El Tramcamp, a informació pública

D’una clausura incomprensible…. Al gener del 2020 va circular el darrer tren en el tram Port Aventura – Salou – Cambrils. En un context mundial de lluita contra el canvi climàtic, aquí es va optar per eliminar un servei de transport públic electrificat i amb una demanda més que suficient per a fer-lo socialment rendible. Pel camí, 675.000 usuaris s’han hagut de passar al transport per carretera,  no s’ha avançat en la integració urbana de la traça i el descens de passatgers a línia regional R16 compromet el manteniment de la freqüència en aquesta línia, i impossibilita el seu increment. Val la pena recordar que la PTP i la PDF.camp (Plataforma en Defensa del Ferrocarril del Camp De Tarragona, amb qui col·laborem regularment) vam lluitar aferrissadament contra aquest tancament.  Concentracions a les estacions, perfomances imaginatives i molta feina d’interlocució no van ser suficients per aturar el desmantellament reclamat per unes autoritats locals sense competències en la matèria però amb una gran voracitat cap als terrenys que ocupava pel ferrocarril …. a un projecte de tramvia Amb aquest antecedents, s’ha sotmès a informació pública l’estudi del nou tren-tramvia del Camp de Tarragona. La primera fase del projecte contempla la recuperació de l’antiga traça ferroviària entre Cambrils port i Port Aventura, més la construcció de nou traçat entre Port Aventura i Vila-seca. L’estació d’ADIF de Vila-seca, punt final de la via tramviària pròpia, actuarà com a punt d’intermodalitat amb el servei ferroviari convencional (R14, R15, R16 i rodalies de Tarragona). L’estudi informatiu, a més, contempla l’arribada a Tarragona utilitzant la via d’ADIF mitjançant una solució del tipus TrenTramvia. La xarxa es desenvoluparà en fases posteriors amb l’arribada als nuclis urbans de  Tarragona i Reus amb via pròpia, més la construcció de ramals que donin servei als barris de Ponent, a l’hospital Jopan XXIII i al campus de Sescelades. La xarxa donarà servei a un conjunt de poblacions que apleguen 400.000 habitants, i que generen una elevada mobilitat generada pel turisme. La tecnologia tramviària presenta les millors característiques pel que fa a estalvi energètic, capacitat, comoditat, adaptabilitat a creixements estacionals o permanents de la demanda, accessibilitat, temps de recorregut i durabililitat. Es tracta d’un sistema de transport fiable, aplicable a curt termini i  sense incerteses tecnològiques. Des de la PTP hem elaborat una infografia que recull resumidament els avantatges de l’opció tramviària en comparació a altres modes alternatius de transport públic, i que estem utilitzant en el debat territorial de la proposta. L’arribada de FGC al camp de Tarragona El Tram Camp significarà l’arribada a la demarcació de l’operador públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que opera ja a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Girona, on presta serveis amb uns excel·lents  índexs de qualitat i de captació de demanda. Aquesta empresa pública disposa de capacitat financera per a fer front a aquesta inversió, més enllà de la inclusió del projecte als fons Next Generation ja decidida per la Generalitat de Catalunya. El tràmit actual d’informació pública es el pas previ per a la redacció del projecte constructiu i la licitació de les obres, que podria fer-se efectiva dins de l’any 2022. Les nostres al·legacions al projecte El suport de la PTP al projecte no exclou la presentació d’unes al·legacions que tenen com a objectiu garantir la ràpida execució del projecte, millorar la connectivitat del nou servei, eliminar incerteses, simplificar la seva explotació i incrementar la seva capacitat.

