T-Ambiental, proposta d’abonament de la PTP

Per motius ambientals i socials, la PTP va proposar l’abonament T-Ambiental. Mentre la targeta sense contacte T-Mobilitat no sigui una realitat, i com a model inspirador de la futura tarificació d’aquest nou suport de validació, la PTP va proposar un nou abonament que despenalitzés el salt de zones i fes el transport públic econòmicament sempre competitiu respecte el vehicle privat. Recordem que ciutats capdavanteres en mobilitat i qualitat de l’aire han establert mesures de fort impacte en matèria tarifària, com és l’abonament anual de Viena, per 365 € (un euro al dia).

Per aquest motiu la PTP va proposar l’any 2012 la creació d’un nou abonament, la T-Ambiental: una tarifa plana multizonal que és al mateix temps un carnet amb dret a descomptes, i que tindria un cost mensual de 50 € per a tres zones i un cost de 100€ per a sis zones. Per fidelitzar els usuaris del transport públic amb un criteri ambiental i social, es va establir les següents característiques inspirades en altres models europeus:

• establir el concepte de tarifa plana a partir dels 40 viatges mensuals (nombre de viatges de fer anada i tornada en els 20 dies feiners) a totes les zones. Aquesta targeta suprimiria la T-50/30 i possiblement també la T-10 anual i seria el canvi més fonamental del sistema actual. Nombroses ciutats europees segueixen aquest criteri per generalitzar l’ús dels abonaments.
• incorporar la demanda de dissabtes i festius, amb menor presència del transport públic, a partir de dues estratègies:
  • Concepte “viatges a cost zero en dissabtes i festius”, ja que la targeta ja s’amortitza únicament amb els viatges que generalment es fan per mobilitat obligada en dia feiner (40 viatges).
  • Captació dels viatges en grup en cap de setmana a partir de descomptes 5×1. Actualment l’ús del transport públic decreix en dissabtes i festius fins i tot per part dels usuaris habituals, especialment quan es tracta de viatges en grup on els costos del vehicle privat es poden dividir entre 2, 3, 4 o 5 ocupants, essent més econòmics que els títols de transport. Aquest és el principi inspirador del “Länderticket” alemany.
• reduir l’efecte de les fronteres zonals, establint dues macrozones, una que conformaria les zones 1, 2 i 3; i una segona que conformaria les zones 4, 5 i 6. La reducció dels salts de zona també es podria aconseguir amb un sistema de 6 zones, com l’actual, però amb unes àmplies transicions de doble zonificació entre totes elles.
• fidelitzar els usuaris fins i tot quan no fan desplaçaments habituals, garantint als portadors de la T-Ambiental un descompte equivalent al preu per viatge de la T-10 sobre tots els bitllets senzills (integrats o no)
• Integració d’altres formes de mobilitat sostenible alternatives a l’ús individual del cotxe, com el carsharing (Avancar), el Bicing o el Bicibox.

Aquesta proposta va centrar l’acció “El transport públic entra en campanya” de la PTP a les eleccions autonòmiques de Catalunya de novembre de 2012.