Menu
Menu
El Ministeri de Transports Mobilitat i Agenda Urbana (conegut per les seves inicials MITMA) ha licitat la redacció dels projectes per augmentar un carril més l’AP7 en els trams de Martorell-Vilafranca del Penedès i Sant Celoni-Montornès del Vallès. L’objectiu de l’actuació és engrandir encara més el que és ja la principal autovia d’alta capacitat de Catalunya. El tram Vilafranca-Martorell consta de 23 quilòmetres i la construcció d’un quart carril implicarà 140 milions d’euros. El tram Sant Celoni-Montornès suposarà 22 quilòmetres de quart carril i un cost 115 milions d’euros. En total, 255 milions d’euros per sumar 50 quilòmetres de quart carril.
Des de la PTP considerem que la decisió d’ampliar l’AP-7 és del tot equivocada i ambientalment nefasta. L’evidència científica ha demostrat sobradament que l’estratègia d’“un carril més” per a solucionar problemes de capacitat no és més que un pedaç que fa encara més gran el problema. L’ampliació de carrils genera un “efecte crida” que alleugereix temporalment la congestió i fa més atractiva la circulació del vehicle privat per aquesta via, provocant que un conjunt de gent que feia ús de mitjans alternatius -com el Transport Públic, viatjar en hores menys congestionades, agafar rutes alternatives o directament no desplaçar-se- passin a utilitzar aquesta via.
Ràpidament, la demanda de l’AP7 ampliada tornarà a congestionar-se, tal com passava abans de l’ampliació, havent generat pel camí accidents, un augment de la contaminació i un cost enorme a les arques públiques. És un fenomen demostrat que es coneix com a “demanda induïda” i és inacceptable que el ministeri espanyol actuï d’esquenes a la realitat.
Cal esmentar que aquesta ampliació és, en bona part, conseqüència de l’aixecament de peatges en aquesta via el passat 1 de setembre de 2021. Des de la PTP, ja ens mostràrem contraris a la mesura, vam comunicar que s’encetava una nova etapa clarament errònia, puix els costos de manteniment són assumits per tota la ciutadania, tant si s’és usuari/ària del vehicle privat com si no.
Per aquests motius, cal aturar el creixement de carreteres d’alta capacitat i destinar el que s’ha pressupostat a una mobilitat social i ambientalment més justa, especialment en un context d’emergència climàtica i crisi energètica. Això situa com a millor opció la inversió en la xarxa de Transport Públic i en el transport de mercaderies per tren.
Amb els 255 milions que l’Estat vol destinar a l’ampliació de l’AP7 es podria finançar durant 10 anys el servei de la línia R80. Aquesta línia de tren circularia entre Reus i Girona a través del Penedès i el Vallès, connectant amb temps competitius a més de 3 milions de persones. Estimem el cost de la línia en 25 milions d’euros anuals.
PTP instem a la Generalitat a oposar-se a l’ampliació de carrils i a exercir les seves competències per crear la línia de trens regionals R80. Aquesta nova línia és una de les propostes de nou servei dels treballs Tic Tac Tren: Proposta de servei ferroviari cadenciat integrat i Objectiu Tren 2024.
En paral·lel, instem també al MITMA a accelerar l’execució d’inversions per a fer competitiu el transport de mercaderies en tren a l’eix del corredor mediterrani, paral·lel a l’AP-7, i a fer-ho de tal forma que el transport de passatgers i el de mercaderies en tren no hagin de competir entre si a causa de la limitada capacitat de la infraestructura del corredor ferroviari.
Mentrestant, l’AP-7 és el principal origen de partícules contaminants al Vallès, tot causant en els nuclis urbans propers multitud de malalties respiratòries letals per la ciutadania. No en va, Mollet del Vallès és la setena ciutat europea amb més mortalitat vinculada a la contaminació atmosfèrica [Khomenko, S. et al. (2021). Premature mortality due to air pollution in European cities: a health impact assessment]. D’igual forma, ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Cugat del Vallès, o Cerdanyola del Vallès també es troben entre les ciutats més contaminades de Catalunya. Davant el greuge per la sanitat pública i el medi ambient la PTP emfatitza que cal aturar els projectes d’ampliació de carrils i centrar tots els esforços a desenvolupar una xarxa de transport públic eficient com a única opció de mobilitat justa social i ambientalment.
