La bicicleta es consolida en gairebé tots els casos com el mode de transport més ràpid de Vilafranca, a més, juntament amb l’anada a peu, és el més sostenible
El transport públic torna a quedar en darrera posició en quant a temps
Els participants de la cursa han comptat amb obsequis i refrigeris a l’arribada de la cursa!
Per setè any consecutiu, la PTP celebra la cursa de transports de Vilafranca, aquest cop des de diferents punts de la ciutat fins a l’Alberg Municipal de la Joventut.
Més d’una trentena de participants hi han format part, utilitzant diversos modes de transport per a fer la cursa, amb sortides des de La Barceloneta, La Girada, L’Espirall, Molí d’En Rovira, Centre, Les Clotes, Sant Julià i Poble Nou.
Els primers resultats de la cursa
Un any més, el mode de transport més ràpid per arribar a la meta ha estat la bicicleta. Tanmateix, la cursa de transports de la PTP no analitza només qui és el més ràpid en arribar, sinó també qui ens suposa un menor cost o un menor impacte ambiental. En aquests casos, el menor cost també ha estat per a la mobilitat activa, seguit del transport públic i, en darrer lloc, el vehicle privat. La tendència ha estat la mateixa en totes les rutes que s’han fet aquest any.
El transport més lent en tots els casos ha estat l’autobús, especialment la línia 1, la qual anava amb 15 minuts de retard sobre la seva hora teòrica i, per tant, els participants d’aquest mode han arribat molt més tard que els de la resta de transports. En aquesta imatge podeu veure com els participants que van venir en transport públic no van quedar gens satisfets.
Anar en cotxe és sempre més barat?
Quan es parla de costos, sovint només es pensa en l’import directe invertit en el viatge, com la benzina o el bitllet del transport públic. No obstant això, a l’hora de calcular els costos reals, cal tenir en compte altres factors. L’exemple més clar és el del cotxe o la moto: s’han de considerar els costos d’adquisició, manteniment, reparacions, impostos i assegurances, a més del consum de combustible i despeses variables com l’aparcament.
Tenint això en compte, podem arribar a comprovar que un cotxe pot tenir un cost aproximat de 4.000 € cada any. Si ho comparem amb el cost del transport públic, el cotxe perd estrepitosament.
El cost energètic del transport públic es reparteix entre tots els usuaris
El transport privat emet grans quantitats de contaminants, i aquest impacte és més notable quan es té en compte la seva capacitat limitada, ja que poden transportar només un petit nombre de persones (màxim 5 a 7, amb una ocupació mitjana d’1,18 persones). D’altra banda, el transport públic com ara autobusos, tramvies i metro tenen una capacitat molt més gran, que oscil·la entre 70 i 350 persones (amb una mitjana de 20% d’ocupació), la qual cosa permet repartir les emissions entre més passatgers i reduir la despesa energètica i les emissions per persona.
Si anem a mínims, els vehicles més sostenibles són aquells que no necessiten motor, com les bicicletes o monopatins, però no sempre ens permeten salvar grans distància. Per això tenim el ferrocarril, el qual és un transport d’emissions zero (sense incloure fabricació, manteniment i desballestament) ja que es tracta d’un mitjà de transport electrificat.
Per tant, és fàcil veure que el transport privat té un impacte ambiental major a causa de les emissions contaminants, i el transport públic és més sostenible gràcies a la seva major capacitat per transportar més persones i distribuir les emissions entre elles.