Menu
Menu
Ara fa dos anys, en Roc, un jove de 12 anys de Manresa, va decidir impulsar per les xarxes la campanya “Fridays for Bike” emmirallat en el moviment “Fridays for Future”, encapçalat per la Greta Thunberg i on els joves lluiten per reclamar mesures contra l’escalfament global i el canvi climàtic. La idea era senzilla:
Tots els divendres anem a l’escola o a
la feina en bicicleta, d’aquesta manera
adquirirem aquest nou hàbit i descobrirem els avantatges de moure’ns de manera sostenible.
L’Helena Vilardell i la Marga Pou, dues mestres de la ciutat de Vic, descobreixen aquesta iniciativa i decideixen acompanyar 9 infants de 5è i 6è de primària amb bicicleta cap a l’escola “El Petit Miquel” cada divendres al matí. Aquest grup de nens i nenes havia d’assistir tots els divendres a classes d’educació física, però alguns no s’atrevien a pedalar per la calçada de la Ronda Camprodon, un carrer que connecta fins a 5 centres educatius però que alhora suportava més de 18.000 vehicles diaris i alts índex de contaminació.
Aquesta era una bona oportunitat per fer-ho en grup i aprendre a circular amb seguretat!
La iniciativa es consolida i l’anomenen “Busbici” però la pandèmia de la Covid-19 acaba amb les classes presencials i temporalment també amb el projecte.
Durant l’estiu del 2020 hi ha un gir inesperat en el guió i l’Ajuntament de Vic decideix construir un carril bici a la ronda Camprodon de Vic reduint l’espai pels vehicles motoritzats de 4 carrils a 2 carrils. Això acaba generant molt debat i nervis a la ciutat, però gràcies a la mobilització popular el govern municipal decideix mantenir la nova configuració a la via, fet que brinda més seguretat a les persones que es mouen amb bicicleta.
Amb el nou curs escolar creix l’interès pel projecte i l’associació Osona amb Bici posa en marxa recursos i energia per fer-lo arribar arreu. Finalment s’hi sumen 9 escoles de Vic i 2 de Sant Julià de Vilatorta amb més de 330 infants anant amb bicicleta cap a l’escola tots els divendres.
Si això està passant a Osona, per què no pot passar a qualsevol municipi català?
Aquesta pregunta dona pas a la creació de l’associació “Canvis en Cadena”, que té com a objectiu promoure l’ús de la bicicleta entre els més petits a través del projecte “Bicibus.cat”. L’entitat ha desenvolupat una plataforma online que ajuda a engegar un bicibús des de qualsevol escola i acompanya a famílies, entitats i ajuntaments per fer-ho de la millor manera possible.
La iniciativa, que és tot un èxit, desperta interès arreu del país i s’acaba implementant a Barcelona, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Olot, Igualada, Lleida, Amposta o Santa Eugènia de Berga.
Doncs és com una línia de bus regular. Disposa d’una ruta amb parades definides i horaris de pas. Els infants sol·liciten afegir-se a cada parada i pedalen en grup cap a l’escola acompanyats de persones adultes.
Però un bicibús va molt més enllà d’una opció de mobilitat. També és una proposta que apropa la reflexió sobre la mobilitat a totes les cases i és una iniciativa col·laborativa on hi està implicada tota la comunitat educativa, entenent com a comunitat educativa els diferents agents del municipi que procuren per un bé comú com és l’educació dels infants, i indirectament de tota la població.
El bicibús té 3 objectius principals: El primer és promoure el canvi cap a una mobilitat sostenible davant l’emergència climàtica, el segon és adquirir noves habilitats i més autonomia personal en els desplaçaments cap a l’escola i, el tercer, millorar la salut dels infants.
Aquests objectius són, en primer lloc, per a l’entorn educatiu, però esperem que al llarg dels anys es propaguin a la resta de la ciutadania.
Un bicibús també redueix l’ús del cotxe, i això és molt important per tal de millorar la seguretat als carrers, disposar de més espais per a viure i conviure, reduir la contaminació atmosfèrica, tenir menys soroll i afavorir la transició ecològica que necessitem per afrontar el canvi climàtic.
El projecte, només a Osona, ha permès reduir fins a 140 cotxes menys cap a les escoles cada divendres i en alguns centres educatius, entre un 15 i un 30% de l’alumnat es desplaça amb bicicleta, demostrant que un bicibús és una eina potent per superar els objectius de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta impulsada per la Generalitat de Catalunya que pretén augmentar fins a un 8% els desplaçaments quotidians amb bicicleta.
Per tant, un bicibús principalment ens diu dues coses: La primera és que als infants els hi encanta arribar en bicicleta a l’escola, però la segona és que actualment no ho poden fer amb autonomia i seguretat.
Si fem que els nostres carrers siguin completament segurs per als infants, també contribuirem a què ho siguin per a tothom. Aquesta també és una reivindicació implícita en qualsevol projecte de bicibús i que en molts casos s’explicita clarament, com en el cas del Bicibús Eixample de Barcelona, on les famílies de les desenes d’infants que hi participen reclamen que puguin pedalar sols o acompanyats d’altres amics i amigues per Barcelona i que els carrils bici siguin prou amples i segurs.
Actualment es calcula que un miler d’infants pedalen cada divendres cap a l’escola pujats a un bicibús i l’interès creix a molts més barris i municipis.
Serà l’inici d’un moviment més gran que acceleri canvis d’usos en l’espai públic? Serà un pas més de l’anomenada “Revolta Escolar”? Estem seguint les passes d’aquells infants i joves d’Amsterdam que, durant els anys 70 del segle passat, reclamaven més espais per a jugar i anar amb bicicleta als carrers?
