Menu
Menu
Durant aquests anys hem tractat temes molt diversos que han anat sorgint espontàniament i ens han demostrat que la perspectiva feminista és infinita. És a partir d’aquesta idea d’infinit, que se’ns va acudir el tema per aquest any: parlar del temps com a element finit en les nostres vides que, com a tal, mereix que l’omplim de la màxima qualitat si no volem passar per aquest món poc temps i malament.
La divisió del temps organitza les nostres vides: “8 hores treball – 8 hores dormir – 8 hores vida personal”, distinció que es fa molt més complicada en la realitat. La disponibilitat de temps es converteix en un autèntic luxe per a la majoria de les persones, existint una clara desigualtat entre homes i dones, amb caràcter general. Per això el temps té una perspectiva feminista. Els condicionants en la disponibilitat del temps quotidià són molt diferents en funció del gènere, més enllà de la clàssica distinció entre el temps de dedicació a les tasques domèstiques.
La relació entre mobilitat i temps té a veure amb les facilitats de moure’ns per a tirar endavant les nostres activitats quotidianes. Poder sortir de casa i desplaçar-nos és una forma d’estar dins la societat, i no poder fer-ho és una via d’exclusió. Per tant, el temps de desplaçament és també un capital que tenim les persones, que condiciona les nostres vides i pot anar, o no, en detriment de la nostra qualitat de vida.
És el mateix gastar 2 hores del nostre temps dins d’un cotxe al davant d’un volant que 2,5 hores en un tren? Què escollim? Per què? Volem ser lluny o a prop dels espais on volem arribar? A canvi que renunciem al nostre temps? Com volem que sigui aquest temps?
Aquest any hem parlat i intentat respondre aquestes preguntes. La mobilitat i el temps tenen relació amb les nostres decisions vitals, però també conformen un determinat model de ciutat que, en la mesura que sigui pròxima o llunyana, contribuirà que les nostres activitats quotidianes gastin més o menys temps i aquest sigui de major o menor qualitat.
L’aposta per la ciutat dels 15 minuts, la millora dels temps de viatge del transport públic, el teletreball o la flexibilitat horària en l’entorn laboral, són exemples de polítiques que impacten en els temps de les nostres mobilitats, contribuint, en conseqüència, a generar uns usos del temps més justos socialment, més saludables i ambientalment més resilients.
De la mateixa manera que en edicions anteriors, enguany mantenim un espai d’actualitat sobre polítiques de mobilitat i de transport amb perspectiva feminista, amb casos d’interès tant en l’entorn més proper com internacional.
Esperem que el coneixement compartit ens permeti aprendre a gaudir més del nostre temps i guanyar qualitat per a les nostres vides. Aquesta és la nostra intenció, que entre totes sabrem concretar.
Dolors Clavell Nadal i Núria Pérez Sans
Vicepresidentes de la PTP
No et perdis cap article de la revista!
