Menu
Menu
Després de la pandèmia, a la PTP hem reprès aquest 2023 el nostre tradicional viatge anual. Aquest any el destí era Cádiz i vam anar-hi del 5 al 8 d’octubre. El primer dia, el dijous 5, el vam emprar en el viatge d’anada. Després de dinar vam sortir de Sants en un AVE cap a Sevilla i allà vam agafar un regional fins a Cádiz. El nostre allotjament era molt a prop de l’estació, així que vam poder arribar caminant, ja per la nit.
A l’estació de Cádiz també s’agafava el Trambahía a l’inici del seu recorregut, que és el que vam fer el matí següent. Conèixer el funcionament d’aquest tren-tram que recorre la Bahía de Cádiz era un dels objectius del viatge. El tramvia comparteix vies amb Cercanías Cádiz fins a l’estació de Río Arillo i des d’allà segueix el seu camí en via pròpia fins a Chiclana de la Frontera, passant per les localitats de San Fernando i Puerto Real. Les vies transcorren en bona part per l’istme que uneix Cádiz amb la resta de la badia, i abans d’entrar al teixit urbà de San Fernando el paisatge des del tren és una successió d’ecosistemes dunars i salobrars, explotats com a salines des de l’antiguitat. De fet, algunes encara es troben en producció. La darrera estació del recorregut és Pelagatos, on el tren-tram té les seves cotxeres. Allà ens esperava el personal del Trambahía, on vam poder conèixer a fons aquest servei.
La governança del Trambahía es particular. Està operat per Renfe i el tram de via pròpia és de la Junta de Andalucía, que també és la titular del servei. De fet, la línia ha estat concebuda com una línia més del nucli de Cercanías de Bahía de Cádiz-Jerez de la Frontera, per ampliar el seu servei. L’operació de Renfe garanteix la interoperabilitat en el conjunt del traçat, un exemple excel·lent de cooperació ferroviària entre administracions.
De la mà del personal del Trambahía vam poder conèixer el funcionament del sistema, la forma com s’adapta a andanes de diferent alçada cuidant l’accessibilitat, els sistemes de seguretat, o la regulació semafòrica que li va obrint el pas a través del seu recorregut. El Trambahía també va tenir alguns problemes de posada en marxa, lligats a la necessitat d’adjudicació directa d’aquest servei en un moment on, per normativa europea, l’operació ferroviària ja està sortint a concurs. El 2003 es va elaborar l’estudi informatiu d’aquesta nova infraestructura ferroviària i fins al setembre de 2022 no es va posar en servei comercial. El visitàvem doncs amb poc més d’un any de vida.
Després de la visita tècnica vam dinar a San Fernando i a la tarda vam agafar el Trambahía de tornada, que transcorre en mode tramvia pel carrer principal de la localitat. El canvi climàtic ja no és una qüestió de futur, i la calor que no afluixava era força inusual per l’època, en aquests estius inacabables que tenim darrerament. Després de passar calor a San Fernando alguns fins i tot vam anar a la platja a banyar-nos mentre veiem la posta de sol sobre l’Atlàntic. Després vam sopar tots junts a un restaurant cèntric, on no van faltar les típicament gaditanes tortitas de camarones.
El dissabte va estar ple d’activitat. Al matí la Dolors Clavell ens va fer una visita urbanística a Cádiz, ciutat d’història liberal lligada al comerç marítim amb les Amèriques, que va viure el seu apogeu durant el segle XVIII. Vam passejar pels seus carrers llargs i estrets, d’aire colonial, i també vam menjar xurros a les parades del mercat. La visita va tenir una atenció especial a l’Oratori de Sant Felip Neri, el lloc on es va signar la primera constitució durant la Guerra del Francès.
“La Pepa” pren el seu nom del dia de Sant Josep, quan es va aprovar, i va ser la primera eina democràtica, amb nom de dona i de classe popular, que va pretendre limitar el poder absolut de la monarquia borbònica.
Després vam agafar el tren fins a Jerez de la Frontera, on vam dinar. Jerez és l’altre gran municipi de l’àrea metropolitana de Cádiz, de fet el supera en població. Després vam fer una visita pel municipi, famós pels seus cellers vinícoles, especialitzats en el conegut vi de Jerez, o Jerez-Xérès-Sherry com a denominació d’origen oficial, que subratlla els seus vincles històrics amb els bodeguers anglesos i francesos que es van establir al municipi per elaborar aquest tipus de vi.
L’estació de Jerez de la Frontera és un bon exemple d’arquitectura ferroviària monumental. L ’edifici és de gran valor arquitectònic, amb una espectacular decoració ceràmica i de fet gaudeix de la màxima protecció patrimonial (està declarada Bé d’Interès 18 19 Cultural). Des d’allà vam tornar a agafar el tren per anar al Puerto de Santa María, per poder creuar la Bahía de Cádiz en ferri. De l’estació a la terminal del ferri hi ha 1,5 km, que vam fer caminant.
L’estona en ferri ens va servir per observar el paisatge de l’altra part de la badia, lligada a la indústria marítima, amb els històrics Astilleros de Navantia, i veure de prop els ponts que la creuen. El més modern és un espectacular pont atirantat de construcció molt recent (2015).
Fins a la construcció del primer, el 1969, a Cádiz només s’hi podia entrar per l’istme que uneix la ciutat amb San Fernando o bé per via marítima a través de la badia. Des de l’estació del ferri vam agafar un bus de tornada al centre i alguns companys van aprofitar per conèixer millor el sistema de busos de la badia.
Vam tenir la sort que aquells dies eren les festes majors de Cadis, la Virgen del Rosario, i com que el nostre allotjament estava molt a prop de l’església de Santo Domigo, d’on sortia la imatge de la verge, vam tenir l’oportunitat de poder veure una gran processó andalusa abans d’anar a sopar. Com que havíem de tornar a Barcelona des de Sevilla vam aprofitar per passar-hi el matí de diumenge. Vam agafar un regional ben d’hora fins a l’estació de Santa Justa i allà vam agafar el metro fins al centre. Volíem aprofitar per veure també el tramvia de Sevilla, un gran exemple d’integració urbana d’aquesta infraestructura ferroviària, però estava tallat per una manifestació (contra l’amnistia!).
Com a curiositat, el tramvia de Sevilla va haver de treure les seves catenàries per incompatibilitat amb les tradicionals processons de Setmana Santa, i ara té un sistema de càrrega a cada estació, on s’aprofiten els segons que dura la parada per carregar. La passejada en tramvia es va haver de convertir en una passejada a peu pel centre, pels entorns de la meravellosa catedral de Sevilla.
A la tornada, després de dinar a Sevilla, i com que les trobades presencials no abunden, ens vam passar el viatge en AVE repassant temes de l’associació, aprofitant que per una vegada teníem a mà a molta de la gent que ens feia falta. Com plantegem aquesta roda de premsa? La podríem acompanyar d’una infografia. I si fem unes jornades d’aquest tema? Idees i més idees en ebullició per millorar el transport públic. Feina no ens falta!
