Número 53

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzE2NCUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss53.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]

Tot i que el resultat de la consulta finalment no ha estat l’esperat, amb un 80 % de votants contraris als projectes A i B de reforma presentats per l’Ajuntament, els ideals de mobilitat sostenible segueixen més vigents que mai. Estem segurs que més aviat que tard, tornaran a aflorar els greus problemes que la Diagonal ocasiona al transport públic i privat i a la qualitat de vida de les persones.

En primer lloc cal recordar que, entre els votants censats (1.355.599 ciutadans), un 87,3 % va optar per abstenir-se’n, un 10,1 % van rebutjar els dos projectes, l’1,5 % va donar suport a l’opció A (bulevard) i un 1,1 % a l’opció B (rambla). També és cert que una participació de gairebé un 13 % de ciutadans és molt positiva en una consulta d’aquestes característiques, en comparació amb països amb experiència en democràcia directa com Suïssa. Per tant queda clar que necessitem un projecte de més consens i que la democràcia directa ha de continuar. En qualsevol cas les polítiques de mobilitat sostenible difícilment poden ser qüestionades després del referèndum, mentre el problema sanitari i la congestió de la mobilitat actual segueixi afectant de manera tan severa més de 3.000.000 de persones a l’àrea metropolitana.

En segon lloc, la consulta de la Diagonal ha canalitzat un vot general de protesta que barreja aspectes com la crisi, la confrontació amb l’equip de Govern, la confusió sobre les alternatives de mobilitat, o la voluntat d’un projecte de reforma alternatiu. Cal recordar que els impulsors de la tercera opció, la que rebutja les dues propostes oficials, sempre han defensat que aquesta alternativa no negava la necessitat de reformar la Diagonal ni la possibilitat de fer-ho amb el tramvia. Doncs bé, ara el que toca és que defineixin quina és aquesta opció C, convertida ara un calaix de sastre difícil de gestionar. Avui tot indica que haurem d’esperar a les properes eleccions municipals (2011) per a oferir-nos un projecte alternatiu. És a dir, hem fet esdevenir inútil la gràcia de la democràcia directa, prendre decisions sense intermediaris polítics.

En tercer lloc, s’ha amplificat de manera extraordinària un argumentari contrari a la reforma que és fàcilment refutable; com és el tema dels costos de l’operació, l’oportunitat de fer un canvi de mobilitat en temps de crisi, la pretesa “privatització” de la Diagonal (com si ara tingués una mobilitat gaire pública), o la capacitat d’absorbir el trànsit amb mobilitat sostenible i amb la reordenació de l’Eixample (consulteu MSS número 52). Potser el més preocupant hagi estat aquest negacionisme cap al transport públic propagat per alguns “experts” urbanistes de “l’antic règim”, que parlen del metro només quan els interessa mantenir intacte el cotxe, no per millorar les condicions de vida dels usuaris. L’Ajuntament també haurà de reflexionar sobre la manera en què ha orientat la consulta, modificant les opcions de votació a meitat del procés, no explicant què volia dir la tercera opció o centrant-se en aspectes més visuals que argumentaris.

Un dels grans èxits d’aquesta consulta ha estat la Plataforma Diagonal per a Tothom, una veu unitària capaç d’integrar una mescla molt significativa del moviment veïnal, associatiu, ecologista, dels usuaris i dels dos principals sindicats catalans. La plataforma ha marcat una autèntic contrapunt a l’establishment contrari als canvis i ha fet un pols molt digne als poders fàctics de l’automòbil a Barcelona; duent a terme actes tan importants com la demostració de la Diagonal (planes 4-5) o un congrés sobre tramvies als centres urbans (en parlarem a la MSS número 54).

Per parlar de tot plegat, aquesta revista compta amb la inestimable col·laboració del catedràtic de Transport de la UPC, Francesc Robusté (planes 4-7), que donarà una perspectiva tècnica sobre la Diagonal molt reveladora.

També parlarem d’aspectes molt importants de la mobilitat a gran escala, gràcies al 2n lliurament del dossier “Energia i Ferrocarril” iniciat al número 51 de la nostra revista, de la mà de Santos Núñez, gerent de medi ambient de Renfe Operadora; i parlarem del mite de l’afany recaptatori de la mà de l’ex director del Servei Català de Trànsit, Rafael Olmos (planes 10-11). Amb aquest número també iniciem una col·laboració fixa amb el Bicicleta Club de Catalunya (planes 23-25) sobre el més eficient de tots els transports.

El treball per conscienciar la societat continua. Hem patit un entrebanc, però les solucions sostenibles, segures, eficaces i eficients són més vigents que mai.

Us desitgem molt bona lectura!

Ricard Riol Jurado[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]