9a Cursa de transports Àrea de Lleida 2019

set. 10 2019

set.

10 2019

[vc_row][vc_column][vc_column_text]En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha celebrat aquest dimecres 18 de setembre de 2019 la 9a edició de la Cursa de Transports de l’Àrea de Lleida, organitzada per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic conjuntament amb l’ATM de l’Àrea de Lleida, i la col·laboració de l’Ajuntament de Torrefarrera, l’Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID), i voluntaris de la ciutat de Lleida.

Aquest any la cursa ha combinat un recorregut interurbà amb d’urbà circular. En l’àmbit interurbà, s’ha realitzat el recorregut entre Torrefarrera i Lleida amb vehicle privat i transport públic, mesurant els temps de recorregut així com els costos econòmics i ambientals de cada mode de transport.

El recorregut urbà constava de sis punts distribuïts per la ciutat. Cada participant disposava d’una hora per realitzar un recorregut de sis punts distribuïts per la ciutat i podia triar, per a cada trajecte, els mitjans de transport que consideri més oportuns. Quan el participant es quedava sense temps, havia de tornar al punt de sortida encara que no hagués passat per tots els punts.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació de 20 persones que han utilitzat diversos modes de transport: a peu, en bici, patinet elèctric i autobús. A destacar la participació de socis de l’ASPID, que van realitzar el seu recorregut en cadira de rodes.

En el recorregut interurbà la diferència de temps ha estat de 12 minuts a favor del vehicle privat en un recorregut de 55 minuts de durada. Aquest avantatge de temps, de l’ordre del 20 %, comporta multiplicar per 10 els costos econòmics i les emissions.

En l’ámbit urbà els temps de recorregut han variat en funció del mode de transport, amb un mínims per al patinets elèctrics i les bicicletes, i un màxim per als itineraris realitzats a peu i/o transport públic. A destacar que les modalitats de transport utilitzades durant la cursa urbana són les més sostenibles des del punt de vista ambiental i les més econòmiques per a l’usuari. Per aquest motiu, els resultats de la cursa es presenten amb una comparació del cost econòmic i ambiental del mateix recorregut realitzat amb vehicle privat.

Repercutint els costos reals; el cotxe hauria costat entre 7 i 10 vegades més que el transport públic integrat, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10 integrada.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).