Menu
Menu
🚆El trasllat del tren a Vilafant l’allunya de la majoria de la població de la ciutat i de la comarca. A Salou i Cambrils, moure el tren als afores ha fet perdre el 40% dels viatgers
✅ El soterrament en trinxera, com es va fer a Vic, és l’opció que genera més consens: té un cost notablement inferior i permet mantenir l’estació al centre i sense passos a nivell
El passat divendres 17 de febrer es va fer pública la intenció del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA) i l’Ajuntament de Figueres de clausurar l’estació de Figueres de tren convencional i traslladar-la a l’estació d’alta velocitat de Vilafant, com a proposta per resoldre els passos a nivell. Davant d’aquesta notícia, que considerem pèssima, voldríem fer notar que:
Tots els antecedents de trasllats d’estacions cèntriques en emplaçaments de perifèria han comportat una pèrdua molt significativa de viatgers. A més del cas de les ciutats de Salou i Cambrils, ho hem vist a Gijón (pèrdua d’un milió de passatgers anuals), o al Feve-León (de 329.000 a 70.000 passatgers anuals).
Així, tenint en compte que actualment Figueres és la tercera ciutat amb més passatgers del servei de trens regionals de Catalunya (47.000 habitants) (3) i només per darrere de Girona i Tarragona (i per davant de ciutats de més població com Reus o Lleida), aquest trasllat pot comportar una pèrdua de passatgers considerable. És a dir, una nova ubicació excèntrica comportarà una pèrdua d’accessibilitat al transport públic de molts figuerencs/ques i de persones que visiten la ciutat.
Aquesta mesura també dificultarà l’accés a l’estació dels usuaris provinents de Roses i Castelló d’Empúries (incloent-hi Empuriabrava). En autobús es perdrà la connexió bus-tren de persones usuàries de la línia e6 (Roses – Figueres), una de les més utilitzades de la comarca, o bé se’ls hi obligarà a allargar el seu recorregut pel centre de Figueres; i en cotxe s’obligarà a creuar la ciutat.
Solucions com les del bus llançadora ja s’ha vist, en aquest cas i en molts d’altres, que no són atractives per l’usuari. A més, allargarà en 4-5 minuts (4) el temps de viatge en direcció Portbou, empitjorant el servei per als usuaris dels municipis del nord-est de l’Alt Empordà.
Cal esmentar també que aquest canvi d’ubicació és incoherent amb els creixements urbanístics futurs de la ciutat, els quals es preveuen més cap a l’est, allunyant cada cop més la població del servei de tren convencional. Finalment, aquest trasllat, també podria acabar impactant negativament en la vitalitat del comerç del centre urbà.
Per això, des de la PTP compartim la necessitat d’eliminar de forma urgent els dos passos a nivell actuals de l’estació de Figueres, però recordem que hi ha formes molt menys lesives i més econòmiques que traslladant l’estació.
En l’anunci de la passada setmana, les administracions van al·legar que l’opció de la variant és la que permet iniciar les obres més ràpidament, perquè part dels estudis (Estudi Informatiu, Estudi d’avaluació de la mobilitat generada i Declaració d’Impacte Ambiental) ja es van fer l’any 2007 (5). Des de la PTP lamentem profundament que, si és cert, es prenguin decisions tan lesives pel servei de transport públic per mer oportunisme temporal.
Fa 15 anys, entitats com IAEDEN-Salvem l’Empordà, amb el suport de la PTP, van reptar el govern municipal a un debat públic sobre aquesta proposta, a confrontar els arguments respectius davant la ciutadania. En aquell moment, 6.349 persones veïnes de Figueres i amb dret a vot, van signar un document en què reclamaven a l’Ajuntament que convoqués una consulta popular sobre un tema que, segons reconeixia el consistori, era vital per al futur de la ciutat. Avui, ens sumem a la demanda de IAEDEN-Salvem l’Empordà per reiterar aquestes propostes: volem un debat públic asserenat per decidir el futur de l’estació.
Voldríem acabar aquest comunicat amb una reflexió més general. Malauradament, estem consolidant una percepció del transport públic com a barrera en les nostres ciutats, diferent de la nostra visió dels carrers o vies per als cotxes. Per què no percebem com a barrera un carrer ample i sí una via ferroviària? És un aspecte cultural sobre el qual hi hauríem de reflexionar.
Si mirem altres exemples del nostre entorn, podem comprovar que el pas d’un tren o d’un tramvia té moltes vies per ser integrats de forma digna en la dinàmica d’una ciutat. És el cas, per exemple, de Girona, on el pas del ferrocarril de via convencional, amb un bon tractament de l’entorn, no suposa un impacte negatiu, ja que s’aprofita l’espai del viaducte per altres usos de mobilitat sostenible, com ara un carril bici segregat.
O també en alguns municipis del Maresme, on l’impacte que té la infraestructura ferroviària no és comparable amb la que pot tenir una de viària. Sant Pol de Mar té integrat el ferrocarril a la trama urbana i a la mateixa fisonomia del poble no s’entendria sense aquest transport.
O el cas de l’estació central de Colònia (Köln-Hauptbhanhof) que és en superfície i al costat mateix de la Catedral (la més visitada d’Alemanya i patrimoni mundial de la UNESCO).
Per últim, el cas de l’estació de Leeds (UK, 700.000 habitants), on s’han adossat al viaducte per on passen les vies, edificis amb equipaments privats dedicats amb activitats que toleren bé el soroll i les vibracions, com bars musicals, perruqueries i botigues.
Des de la PTP volem contribuir a canviar aquesta mentalitat, i acceptar que la forma pública de transport és una peça clau en les nostres vides, que no podem apreciar com a barrera i que és una qüestió modificable en la nostra cultura i la nostra percepció.
Notes al peu.
Font imatges.
