logo-pdfcamp-500px

logo-pdfcamp-500px

La connexió proposada amb tren dièsel ofereix molt pocs avantatges reals per a l’usuari i pretén consolidar l’estació de Perafort com a únic accés del Camp de Tarragona al Corredor Mediterrani i als regionals d’alta velocitat.
En absència d’altres actuacions, condemna a Tarragona a accedir al Corredor Mediterrani amb un servei no directe i a la resta del Camp de Tarragona anar per carretera a la inaccessible estació de Perafort.
La PDF adverteix que la proposta de connexió pot ser una maniobra de distracció per no executar d’una vegada per totes les inversions que havien generat consens al territori i que permetien tant disposar de trens regionals de qualitat a les estacions urbanes del Camp de Tarragona com mantenir la parada de l’Euromed a Tarragona ciutat.
La PDF es reafirma en la solució de la connexió de l’Arboç, que permet disposar de trens directes a totes les estacions urbanes del Camp de Tarragona i amb els temps de recorregut compromesos per la Generalitat (Sants-Tarragona en 45 minuts i Sants-Reus en 60 minuts).

 

 

La Plataforma en Defensa del Ferrocarril (PDF) considera que la proposta de connexió ferroviària entre Tarragona i Perafort no representa cap avenç substancial en l’assoliment d’un servei ferroviari adequat per a les poblacions del Camp, i demana que a l’alcalde Ballesteros centri les seves gestions en l’assoliment de la connexió de l’Arboç, una proposta de millora real i efectiva que compta amb el consens de diferents ajuntament, cambres de comerç, associacions de veïns i ens econòmics del territori.

 

La PDF fa notar que cas en cas que s’executés la connexió Tarragona/Perafort sense cap altre actuació, la ciutat de Tarragona restaria condemnada a un servei no directe i de baixa freqüència. La pèrdua de temps que representa el transbordament a Perafort faria que el temps de recorregut fins a Barcelona fos pràcticament igual al temps de recorregut dels regionals actuals, però amb un preu molt més elevat. L’ interès, per tant, restaria limitat a la connexió amb les circulacions d’alta velocitat amb destinació a altres destinacions peninsulars, que representen una part molt petita del total de la mobilitat. Com que el servei deixaria de banda la resta de poblacions del territori, la demanda seria escassa i per tant la freqüència molt feble.

 

La PDF vol expressar la seva preocupació pel fet que aquesta suposada solució “a la carta” pugui provocar el trencament del consens territorial assolit a favor de la connexió de l’Arboç. A banda de la debilitat de la proposta, el fet que l’alcalde de Tarragona estigui negociant solucions en termes estrictament locals obre la porta a actuacions similars per part de la resta del territori. L’aparició d’un seguit de propostes diferents i excloents entre si ens porta a la situació volguda pel Ministeri: posar el tercer carril per a mercaderies, deteriorant greument el servei de viatgers actual i no fer res més en l’àmbit dels passatgers. En aquest aspecte, el “trenet de gasoil” pot ser una maniobra de distracció per no executar d’una vegada per totes les inversions que permetin disposar de trens regionals de qualitat a les estacions urbanes del Camp de Tarragona. Crida l’atenció que una proposta d’aquest tipus sigui acceptada per l’alcalde de Tarragona, quan seria absolutament rebutjada pels seus homòlegs de Lleida o Girona.

 

La PDF es reafirma en la defensa de l’alternativa de la connexió a l’Arboç entre les línies convencional i d’alta velocitat ja que permet disposar de servei directes de regionals d’altes prestacions a totes les estacions del Camp, assolint els temps de recorregut compromesos per la Generalitat de Catalunya (45 minuts Tarragona/Barcelona, 60 minuts Reus/Barcelona)i amb fàcil coordinació amb el servei de rodalies del Camp de propera implantació. En aquest sentit, la PDF demana a l’Ajuntament de Tarragona que aclareixi si manté el seu compromís amb aquesta proposta i està disposat a liderar-la.

 

Tarragona, 26 de febrer de 2014