Congrés de dones 2023: una mirada als usos del temps

abr. 20 2023

abr.

20

2023

Continuem sent un espai de reflexió i referència després de cinc anys

El congrés ‘El transport públic és cosa de dones’ va començar amb una emotiva introducció per part de la Susana Pascual Garcia, membre de la PTP, que va donar inici a la jornada. Tot recordant quan ens vam preguntar si el transport públic era cosa de dones, va manifestar el seu orgull de dir que ara ho afirmem i, a més a més, ho demostrem. Cal, això sí, continuar buscant l’equitat en les polítiques públiques i el foment de la perspectiva de gènere en la mobilitat.

Seguidament, les intervencions institucionals de Laura García Manota (Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat), Anabel Rubio Calvo (AMB), Marta Vancells Moron (ATM Barcelona) i Ricard Gomà Carmona (IERMB), van concatenar les felicitacions. Es va destacar la importància de la perspectiva de gènere com a element que garanteix les accions 100% inclusives, la necessitat d’espais com el congrés on es tracten temes variats i als quals, potser, no hi tenim un accés tan habitual; i la necessitat de continuar treballant en un canvi de paradigma en la mobilitat, tant en l’àmbit tecnològic com social.

En la ponència inaugural, Carme Miralles Guasch, va reflexionar assegurant que “el temps de desplaçament no és un temps aïllat. La mobilitat és temps, perquè hem de recórrer un espai. El temps de desplaçament ve determinat per com hem organitzat el territori”. Va defensar que aquest temps és un capital social finit, fent-lo indispensable com a variable en la planificació del transport de les nostres ciutats. Segons la ponent, la ciutat dels quinze minuts ha d’anar més enllà de ser un “eslògan”, ja que té la virtut de situar la ciutat en una unitat temporal i no espacial.

La influència de la mobilitat en els usos socials del temps

En el segon bloc del matí, van prendre presència les entitats a la taula rodona ‘La influència de la mobilitat en els usos socials del temps’. Obrint la sessió, Marta Junqué Surià (Barcelona Time Use Initiative) va destacar la importància d’introduir a la societat el concepte de dret al temps. Junquè va fer èmfasi en una reflexió important: aquelles persones que tenen menys d’una hora per a elles mateixes durant el dia, són pobres de temps.

Des de Lleida, Jos Farreny Justribó i Rosa M. Castillo Cervelló (CONFAVC), van fer una repassada a les necessitats de la mobilitat de la província: “ens cal donar resposta a les diferents necessitats de la ciutadania i, en concret, de les dones”. A més, van presentar el projecte ‘Barris Violetes’, que busca aportar als reptes del feminisme a peu de carrer.

La taula acabava amb la intervenció de Montserrat Garcia Blasco (ECOM) afirmant que “les dones amb discapacitat també movem el transport públic”. Va remarcar que la ciutat dels quinze minuts no existeix si els edificis no són accessibles, reclamant que “desplaçar-se per l’entorn i fer ús del transport públic no hauria de ser una aventura que ens consumís el temps i l’energia, arribant a generar malestar i inseguretat”.

Un altaveu a projectes en clau femenina d’arreu del territori

El matí de la jornada va culminar amb les intervencions de Laia Soriano-Montagut Jene i Montserrat Cabo Mañogil (La Mirada, AMB), Laia Mercadé Ruiz (Departament de Territori de la Generalitat) i Núria Pérez Sans (IERMB).

Des de l’AMB, Laia Soriano va explicar els projectes i línies d’acció que s’han engegat com per exemple l’anàlisi de dades de l’ISC amb enfocament de gènere on es reflecteix que les dones són les més exigents amb el transport públic. Des de ‘La Mirada’ s’ha fet un seguiment del pla de mesures contra l’assetjament sexual al transport públic, destacant el projecte Inclusify que busca empoderar a les dones per a una mobilitat inclusiva i implicar-les de manera proactiva. 

Montserrat Cabo va explicar un segon projecte ‘El Bus és Nostre’, que busca “millorar les condicions de viatge i apoderar les dones per fer-ne un ús segur i confortable”. Una de les accions clau d’aquest projecte van ser les Marxes Exploratòries.

Laia Mercadé ens va explicar el Pla estratègic de mobilitat i gènere del Departament de Territori. En el document trobem dades com que la dona utilitza més el mode a peu i el transport públic que l’home, o bé que el 64,3% de les dones han patit en alguna ocasió una situació d’assetjament sexual al transport públic (majoritàriament al metro). L’objectiu del Pla és incorporar la perspectiva de gènere interseccional en tots els nivells i etapes de planificació i disseny.

El matí acaba amb la intervenció de la Núria Pérez, que ens destaca com, amb les dades de l’EMEF, podem comprendre els usos socials del temps, per exemple fixant-nos en la durada mitjana dels desplaçaments (20-22 minuts) o bé en el temps diari que dediquem a desplaçar-nos (77 minuts).

Coneixent experiències internacionals

A la tarda, Maria Peix Batet (AMB) ens va apropar a les experiències internacionals. Les tres experiències exposades conflueixen en la necessitat de millorar la infraestructura de transport públic i ciclista, la millora de protocols vers les violències i, sobretot, més política pública. 

Vianney Aimee Rosales Rodríguez (Ciutat de Mèxic), ens va explicar que les dones són qui més utilitzen el transport públic i és per això que s’ha de treballar per millorar la seva experiència. Seguidament, Cecilia Loaiza Cisneros (Guadalajara, Mèxic), va remarcar que “el 35% de les llars de la metròpoli compten amb la gestió de la llar femenina, això fa que aquestes hagin de concatenar trajectes constantment”. 

La taula va finalitzar amb la intervenció de Carolina Martinez Cuellar (La Rolita, Bogotà), tot explicant que un total de 229 dones operen els autobusos en 11 rutes, prestant servei a 21 barris i amb una flota 100% elèctrica.

Recorregut amb perspectiva ecofeminista per tancar la jornada

En acabar, Mercedes Vidal Lago (PTP) va fer un recull de totes les experiències viscudes, i vam enfilar-nos a realitzar un recorregut de sensibilització sobre mobilitat quotidiana des d’una perspectiva ecofeminista a càrrec de Col·lectiu Punt 6. 

En aquest recorregut vam poder debatre i analitzar l’entorn del Centre Cultural La Bòbila, veient-ne les dificultats en matèria d’accessibilitat, urbanisme… i compartint aspectes que podrien ser millorables.

En resum, podríem dir que a les dones, encara ens queda molt per debatre i parlar. Així doncs, ens veiem l’any que ve!

Gina Montesinos
Secretària de la PTP

No et perdis cap article de la revista!

També et pot interessar...