Número 43

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzIyNCUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss43.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Probablement l’any 2007 sigui recordat com el pitjor any de la historia del transport públic de Catalunya en democràcia. La temeritat amb que el Ministeri de Foment ha dut a terme les obres de l’AVE a l’entrada de Sants ha tingut com a pitjor conseqüència la interrupció de la línia ferroviària mes important del país (Barcelona – Vilanova) i dels FGC Llobregat – Anoia. Malgrat els esforços de millora de Rodalies Renfe, les noves ampliacions d’autobús i tramvia, o l’adquisició de nous trens per al metro, aquest any es consagrarà com el del caos de la mobilitat a Catalunya.

A cop de garrot, Catalunya va aprenent la importància de disposar d’un bon transport públic i d’una bona xarxa ferroviària; quan aquests fallen, falla tota la mobilitat, l’economia i la convivència. De fet, el patiment dels usuaris del transport públic tan sols va obrir les portades durant els primers dies del desastre. Nomes tres dies després, el col・lapse encomanat a la carretera ja prenia el relleu als informatius i la tragèdia adquiria, per fi, el títol de problema nacional: s’havia afectat al vehicle privat. Potser per això, avui es reconeix la prioritat de les rodalies respecte a l’alta velocitat, tot i que la ministra insisteixi a dir que el tren dels ministres es igual d’important que els trens quotidians de treballadors i estudiants. La tragèdia de Bellvitge hauria de servir per obrir els ulls: Catalunya no pateix un col・lapse per dèficit d’infraestructures viaries sinó per una manca estructural de transport públic.

Si fem una mica de memòria, o recerca per les hemeroteques, descobrirem amb incredulitat que els poders econòmics de Catalunya nomes han acudit a Madrid per demanar accelerar les obres de l’alta velocitat. De les rodalies nomes ens hem encarregat les entitats acusades de “frenar l’economia del país”. Els resultats estan servits: qui frena l’economia i la convivència del país son els que prioritzen l’AVE i les autovies per davant dels trens regionals, les rodalies, els trens-tramvia o els carrils bus-VAO. Moltes entitats i partits han exigit la lògica dimissió de la responsable de Foment, tant per tenir poc clares les prioritats de la ciutadania com per imposar una temerària agenda d’inauguracions de tres línies d’alta velocitat, complexes totes elles, per a tres dies consecutius a Barcelona, Valladolid i Màlaga. No tan lògica ha estat la petició de dimissió per al responsable del Servei Català de Transit, Josep Pérez Moya, que per primera vegada ha posat en relleu la veritable utilitat publica de la xarxa viaria, fent prioritari un transport públic per carretera, cosa que ha resultat imprescindible en aquesta situació de caos. Des de la PTP donem ple suport a aquelles institucions que han treballat per alleugerir el trauma que Foment ha ocasionat als usuaris del transport públic a Catalunya, com son el Servei Català de Transit, l’Entitat Metropolitana del Transport, Rodalies Renfe o els operadors d’autobús de la Regió Metropolitana de Barcelona. A totes aquelles persones que han treballat pel transport públic en la seva Setmana Tràgica, milions de gracies.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]