Número 30

Accidents: L’epidèmia del nostre segle
Tramvies: Ara va de bo
La bona salut dels autobusos urbans

La plaga dels nostres temps

Segons els experts, durant la guerra del Vietnam, –el conflicte armat més cruel a nivell global des de la fi de la Segona Guerra Mundial– van morir més d’un milió d’innocents. Doncs bé, segons dades de l’OMS, també són més d’un milió de persones les que moren cada any per culpa dels accidents de trànsit.

I com passa en totes les catàstrofes, ja siguin naturals (terratrèmols, inundacions…) o obra de l’home (guerres), són els països empobrits i els nens els que se’n porten la major trompada.

De tal magnitud és el problema que l’OMS va decidir que enguany, el Dia Mundial de la Salut estaria dedicat als accidents de trànsit com a factor de mortalitat. A Catalunya ja s’estan aplicant mesures per evitar l’accidentalitat, com ja vam poder comprovar amb la reducció del nombre de morts durant la passada Setmana Santa. Juliol i agost seran una pedra de toc per seguir avançant. No obstant, amb la prevenció encara són necessàries mesures dissuasòries a través de radars, controls, sancions… no sempre acceptades de bon grat per l’opinió pública.

Juntament amb les campanyes de sensibilització, cal una acció per part dels poders públics de persecució i sanció dels infractors de les normes per prevenir-ne part de les causes que originen els accidents: velocitat excessiva, alcohol, imprudències, no portar el cinturó de seguretat. I aquests factors depenen de nosaltres, tenim al nostre abast reduir la llista negra dels accidents de trànsit.

Bé pels ajuntaments

Aquests darreres setmanes s’han complert els 25 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Van ser quatre dècades marcades per l’especulació immobiliària, la manca de planejament urbanístic i l’absència de criteris racionals a l’hora de “pensar” les ciutats; la quals cosa va conduir a uns barris, uns pobles i unes ciutats desestructurats i, sovint, incomunicats per la manca d’un transport públic eficaç. Hi havia, doncs, molta feina per fer.

Sortosament, en aquest quart de segle s’ha avançat molt per fer unes ciutats i pobles més habitables i al servei de les persones. Avui dia, tots els ajuntaments mínimament significatius tenen la seva Agenda 21 per avançar cap a la sostenibilitat i tenim, també, una Llei de Mobilitat que obliga a fer previsions de transport públic a qualsevol pla urbanístic.

En aquest sentit, també són molts els ajuntaments de ciutats mitjanes que s’han que el vehicle privat ja no pot ser l’únic element de mobilitat, ni pot ser el rei dels carrers. És per això que els governs municipals democràtics. Una aposta decidida pel transport públic, ja sigui a través d’empreses municipals o bé amb acords amb operadors privats. Així, en números anteriors, en aquest mateix, i en futurs, donem compte de poblacions amb un govern local que es desviu per la millora i extensió dels mitjans col·lectius de transport. Un esforç del tot lloable que volem reconèixer i aplaudir.