Search

Perquè no ens fotin el tren: tretze anys de lluita a l’R3

Festa de 10è aniversari de l’R3

jul. 03 2024

jul.

03

2024

El 31 de gener de 2013, un grup de persones va envair les vies al quilòmetre 85 de l’R3 a l’estació de Torelló. Tallaven la circulació de la línia per protestar contra l’anunciat tancament de la taquilla d’informació i venda de bitllets a l’estació. Amb aquesta primera acció de protesta va néixer el grup Perquè no ens fotin el tren.

El primer objectiu, evitar la pèrdua del servei d’atenció als viatgers a Torelló, va ser assolit amb èxit. Onze anys més tard, la taquilla de l’estació de Torelló continua oberta i el grup d’usuaris no ha deixat de lluitar per millorar el servei ferroviari de la línia que connecta l’Hospitalet de Llobregat amb la Tor de Querol-Enveig. Una línia caracteritzada per la baixa freqüència de trens i les incidències contínues, on els combois circulen en via única des de Montcada-Bifurcació fins a la Tor de Querol. Al llarg dels anys, Perquè no ens fotin el tren ha treballat i continua treballant per acostar la seva visió d’un tren que sigui un veritable transport públic de qualitat, accessible i vertebrador del territori a una realitat que encara està molt lluny d’aquests principis.

En els seus inicis, Perquè no ens fotin el tren va dur a terme una important tasca de sensibilització sobre la importància del tren sobretot a Osona, bressol del col·lectiu. Amb els anys, les administracions locals, els grups empresarials, les entitats i la societat local no només d’Osona sinó també del Ripollès i el Vallès Oriental s’han anat implicant en la defensa d’un servei ferroviari digne. D’entre els fruits d’aquesta tasca, en destaca la creació de l’oficina tècnica de l’R3 el 2021 amb l’objectiu de fer un seguiment exhaustiu, des de Vic, del dia a dia de l’R3 i del desdoblament de la línia. Avui, Perquè no ens fotin el tren treballa conjuntament amb altres organitzacions de defensa del territori i del transport públic, així com amb ajuntaments i altres ens locals.

El 2022 comencen les obres de duplicació de la via, revertint així dècades i dècades de desatenció a una demanda històrica del territori. A la fi, el reclamadíssim desdoblament de la via començava a materialitzar-se. I amb el desdoblament, la remodelació de diverses estacions i modernització de la infraestructura. En aquests moments, Perquè no ens fotin el tren està pendent de les obres de desdoblament i fa pressió perquè les afectacions provocades als usuaris del tren sigui la menor possible. Pel que fa al primer tall, que ha interromput la circulació durant gairebé quatre mesos entre Figaró (sentit sud) i Parets del Vallès (sentit nord), Perquè no ens fotin el tren ha aconseguit millores en el sistema de transport alternatiu en autobús plantejat inicialment per l’operadora. Els autobusos directes entre Centelles i Barcelona i entre la Garriga i Barcelona, que no estaven previstos inicialment, han permès als usuaris d’aquestes poblacions arribar a la capital catalana en un temps de trajecte molt competitiu. Durant el tall, però, la manca de coordinació entre autobusos i trens ha multiplicat el temps de trajecte i les inconveniències a totes aquelles persones que no tenien opció d’agafar els serveis directes en autobús.

Les obres de desdoblament no fan perdre de vista al col·lectiu la resta de mancances de la línia, que continua pressionant Rodalies perquè el tren sigui un mitjà de transport atractiu no només a l’hora de connectar els seus usuaris a Barcelona sinó també per desplaçar-se dins la mateixa comarca o entre comarques veïnes. Perquè no ens fotin el tren ha denunciat reiteradament que els importants buits en hora punta al sud d’Osona impedeixen a la població arribar a Vic a treballar i estudiar i reclamem a Rodalies la correcció d’aquest error. En la mateixa línia d’enfortiment de la mobilitat interna a Osona —una comarca caracteritzada per l’altíssima dependència del cotxe privat—, des del grup reclamem el canvi de capçalera de Vic a Torelló.

El col·lectiu d’usuaris tampoc perd de vista el potencial internacional d’una línia que connecta, per l’extrem nord, amb tres línies ferroviàries franceses: el Tren Groc que va fins a Vilafranca del Conflent, el TER fins a Tolosa de Llenguadoc i el tren de nit a París. La manca de coordinació horària amb aquestes línies és un greu entrebanc a la mobilitat transfronterera sostenible i el grup compta entre els seus objectius revertir aquesta situació.

Un dels reptes del col·lectiu és ser capaços de treballar a aquestes diferents escales, responent tant a les mancances del dia a dia com a les necessitats més globals i a llarg termini de planificació de la línia. Aconseguir que unes escales mecàniques espatllades no quedin setmanes i setmanes sense arreglar, d’una banda, sense perdre la mirada general i vetllar per una planificació del servei que respongui a les necessitats de tots els seus usuaris, de l’altra. Un exemple recent d’èxit en aquest treball a doble escala temporal és la feina que, des de la Garriga i en equip amb la PTP i l’Ajuntament, s’ha fet per aconseguir autobusos directes a Barcelona durant el tall i, alhora, corregir diversos errors en el projecte de la nova estació de la Garriga, que, amb la planificació inicial, perdia l’accés oest —on hi viu la majoria de la població— i quedava amb una via de 100 m que en un futur no admetria trens llargs i excloïa la possibilitat de convertir la Garriga en capçalera de trens al Vallès.
Són, per fi, temps de canvi a l’R3. El grup treballa perquè, tant ara com més endavant, aquests canvis millorin la vida dels seus usuaris.

També et pot interessar...