Cursa de transports Àrea de Lleida

L’ATM de l’Àrea de Lleida, en col·laboració amb l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i els ajuntaments de Mollerussa, Torrefarrera i Rosselló, han organitzat avui la 8a Cursa de Transports de l’Àrea de Lleida. Aquesta cursa és una de les activitats que se celebren anualment a l’àrea de Lleida, en el marc de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible que va començar el 16 de setembre i s’allargarà fins al proper divendres 22, coincidint amb la celebració mundial del “Dia sense Cotxes”.

A la 8a Cursa de Transports de l’Àrea de Lleida la bicicleta i el cotxe pràcticament han empatat a les rutes des de Roselló i Torrefarrera fins a Lleida. El bus i el cotxe han tingut diferències de temps de viatge de 15 i 17 minuts respectivament a aquestes rutes. Entre Mollerussa i Lleida el bus ha trigat 22 minuts més que el cotxe de porta a porta, amb un temps de viatge total d’una hora i dotze minuts. Si s’hagués pogut utilitzat el tren el temps de viatge del transport públic s’hauria reduït considerablement, ja que entre Mollerussa i Lleida Pirineus triga només 22 minuts.

Repercutint els costos reals; el cotxe costa entre 7 i 11 vegades més per quilòmetre que l’autobús o tren en l’accés a Lleida, imputant les despeses d’adquisició del vehicle, els costos de manteniment, impostos, assegurances, etcètera. Pel que fa el transport públic s’ha tingut en compte la desena part del cost d’una T-10/30 integrada.

Desenvolupament de la Cursa

La sortida de les curses s’ha fet des de la porta dels respectius ajuntaments entre les 9:13 i les 9:24 hores, i els participants han arribat successivament entre les 09.39 i les 10:46 hores a un punt de trobada comú ubicat a l’Escorxador de Lleida, on s’ha fet una lectura dels resultats més destacats. Enguany també s’ha pogut seguir la posició dels participants en temps real, gràcies a la instal·lació d’una aplicació de seguiment del senyal GPS als mòbils d’alguns participants.

Metodologia de càlcul

Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil. Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10/30 d’una zona o de dues, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.

Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.

Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).