Cursa de transports urbana de Vilafranca del Penedès

set. 20 2018

set.

20 2018

En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat la 2a edició de la Cursa de Transports de Vilafranca, organitzada per l’Ajuntament de Vilafranca i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del Poble Nou, MEC Carsharing i molts voluntaris a títol individual.

L’esdeveniment va comptar amb un gran èxit de públic, prop de 40 participants sobre 7 rutes urbanes cobertes amb diversos modes de transport: a peu, en bici, en moto, en cotxe, en carsharing, en patinet elèctric i en bus urbà.

Rutes des de les AAVV dels barris de Vilafranca fins l’Escorxador

Aquesta cursa serveix per demostrat quines són les veritables prestacions dels modes de transport en zona urbana, quant costen i què li suposen a la nostra atmosfera.

Desenvolupament de la Cursa

La sortida de les 7 rutes s’ha fet des dels barris de Sant Julià, Poble Nou, La Girada, Molí d’en Rovira, Barceloneta, l’Espirall i Centre, fins al Centre Cívic de l’Escorxador, cobrint distàncies entre 700 i 1.600 metres. Les sortides s’han produït entre les 17:48 i les 18:15 hores de la tarda.

Pel que fa la rapidesa porta a porta, la bici i les motos han estat els més ràpids, amb unes velocitats mitjanes al voltant dels 9-10 km/h; mentre que els participants que usaven el bus urbà han estat els més lents, a 1-3 km/h porta a portal. En posicions intermèdies, han competit vianant i cotxes, entre 3-8 km/h. Les diferències de temps de viatge total, entre cotxe i vianant, han oscil·lat entre 1 i 8 minuts, i a 4 rutes el vehicle ha estat més lent que l’anar a peu. La bicicleta ha obtingut les millors marques a 5 rutes, i el cotxe i la moto a les altres dues. Aquestes xifres són degudes a la curta distància dels desplaçaments urbans a Vilafranca i la necessitat d’aparcar el vehicle.

Una de les línies de bus urbà va patir un retard de 18 minuts que va afectar molt negativament els temps de viatge en transport públic des de Centre, Molí d’en Rovira, la Girada i Poblenou.

Repercutint els costos reals; el cotxe ha costat 3 vegades més que el transport públic, i 6 vegades més que la bicicleta i el patinet elèctric, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada. Habitualment les diferències econòmiques entre transport públic i vehicle privat són molt favorables al primer, però a Vilafranca el cotxe ha gastat poc degut a la curta distància dels trajectes. En aquesta gràfica calculada per a una distància de 10 quilòmetres es veuen millor les diferències de cost:

A més ha participat el MEC-Carsharing, un vehicle compartit que permet reduir la despesa del cotxe quan se’n fa un ús puntual, en poder-se compartir les despeses d’amortització i manteniment amb altres usuaris.

Metodologia de càlcul

Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament, que a Vilafranca s’ha calculat a partir de dues hores d’àrea blava; és a dir, 2’20 €. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).