Entrevista – Jordi Puigneró i Ferrer

Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori

Assumeix la direcció d’un departament que té, entre altres competències, la mobilitat del país. Quines seran les seves prioritats en aquesta matèria. Des del punt de vista de la mobilitat, un dels objectius és que tots els ciutadans de Catalunya tinguin garantit el dret d’accés a una mobilitat sostenible, eficient, fiable i segura.

Ens cal un país ben connectat amb serveis de mobilitat que facilitin la mobilitat local, regional, continental i intercontinental. Amb una visió intermodal que inclogui des de la micromobilitat als serveis ferroviaris d’alta capacitat, passat per la mobilitat a la demanda, el bus interurbà o les propostes de mobilitat compartida fins a les connexions aèries o marítimes. I per això parlo d’una visió de la  mobilitat 5.0 que té molts modes i una base tecnològica i digital per poder planificar el serveis i perquè els usuaris puguin planificar la seva mobilitat.

Cal oferir una oferta de mobilitat eficient, eficaç i fiable i competitiva. La contaminació metropolitana i la lluita contra el canvi climàtic ens interpel·la a tots els governs per millorar la oferta de transport col·lectiu i compartit. Cal posar les condicions per impulsar la transició ecològica de la mobilitat per descarbonitzar-la. Una transició tecnològica que desenvoluparà una economia verda que atraurà talent, treball de qualitat i inversions.

Durant els propers anys volem assolir la xifra dels 1.500 milions de validacions en el conjunt del transport col·lectiu de Catalunya, per transportar més gent en metro, bus, tramvia i ferrocarrils, i que menys gent ho faci amb vehicle privat. I per assolir aquesta xifra hem d’augmentar la oferta i promoure la intermodalitat eficient i fiable. Estem en un entorn de lluita contra el canvi climàtic, i el sector del transport és el responsable del 28% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Com podem reduir aquest impacte?Aquest departament serà un dels actors principals en la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació. Tenim a les nostres mans molts instruments que ens han de permetre reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

La llei de Canvi Climàtic ens obliga com a país a reduir les emissions de un 40% per al 2030, respecte els nivells del 1990. Un gran gruix de les emissions que generem recauen sectors competència d’aquest departament, i estem totalment compromesos en reduir-les per fer-ho, hem d’apostar inequívocament per un model de transport sostenible, compartit, d’alta capacitat i intermodal, que permeti la mobilitat d’una gran quantitat de persones a un preu ecològic molt baix. Més oferta ferroviària, d’alta capacitat i sostenible, i transició dels vehicles de transport que generen emissions a nous vehicles nets que no contaminen.

Aquest estiu finalitza la concessió de bona part de les autopistes de peatge de Catalunya, i no hi ha previst cap mecanisme compensatori tipus vinyeta o similar. La gratuïtat no pot ser un factor que afavoreixi l’ús el vehicle privat i desincentivi l’ús del transport públic?[/vc_message][vc_column_text]Primer hem d’explicar a tothom que no hi ha autopistes gratuïtes. Passarem d’un model on pagava qui usava i qui contaminava a pagar tothom amb els nostres impostos i aquest no és un model ni sostenible ni just. Hem de poder implementar un model equitatiu. La Generalitat fa anys que planteja alternatives homologables amb el que proposa la propis UE. Amb model diferents per una mateixa filosofia, però mentre formem part de l’Estat espanyol el model de pagament per ús i per contaminar que ens indica la UE ha d’estar acordat amb l’Estat i aquest avui per avui proposa que ho paguem amb els impostos independentment que utilitzem el vehicle privat o les autopistes.

Cert és que hem d’estar molt atents a l’evolució de la mobilitat amb vehicle privat una vegada desapareguin els antics peatges. No s’ha de descartar que augmenti l’ús del vehicle privat. Ho venim advertint des de fa molt temps. Nosaltres seguim demanant un debat sobre el model. La paradoxa que es produirà aquest mes de setembre és que els trens pagaran peatge per passar pel túnel del Pertús i els vehicles no en pagaran per passar per la Jonquera.

La xarxa ferroviària catalana necessita millorar capacitat i fiabilitat per a poder donar resposta a una demanda creixent. Quines actuacions considera prioritàries? Que falta per equilibrar la qualitat del servei entre les rodalies metropolitanes de FGC i de les de Renfe? Portem parlant de Rodalies massa temps. Volem el traspàs complert de la gestió de Rodalies. Perquè la solució a Rodalies només té un nom i es diu: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

És Catalunya qui ha de decidir sobre ports, aeroports i les polítiques que afectin la mobilitat i la competitivitat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país. La gestió de les nostres infraestructures des de 600km no és eficaç.

