Un altre model de mobilitat es possible: El trànsit, els gasos i altres propostes

Aquests dies, durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible, s’ha fet molts debats i en molts d’ells ha aparegut un to de pessimisme sobre les possibilitats de resoldre els greus problemes de mobilitat de les nostres ciutats. Proposo recuperar l’optimisme sobre la base de deu actuacions sectorials. Més que intentar-ho canviar tot, proposo canviar algunes coses perquè els canvis es notin.

Cal advertir que el repte de la mobilitat sostenible no s’assoleix només posant més transport públic. El trànsit es comporta com un gas. Si s’incrementa l’espai per circular, ràpidament el gas ocupa el nou espai creat. Si es treu part del gas perquè es transvasa a un altre recipient (al transport públic) el gas tornarà a omplir els espais alliberats. El trànsit, com el gas, ocupa tot l’espai que se li dóna. Només reduint el tamany del recipient s’aconseguiran reduccions de trànsit.

Per fer la mobilitat més sostenible cal actuar simultàniament en tres àrees: més transport públic i més ecomobilitat, menys trànsit i circulant més pausadament, i una vinculació clara i directa entre planejament urbanístic i planejament de la mobilitat. La mobilitat sostenible és com una taula de tres potes. Si una d’ella falla la taula es desequilibra.

Deu propostes per recuperar l’optimisme i millorar la mobilitat

1. El Pla Director d’Infraestructures de transport públic, PDI, és un pla massa barceloní, però que permetrà millorar el transport públic en el continu urbà de Barcelona. Fer complir el PDI és cabdal.
2. Fora de l’àmbit del continu urbà de Barcelona cal duplicar l’oferta d’autobús en els propers dos anys. Cal recordar que en termes relatius el principal diferencial entre Madrid i Barcelona no és l’ús del metro o el tren sinó el de l’autobús. Se sap, a més, que el cost d’implantació d’un autobús és baix.
3. Cal planificar la mobilitat per començar a canviar. La Llei de la Mobilitat -que s’hauria de dir Sostenible– serà un gran instrument de planejament i també cultural perquè obligarà els poders públics a actuar en clau de mobilitat sostenible. Aprovar aquesta Llei és fonamental per fer la mobilitat sostenible.
4. Solucionar l’accés als polígons industrials sobre la base d’aprovar plans d’accessibilitat sostenible amb dotació financera. Sinó a tots, sí al menys als principals polígons. Els agents socials estan disposats a col·laborar.
5. Implantar carrils BUS-VAO (vehicles d’alta ocupació) a les entrades a Barcelona i també a altres ciutats importants. El 85% de vehicles que entren a Barcelona porten només una persona. Si la gent s’agrupa per anar a treballar, el trànsit millorarà. Per això cal construir un carril d’entrada a les ciutats perquè els autobusos i automòbils amb dos ocupants tinguin un millor accés.
6. Implantar l’ús del cotxe compartit, tant en la modalitat de CarSharing (flota compartida de cotxes) com en la del Carpooling (autostop organitzat). No és que aquesta modalitat ajudi a treure molts cotxes, al menys en una fase inicial, però si que constitueix un instrument propagandístic del canvi que cal a les ciutats de primer magnitud.
7. Acordar que el Centre Comercial de Diagonal Mar sigui la darrera actuació urbanística d’importància que es fa sense pensar prèviament en com la gent hi accedeix de forma sostenible. Barcelona té el rar honor de tenir en aquest centre comercial l’aparcament més gran d’Europa dins d’una ciutat, 4.800 places.
8. Anar restringint el lliure aparcament a la ciutat. Tothom s’ha de mentalitzar que la via públic no és per a l’aparcament. Qui compra un cotxe ha de saber on guardar-ho. S’han d’internalitzar les decisions personals.
9. Fer actuacions emblemàtiques a grans avingudes de Barcelona. En concret es proposen actuacions a l’Avinguda Diagonal, en el tram central entre Plaça de Francesc Macià i Plaça de les Glòries, a la Via Laietana, a la Rambla i al Passeig de Gràcia. A l’Avinguda Diagonal es proposa suprimir totalment el trànsit privat, tret del de residents i de càrrega i descàrrega, i destinar l’espai alliberat a l’ecomobilitat. Els manuals d’enginyeria del trànsit ja adverteixen que en una malla reticular, com ara la de Barcelona, les vies en diagonal tenen una mala inserció. Avui, per moure’s en cotxe a Barcelona, ja no cal circular per la Diagonal. Als altres tres carrers abans esmentats s’han d’implantar mesures de limitació a la circulació.
10. Treure motos de les voreres. Les voreres són per als vianants, no per a les motos. En força indrets de Barcelona constitueixen autèntiques barreres a la circulació devianants.

Barcelona, 3 de desembre de 2001
Pau Noy Serrano