Avui, 16 de febrer de 2005, és un dia que la història recordarà perquè entra el vigor el Protocol de Kioto amb la voluntat de ser un instrument decisiu per combatre el canvi climàtic que se’ns ve a sobre i que, per exemple, amenaça en convertir Espanya en un país tropical i provocar destrosses i canvis en la morfologia del paisatge a un nivells que fan posar els pèls de punta. No cal insistir en aquest tema perquè la premsa avui en parla a bastament.

Fins ara, els governs no han instrumentat mesures perquè les determinacions de Kioto es compleixin també en el sector del transport, el sector que més contribueix al nostre país a incrementar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2). S’ha anunciat que en el 2008 s’arbitraran mesures a favor del canvi en el sector del transport. Però les amenaces són tan greus no podem esperar. Cal actuar des d’ara tenint en compte, però, que en el sector del transport no tothom contamina: ho fan sobre tot els cotxes i els camions, mentre que els altres sistemes, o ho fan poc o gens. A partir d’una avaluació que ha fet la PTP, les emissions de gasos d’efecte hivernacle es distribueixen de la forma següent:

  • Automòbil 57%
  • Camió 36%
  • Ferrocarril de viatgers /metro 4%
  • Autobús 1%
  • Moto 1%
  • Ferrocarril de mercaderies 1%
  • Furgoneta 0%

Cal actuar sobre l’automòbil i el camió, que entre els dos suposen el 93% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del transport, a més 3.621,6 milions d’euros en externalitats només a Catalunya. L’economia ens ensenya que si es vol canviar comportaments s’han d’encarir els costos de qui té aquest mal comportament. És el principi de qui contamina, paga. Per tant, el que s’ha de fer és, d’una banda, encarir el cost dels ineficients i de l’altra, posar-hi traves al seu funcionament per estimular el canvi als sistemes de menys impacte: el transport públic, el desplaçament a peu i amb bicicleta, i el cotxe compartit, en les seves dues modalitats, carsharing i carpooling. A partir d’aquesta consideració, algunes recomanacions per les administracions i usuaris:

  • La despesa pública ha d’afavorir el desenvolupament del transport públic, no del privat que ja està suficientment desenvolupat. Fer desdoblaments i duplicacions d’autovies únicament aconsegueixen aparcar el problema que esdevé més greu al cap de deu anys.
  • No s’ha de donar cap facilitat a l’aparcament. El trànsit s’ha de restringir.
  • Cadascú hauria d’internalitzar els costos de la seva mobilitat perquè sinó els paguem entre tots.
  • I pels usuaris: agafeu el cotxe només quan sigui imprescindible o quan porteu al menys a dues persones més. Feu-vos clients del carsharing i del transport públic: viureu més anys, en millor condicions i fareu que els altres també en visquin més.

Barcelona, 16 de febrer de 2005