No volem més incompliments: Ni d’inversions, ni de traspassos.

Portem 10 anys d’un traspàs fake de Rodalies que no ens permet dissenyar ni aplicar unes polítiques públiques de mobilitat com voldríem.

La manca de fiabilitat i d’un bon servei de Rodalies ens porta a crear desafecció i desconfiança per part dels usuaris del sistema de transport públic que veuen com no és eficient i no respon a les seves necessitats.

Entenem que no pot ser que un Govern que té un operador propi (amb un dels major índex de fiabilitat del món) i que també ostenta les competències per fer-ho, no se li deixi planificar ni definir el seu propi sistema de mobilitat. Per aquest motiu avançarem en el compliment del traspàs perquè entenem que ha de ser la legislatura on es finalitzi el traspàs de Rodalies, canviem el gestor i siguem capaços de poder iniciar la transició cap el model d’èxit de FGC, a altres punts del sistema de transport col·lectiu d’alta capacitat, com recentment s’ha fet amb el projecte de Rodalies Lleida o la R-Aeroport.

La qualitat del servei d’autobusos interurbans és sovint desigual en funció de l’operador. Com es pot millorar en aquest aspecte? Com podem incrementar la intermodalitat entre tren i bus interurbà, avui encara molt escassa? El nivell de la qualitat dels serveis d’autobusos interurbans és molt elevada si tenim en compte tant el nivell d’oferta en el conjunt del territori com la pròpia valoració dels usuaris dels serveis. En aquest sentit, cal destacar, per exemple, que la xarxa expres.cat té una valoració mitjana de més de 8 punts sobre 10 per part dels usuaris i, per tant, entenc que la qualitat del servei en general és elevada i perfectament comparable a les d’altres països del nostre entorn.

Tots els operadors tenen establerts uns estàndards de qualitat en els seus plans d’innovació i millora de la qualitat que regeixen els seus contractes i per part del Departament es fa un seguiment permanent per tal de garantir que es compleixen amb les condicions establertes.

Pel que fa la intermodalitat entre bus i tren no compartim la visió de que aquesta és encara molt escassa ja que aquesta intermodalitat es produeix de forma eficient en moltes zones del territori especialment des del moment que es disposa de sistemes tarifaris integrats. En tot cas una de les línies de treball que es recullen en tots els plans d’actuació del Departament en aquest àmbit és incrementar encara més aquesta possibilitat d’intermodalitat per tal de garantir que en tots els territoris el conjunt del sistema de transport funciona com a una veritable xarxa i com a una alternativa eficient a l’ús del vehicle privat, de forma que es segueix treballant no només en la intermodalitat entre bus i tren sinó també entre bus i bus de forma que especialment en el cas dels serveis de la xarxa expres.cat es potencia especialment la coordinació horària per a permetre aquest intercanvi bus-bus.

La novetat d’aquesta legislatura serà la posada en servei de nous itineraris de línies de bus exprés amb priorització de pas (BRCAT) arreu del país com estem executant a la C-245 al Baix Llobregat, o hem posat en marxa a la C-31 a l’entrada de Barcelona.

Aquesta primavera, el Departament que dirigeix ha efectuat el tràmit d’exposició pública del projecte de Tramcamp. Tindrem aviat novetats sobre aquest projecte? Continuem treballant en el desenvolupament del sistema tramviari del Camp de Tarragona; hem exposat a informació pública el tram Cambrils-Vila-seca. Començarem la redacció del projecte constructiu i esperem els propers mesos poder treure a informació pública els traçats més urbans a Reus, Tarragona i Cambrils; completant la planificació de tot el sistema. L’objectiu és començar a construir el primer tram i anar pas a pas desenvolupant sobre aquest projecte un servei d’alta capacitat estructurador de la mobilitat del segon àmbit metropolitana del país. Creu que el transport públic, a més de com a servei social, està suficientment valorat com a motor econòmic i de competitivitat del país? La mobilitat és tecnologia i un dels motors de l’economia verda que conjuntament amb la economia digital representen les palanques del desenvolupament social i econòmic del futur. I finalment, la pregunta amb la que acaben totes les nostres entrevistes: quina és la línia de transport públic de la seva vida? La línia de FGC de Sant Cugat.

No et perdis cap article de la revista!

Número 65 disponible aquí!