Comparativa del nou estatut amb el de 1979

1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. […]

2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant de les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural […].

3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. […]

Article 29. Dret de participació

1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, […].

3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, […].

Article 43. Foment de la participació

1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. […].

Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial

1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.

2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, […], i el respecte als principis de preservació del medi, […].

Article 48. Mobilitat i seguretat viària

1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària […].

Article 84. Competències locals

h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal.

j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

La llei de Bases de Règim Local només declara el transport públic obligatori per als municipis de més de 50.000 habitants

Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. […].

2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.

3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis.

4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal.

5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, […].

6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal.

Article 9

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre es matèries següents:

[…].13. Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d’interès general de l’Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma.

14. Carreteres i camins l’itinerari dels quals passi íntegrament per territori de Catalunya.

15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d’allò que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports

Art. 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia

1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient […]. Aquesta competència compartida inclou en tot cas:

a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental […].

b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals.

h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, […].

i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. […]

Article 10

1. En el marc de la legislació bàsica de l’Estat i, si s’escau, en els termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució de les matèries següents:

6. Protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció.

Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme

1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, […].
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments […].
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.

2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat.

3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva,
[…].

5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, […].

[…]. 9. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge.

Article 13
4. Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sota la dependència del Govern els serveis policíacs de caràcter extracomunitari i supracomunitari com és ara […].

El tràfic, […]. (la competència de trànsit quedava com a exclusiva de
l’Estat)

Article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. […].

2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat.

3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, […].

4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya […].

6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya […].

8. Ports i aeroports amb qualificació d’interès general, quan l’Estat no se’n reservi la gestió directa.

9. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució sens perjudici de l’execució directa que es reservi l’Estat.