Menu
Menu
[vc_row][vc_column][vc_column_text]
Anècdota 1
Ja sabem que per captar passatgers per al transport públic, cal que els punts de parada siguin agradables i còmodes. Així ho han fet a Veiteberg, a Noruega. Potser es passen…
Anècdota 2
“El tramvia de tracció elèctrica també topa amb l’oposició (…), les quals al·legaven l’afectació estètica de la col·locació de pals i fils elèctrics pels carrers (…) Aquests darrers inconvenients es poden evitar, en opinió de l’Associació d’Enginyers, optant per un sistema de carril subterrani, molt més car d’implantar i mantenir que el sistema de tròlei o de fil elèctric aeri”. Aquesta notícia és de 1899… però el discurs ens sona massa.
Anècdota 3
Imaginem que una entitat de promoció del transport públic organitza un viatge a Cadis, i que lògicament hi vol anar en tren. Fa la reserva per a l’AVE 3942, que arriba a Sevilla a les 21.15 h i permet enllaçar còmodament amb el regional de Cadis (21.50 h). Però ves per on, per obres a la via hi ha un canvi temporal d’horaris i ara el tren arriba a les 21.55. I el tren de Cadis? Ho heu endevinat: surt a la mateixa hora. RaaS una vez más.
Anècdota 4
Parlant d’obres, les limitacions temporals de velocitat són freqüents a la nostra xarxa ferroviària, com bé sabem i patim. Afortunadament, de moment aquí encara no en tenim d’aquestes per pas d’elefants, com als ferrocarrils de Sri Lanka.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
