Entrevista – Ricard Riol Jurado

President de la PTP (2007-2020)

Et fem aquesta entrevista nou mesos després del final de la teva presidència a la PTP. Com has viscut aquest període?

Bé, content del canvi d’etapa. Segueixo vinculat a l’entitat i el projecte ha tingut un bon relleu; i l’èxit d’un projecte és precisament que no sigui personal, que tingui continuïtat. I a nivell personal, és un canvi d’etapa que visc amb il·lusió.

Vas ser president durant un període de temps perllongat. Quina és la teva valoració d’aquesta etapa?

Jo estic orgullós de les persones amb qui m’ha tocat treballar, i d’haver fet créixer la PTP. Estic content amb el treball realitzat, crec que l’entitat s’ha reforçat, ha guanyant en prestigi, solvència i presència. Però això és una feina d’equip, i no hauria estat possible sense les persones que han entès i compartit el projecte.

Pel que fa a la mobilitat sostenible, en que s’ha avançat i en que no s’ha avançat? Quins han estat els principals obstacles?

Ara hi ha un consens, almenys de paraula, de que el transport públic és una solució a tots els nivells, cosa que als temps de la fundació de la PTP no estava tan clar. Ara tothom parla bé del  transport públic: l’únic que falta és que els projectes i les actuacions siguin coherents amb aquestes afirmacions. S’ha guanyat el convenciment, però cal que això es vegi als pressupostos i a l’espai públic, que és on ha de ser visible. Però estic content perquè coses que semblaven improbables l’any 1993 quan neix la PTP, ara són quotidianes: veure tramvies pel carrer, bicicletes públiques, carrils reservats a l’autobús a bona part de la xarxa, la integració tarifària… Per tant, crec que hem remat en la direcció adequada.

Imagina’t que tens una vareta màgica, i que pots fer realitat tres actuacions concretes de transport públic. Quines triaries?

Només tres? Deixa’m pensar… El Pla de Rodalies, especialment en l’apartat d’ampliació de capacitat i fiabilitat. El paquet de tramvies, incloent-hi la Diagonal, el TramCamp i el pas del Trambaix per Laureà Miró. En tercer lloc el pintat de carril bus/VAO a totes les autopistes d’accés a les grans ciutats.

Continues tenint una vareta màgica. Ara et deixem esborrar un projecte. Quina actuació treus de la planificació?

N’hi ha més d’una… Qualsevol projecte d’ampliació d’autopistes i autovies, o megasoterraments que detrauen recursos a projectes de mobilitat col·lectiva.

Deixem les fantasies. A darrera teu ha entrat un nou equip directiu a la PTP. Que li demanes?

Li demano paciència, perquè els resultats a vegades no es veuen a curt termini, especialment els que impliquen canvis culturals. En la nostra feina, sortim de lògiques de cicle polític i fins i tot generacional. Fem tasca a molt llarg termini.

Has entrat en una nova etapa professional a un gran operador ferroviari. Que pots fer ara  que abans no feies?

La meva feina actual en l’àmbit de l’operació ferroviària em permet entrar en un nivell de concreció tècnica i d’aplicabilitat molt gran. Formo part d’una cadena en que hi participen moltes persones i que es realitza en un entorn de recursos limitats, amb un impacte directe en el servei prestat.

La darrera qüestió, que ja saps que és un clàssic d’aquestes entrevistes de contraportada: Quina és la línia de transport públic de la teva vida?

Em costa triar-ne només una… Me’n surten tres: la d’ús, és la línia 5 del metro entre l’Hospitalet i Barcelona, sense la que no m’hauria pogut desenvolupar en el meu dia a dia; la meva línia vital seria el tren de Rodalies Tarragona-Cunit-Barcelona, que uneix els meus orígens amb l’actualitat; i la línia a la que segurament he dedicat més temps i esforços, el Trambaix.

Moltes gràcies, Ricard, per l’entrevista i pels teus llargs i fructífers anys de presidència de la PTP.

No et perdis cap article de la revista!

Número 64 disponible aquí!