Menu
Menu
[vc_row][vc_column][dt_fancy_title title=”El tren nocturn ha de ser una de les peces del futur de la mobilitat” title_align=”left” title_size=”h5″ title_color=”accent”][vc_empty_space][vc_column_text]No totes les crisis apareixen als noticiaris, algunes passen desapercebudes entre la població, queden difuminades entre d’altres deixant-les relegades a un mer record difús.
Vull parlar, ni més ni menys, que de la crisi de serveis ferroviaris nocturns, aquells vells coneguts que tants quilòmetres han fet i sembla que no tinguin un futur al nostre país.
La península ibèrica va disposar d’un gran nombre de relacions ferroviàries nocturnes fins ben avançada la primera dècada del present segle. Així, des de Catalunya hi havia possibilitat de viatjar amb un tren nocturn fins a diferents ciutats d’Andalusia, Extremadura, Madrid, Múrcia, Euskadi, Astúries i Castella, a més de París, Milà o Zuric. Relacions similars existien entre altres zones peninsulars. Els viatgers tenien la possibilitat d’arribar al centre de la ciutat de destinació a primera hora del matí, havent descansat i amb l’avantatge de que el tren permetia accedir a poblacions que no disposen d’aeroport proper.
Però aquests serveis s’han anat reduint progressivament, fins arribar a la situació actual en que RENFE només té programats quatre serveis (dels quals només un a Catalunya), i que a més han estat suspesos per la pandèmia, en teoria temporalment. Això ens porta a preguntar-nos: és que potser els trens nocturns han passat ja a millor vida?
La resposta la trobem fàcilment posant la mirada a Europa. En els darrers mesos, s’ha llançat una aposta ferma de compromís i coordinació per a potenciar i recuperar els trens nocturns internacionals. L’ÖBB austríaca, els DB alemanys, la francesa SNCF i els ferrocarrils federals suïssos SBB van anunciar la creació, a curt termini, de sis nous serveis diaris més, afegits als que ja tenen en oferta actualment.
Els trens nocturns a Europa estan recuperant ràpidament el terreny perdut en els darrers anys, i donen resposta a una demanda creixent de passatgers que per motius ambientals i de comoditat rebutgen l’ús de l’avió per a viatges de radi mig a nivell europeu. És incomprensible l’actuació d’Espanya, com ja és habitual, anant en contra-sentit a les tendències Europees cap a un canvi més que necessari.
El ferrocarril és una de les grans peces del futur de la mobilitat. En un context d’emergència climàtica, cal potenciar els serveis ferroviaris nocturns, al mateix temps que cal imposar mesures fiscals sobre el combustible d’aviació per acabar amb el dumping que gaudeix el low cost aeri.
Cal fer una bona reflexió de futur, seguir treballant mirant endavant i no enrere. Cal lluitar per un demà on puguem dir amb els ulls brillants “nosaltres vam salvar la terra” en comptes d’abaixar la mirada i, amb la boca petita, afirmar que “nosaltres vam fer emmalaltir el món”.
Georgina Montesinos Zaragoza
Enginyera de camins[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_cta h2=”No et perdis cap article de la revista!” txt_align=”center” color=”green”][/vc_cta][vc_btn title=”Número 64 disponible aquí!” color=”success” size=”lg” align=”center” link=”url:https%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fmss64%2F”][/vc_column][/vc_row]