La decisió d’arribar a Tarragona mitjançant la via d’ADIF comporta unes servituds tècniques que compliquen la posta en marxa del projecte: xarxa d’ample ibèric (inusual en tramvies), doble sistema d’alimentació elèctrica, doble alçada d’andana, necessitat de vehicles de major robustesa per tal de poder ser homologats per circular per la xarxa ferroviària d’interès general (RFIG), etc.. De fet, l’única experiència d’aquest tipus a tot l’estat espanyol és la del tren-tram de la badia de Cadis, que porta un llarg període de proves sense haver arribat encara a l’inici del servei comercial. A més, el gran nombre de circulacions que utilitzen ja ara el tram entre Tarragona i Vila-seca (rodalies, regionals, alguna circulació de llarg recorregut i mercaderies) i el fet que sigui un  tram inclòs dins del corredor del Mediterrani fan que la inserció  del tramvia sigui realment molt complicada i es converteixi en un element dificultat, i fins i tot d’impediment, per a la posta en marxa del nou servei. Per aquest motiu, proposem adoptar l’estàndard tramviari europeu (ample UIC, electrificació 750 V.c.c., alimentació per catenària) i adoptar vehicles tramviaris purs, per als quals existeixen molts fabricants, mercat de rènting i fins i tot la possibilitat d’efectuar compres agrupades amb altres poblacions. La connexió del tramvia amb la xarxa ferroviària convencional a Vila-seca asseguraria la intermodalitat i la connexió amb la resta de poblacions de la zona en una primera fase, a l’espera de l’arribada a la Canonja, Tarragona i Reus amb via pròpia. No obstant, en aquest període inicial es podria arribar directament a Tarragona mitjançant la via d’ADIF entre Port Aventura-Tarragona, amb molt menor volum de circulacions, amb ample estàndard en pràcticament tot el seu traçat i que no provoca cisallament del tramvia amb les circulacions del corredor del Mediterrani. La circulació per aquest tram mixt podria fer-se mitjançant un sistema de consigna compartida, disposant una via en paral·lel o adoptant un vehicle d’us mixt per aquest trajecte. Per altra banda, des de la PTP exigim que ja des de la fase inicial es construeixi el tram entre Cambrils-Port i Cambrils estació, incomprensiblement deixat de banda a l’estudi informatiu. No té cap sentit deixar el punt final del tramvia a una distància de poc més d’un quilòmetre de l’estació ferroviària de Cambrils a la via de velocitat alta Barcelona – València, que proporcionaria la possibilitat d’enllaç amb els serveis de llarga distància i regionals de la R16 i una major captació de demanda per al nou servei. Considerem insuficient el règim d’explotació que es planteja a l’estudi informatiu, amb freqüències de 30 minuts a l’estiu i de 60 minuts a l’hivern, així com la decisió de realitzar bona part de la traça en via única. Per contra, proposem construir els trams urbans en via doble per tal d’assegurar l’adequada prestació del servei i una millor velocitat comercial, i permetre la intensificació de la freqüència quan la demanda ho justifiqui. Així mateix, reclamem que les andanes tinguin la llargada suficient per a permetre la circulació de vehicles en doble composició. Un resum d’aquestes al·legacions ha estat recollides en la infografia que il·lustra aquest article, i que estem utilitzant per a facilitar l’explicació en la multitud de trobades que  estem mantenint amb el agents del territori. El text complet el podeu consultar en aquest enllaç. Una gran oportunitat per al territori Des de la PDF i la PTP confiem que la realització de la primera fase del Tramcamp serveixi per revertir el dany causat a la mobilitat sostenible amb l’eliminació del servei ferroviari a la línia Port Aventura – Salou – Cambrils, i obri la porta a una millora general del transport públic al Camp de Tarragona.  Seria incomprensible que el territori deixés escapar aquesta oportunitat d’inversió que tan ha reclamat, i optés per alternatives que sorgeixen d’interessos privats, que no s’adapten a la realitat del corredor de mobilitat que hem de servir i que no disposen de calendari, ni de finançament, ni de fiabilitat tecnològica. Daniel Pi Noya Portaveu de la PTPNo et perdis cap article de la revista!Número 64 disponible aquí!