El Camp de Tarragona no pot perdre el tren

El passat 16 de maig de 2006 el secretari per a la mobilitat Sr. Manel Nadal va anunciar la satisfactòria notícia de què la Generalitat havia acceptat el  TramCamp, però no en construiria cap via nova fins l’any 2016. D’entrada celebrem l’acceptació d’aquest tram-tren tan decisiu pel futur del transport públic al Camp de Tarragona i que no havia estat contemplat en una primera fase al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya (PITC). També és motiu de felicitació la recent recepció d’una trentena d’autobusos que milloraran el servei de forma immediata a la segona àrea metropolitana de Catalunya.

Des de fa anys la PTP ha defensat el futur tram-tren del Camp de Tarragona com a columna vertebral d’una xarxa de transport públic que ha d’incrementar-ne el servei i ha d’integrar el servei d’autobusos (urbans, interurbans i d’aportació), de tramvies i de trens regionals. La fórmula del tramtren, en clara expansió als països de la Unió Europea, és la aposta més sostenible i relativament econòmica pel transport interurbà en àrees molt semblants al Camp de Tarragona. La polarització Camp de Tarragona en tres nuclis urbans ben diferenciats (Tarragona, Reus i Salou-Cambrils) fa del tram-tren una solució idònia per combinar l’accessibilitat d’un tramvia urbà amb la rapidesa d’un tren pels afores, especialment necessària en l’àmbit interurbà. Cal afegir que el TramCamp pot aprofitar part de les vies de Renfe existents, convenientment adaptades, cosa que permet minimitzar els costos d’infrastructura i reduir el temps de construcció.

La importància del projecte pel Camp de Tarragona fa que l’horitzó del 2016 per fer vies noves sigui massa llunyà, ateses les necessitats actuals del transport públic. A més, l’inici d’un servei ferroviari en ample de via ibèric i amb Rodalies convencionals -com es desprèn de les declaracions del secretari per a la Mobilitat- fan témer pel futur del tram-tren. A la llarga, la consolidació d’un sistema tancat de Rodalies convencionals pot fer massa costosa l’ampliació de la cobertura ferroviària, impossibilitar els perllongaments urbans i accessibilitat del sistema i reduir les possibilitats d’integració urbanística que hagués ofert el tramvia.

La PTP proposa la construcció del TramCamp per etapes, per tal d’aprofitar amb eficiència i celeritat cadascuna de les noves inversions realitzades. El tram-tren del Camp de Tarragona hauria de ser una de les primeres inversions del PITC i hauria d’entrar en servei un cop s’haguessin efectuat els següents canvis en el període 2006-2007:

Primera Fase 2008 – 2010 (Fase 1)

• Finalització de la via de tres carrils (ample ibèric + internacional) entre Vila-seca i Tarragona, com preveu el ministeri de Foment i el PITC
• Remodelació del corredor Vila-seca – Salou- Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant amb ample internacional, tramviaritzant les àrees urbanes i duplicant les vies, especialment en àrees urbanes.
• Execució de l’entrada a Reus en format tramvia pel Pg Prim, Pg Sunyer i Pg. Mata.
• Noves estacions al Serrallo (Tarragona), La Canonja i Barri Gaudí (Reus).
• Entrada en servei dels vehicles trens-tramvia, en ample internacional entre Tarragona i Vila-Seca/l’Hospitalet de l’Infant i entre Tarragona i Reus.

Segona Fase: 2011- 2016 (Fase 2)

• Construcció del tramvia Vila-seca-Tarragona (eix N-340a o per l’interior la Canonja, Bonavista, Camp Clar i Torreforta).

En el plànol adjunt apareixen grafiades les fases 1 i 2

Reus, 31 de maig de 2006