Serveis municipals de transport públic urbà fora de l’Àmbit Metropolità de Barcelona

Els municipis al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona presenten diferències remarcables en relació amb nivell de població, característiques topogràfiques, topològiques, de relleu, indicadors socioeconòmics que fan que la seva oferta de transport públic urbà sigui, també, heterogènia. 

Si més, cal fer referència a certes variables comparatives respecte de l’àmbit metropolità en vers de l’àmbit extrametropolità. En aquest àmbit metropolità (36 municipis), hi trobem 3,2 milions d’habitants i una superfície urbana consolidada de 30.500 hectàrees; mentre que l’extrametropolità  (aproximadament 70 municipis) té 2,1 milions d’habitants i aquesta superfície s’eleva a les 114.370 hectàrees. Pel que fa a l’oferta de mobilitat en bus, el  nombre de línies en tots aquests dos àmbits és bastant igual, però trobem una enorme diferència entre els vehicles per quilòmetre i el nombre d’autobusos adscrits al servei, d’entre 5 i 3 vegades superiors a l’àrea metropolitana.

És urgent revertir aquesta desigualtat, perquè podem comprovar que, a viatges fets, les diferències s’eixamplen a 6 vegades més de viatgers transportats entre l’àrea metropolitana i l’àmbit extrametropolità: 270 enfront de 42 milions segons les dades del 2022, respectivament.

En aquesta comparativa, a més a més, hi ha una variable no incorporada: tenim dues tipologies d’oferta de serveis molt diferents. Una d’aquestes ofertes està unificada en la gestió i l’altra opera sota una multigestió. L’àmbit extrametropolità necessita, doncs, una definició de l’oferta general més consensuada, sense perjudici de l’autonomia de gestió d’aquests, aproximadament, 70 municipis.

D’altra banda, els ajuntaments no podem ser aliens a un dels principals reptes que hem d’afrontar en els anys vinents: el canvi climàtic. La reducció de la contaminació i dels nivells de CO₂ és urgent i necessària, i en aquest sentit el transport públic hi juga un paper primordial. Es fa necessària, així, l’ambientalització de flotes, una actuació que en aquests moments es troba en una fase molt embrionària, principalment per problemes i situacions de caràcter pressupostari.

Sens dubte, un dels principals problemes que tenen els municipis de fora de l’àmbit metropolità actualment és la manca, per part de les administracions superiors, d’un finançament de qualitat en el seu transport urbà, que recau pràcticament sobre els pressupostos municipals. Aquests ajuntaments han d’afrontar, fortament estressats, tots aquests reptes en la nova mobilitat, que indubtablement han de portar a un augment en les dotacions municipals per millorar tant l’oferta de mobilitat com el seu impacte mediambiental mitjançant vehicles nets.

Per tant, ens trobem en un moment de canvis substancials en la nostra societat, que no són aliens a la mobilitat —canvi climàtic, nous hàbits en la vida quotidiana (tant en l’àmbit particular com laboral​​)—. Per això, cal entendre-la de manera diferent a la de fa uns anys. Tot això, com hem vist, començant des d’un punt de partida molt diferent si et trobes dins o fora de l’àmbit metropolità i en la dotació de serveis que caldrà equilibrar si volem revertir l’ús del vehicle privat i reduir les emissions.

Cal, per tant, un nou model de finançament de suport envers els ajuntaments, que passa, indefectiblement, per un canvi del model de finançament provinent de l’Estat i la Generalitat.

Carles Labraña i de Miguel
Director tècnic AMTU