Menu
Menu
En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat aquest dijous 27 de setembre de 2018 la 8a edició de la Cursa de Transports de la Regió Metropolitana de Barcelona, organitzada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic amb la col·laboració de l’ATM de l’Àrea de Barcelona, l’Aula Ambiental de la Sagrada Família, Granollers Pedala, la Mancomunitat de la Vall del Tenes, els ajuntaments de Bigues i Riells, les Franqueses del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Mataró, Premià de Mar, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Eulàlia de Ronçana i de voluntaris de la plataforma d’Usuaris del Transport Públic de Molins de Rei i voluntaris del barri de la Marina.
L’esdeveniment ha comptat amb la participació de més de quaranta persones sobre 15 rutes interurbanes i una urbana cobertes amb diversos modes de transport: en bici, bici elèctrica, en moto, en cotxe dièsel, cotxe híbrid, bus dièsel, tren elèctric, metro, tramvia i una ruta urbana per a provar la nova línia 10 Sud de metro, estrenada fa menys d’un mes. També s’ha tornat a utilitzar el bus exprés de la Vall del Tenes, e7, que enguany ha complert cinc anys.
Aquesta cursa serveix per demostrat quines són les veritables prestacions dels modes de transport, quant costen i què li suposen a la nostra atmosfera.
La sortida de les 15 rutes interurbanes s’ha fet des de la porta dels ajuntaments de Bigues i Riells, les Franqueses del Vallès, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Mataró, Molins de Rei, Premià de Mar, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Eulàlia de Ronçana fins a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família, a la cruïlla dels carrers Lepant i Provença de Barcelona. La ruta urbana s’ha fet des de la porta del mercat de la Marina, a l’estació Foc de la L10Sud, fins a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família. Les rutes han cobert distàncies entre 5 i 40 quilòmetres. Les sortides s’han produït entre les 8:30 i les 09:15 hores del matí.
Pel que fa la rapidesa porta a porta, el transport públic ha estat el més ràpid gairebé a totes les rutes on ha participat, amb unes velocitats mitjanes entre els 8 i els 38 km/h. El cotxe només ha arribat abans que el transport públic des de les Franqueses del Vallès, Mataró i Sabadell, però amb diferències de 10 minuts o menys. La moto ha arribat la primera a totes les rutes on ha participat, amb velocitats entre 16 i els 51 km/h. Les diferències de temps de viatge entre transport privat i transport públic només han superat els 15 minuts a 3 de 8 casos.
Repercutint els costos reals; el cotxe ha costat entre 7 i 10 vegades més que el transport públic integrat en zona interurbana, i 6 vegades en zona urbana, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada; equivalent a 1’02 € en el cas d’una zona, 2’01€ dues zones, 2’74€ tres zones i 3’53€ quatre zones. Al cas dels turismes s’ha considerat dues hores d’Àrea Verda a Barcelona; és a dir, 5,50 €. En aquesta gràfica es veuen les diferències de cost dels transports segons el quilometratge.
Metodologia de càlcul
Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.
Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament, que a Tarragona s’ha calculat a partir de dues hores d’àrea verda; és a dir, 5,50 €. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts de la resta de costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i en menor proporció al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. A la ruta urbana s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.
Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).
