unànimement de fracàs de la diada i culpà les institucions del mal resultat.

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que s’ha celebrat a les mateixes dates ha tingut un gran èxit d’inscripció –gairebé cinquanta ajuntaments apuntats– però poca incidència degut a la fluixa programació d’activitats. Què hem de fer aleshores? Renunciar a organitzar el Dia sense Cotxes ? Seria increïble que la regió europea que en el seu temps millor va organitzar aquesta diada demani a la Unió Europea que no es convenient convocar més dies sense cotxes.

La PTP ha ofert un bon grapat d’alternatives per reorientar la lluita i aconseguir una mobilitat més sostenible i més segura. A la pàgina següent apareixen algunes d’elles. Com a associació hem fet els deures. Ara toca a les administracions moure peça.

“Vols llegir més? Aquest mes tenim monogràfic 10 anys i mobilitat!