• Es reivindica repetir l’experiència ja viscuda l’any 1978 amb el traspàs del Carrilet i del tren de Sarrià-Vallès del Ministeri de Foment (FEVE) a la Generalitat, creant-se FGC, però aquesta vegada amb la xarxa d’ample ibèric.
• El traspàs tindria per objectiu millorar la governança de la xarxa, fer més efectiu el pla de Rodalies i aplicar un nou sistema d’horaris cadenciats a escala catalana.
El passat 3 de febrer la PTP va celebrar una Junta ampliada a tots els socis i sòcies sota el títol “Posicionament de la PTP sobre la gestió ferroviària de Catalunya” on es van deliberar i aprovar una sèrie de posicionaments relatius a la xarxa ferroviària d’ample ibèric, base del servei de trens de rodalies (Rodalia de Barcelona i serveis regionals) i de gran part dels trens de mercaderies. Durant la jornada es va fer una àmplia reflexió sobre elements de gestió que no funcionen adequadament, més enllà de la coneguda manca d’inversió del pla de Rodalies 2009-2015 amb un grau d’execució mínima del 10%. Aquests elements són la manca de protocols efectius de manteniment i atenció a contingències, la progressiva reducció de personal, les complicacions imposades per la separació de l’ens gestor de la infraestructura (Adif) i de l’operador del servei (Renfe) i la dilució de responsabilitats entre el Ministeri de Foment, responsable de Renfe i Adif; i la Generalitat de Catalunya, titular de la competència del servei de Rodalies de Catalunya. En definitiva, la xarxa ferroviària d’ample ibèric pateix una crisi de governança i està mancada d’inversions estratègiques bàsiques.
Tenint en compte l’historial dels darrers 20 anys del Ministeri de Foment, dedicant els pressupostos principalment a les autovies i a l’alta velocitat, i donat que la xarxa de Rodalies és una infraestructura clau per al bon funcionament de les àrees metropolitanes, es proposa que les administracions catalanes es facin càrrec de la xarxa ferroviària d’ample ibèric, integrant les funcions de planificació, finançament i execució d’obres, seguint el model d’FGC, però en el marc d’una autoritat única del transport. Tanmateix volem denunciar les irresponsables declaracions del president d’Adif, Gonzalo Ferre, culpant els Mossos d’Esquadra de la incidència del passat dimarts 9 de febrer de 2016. Lamentem que es pugui donar credibilitat a aquest surrealista posicionament, tenint en compte que les inversions i el manteniment de les infraestructures ferroviàries d’ample ibèric d’Adif són una competència exclusiva del Ministeri de Foment.
Com a conseqüència d’una trajectòria erràtica des de fa dècades, la PTP és partidària del traspàs de la titularitat de les infraestructures del Ministeri de Foment a la Generalitat, així com les consignacions pressupostàries dels PGE destinades al Pla de Rodalies i al manteniment de la xarxa. D’aquesta forma la Generalitat podria ampliar les inversions o prioritzar les actuacions ja previstes.
En el decurs del debat es va deixar clar que una transferència de titularitats no és condició suficient per capgirar la situació de Rodalies. Cal abordar el problema de la governança actual, amb una autoritat única del transport, amb una nova integració entre la gestió de la infraestructura i de l’operació, i creuant-la amb un pla d’inversions més sostingut i efectiu que l’actual.
El traspàs de competències es defensa per principi de subsidiarietat i degut a l’experiència exitosa viscuda amb FGC amb traspassos anteriors.
- No es tracta d’una desmembració de la xarxa Adif-Renfe per se sinó un nou model de gestió més proper que podrien també emprar altres comunitats autònomes. En l’actualitat ja existeixen experiències en què el Ministeri de Foment se subroga en governs autonòmics en la seva funció de planificació i execució d’obres ferroviàries, com és la branca guipuscoana de la “Y vasca” o la part oriental de l’eix transversal ferroviari andalús.
- La circulació de trens regionals i de mercaderies interautonòmics seguiria sent possible, recomanable i exigible, de la mateixa manera que els trens de mercaderies de FEVE continuen circulant per les vies traspassades a EuskoTren al País Basc.
Tanmateix la PTP vol fer un reconeixement públic públicament l’esforç dels treballadors i quadres tècnics de Renfe i Adif, que es veuen obligats a prestar el servei en condicions d’infraestructura en mal estat i de manca de personal. La proposta del traspàs ha d’integrar tot aquest personal i dotar-lo de millors condicions per desenvolupar la seva feina. En cap cas la transferència ha de servir per privatitzar el tren de l’Aeroport.
La PTP considera que la xarxa ferroviària catalana té un gran potencial no explotat. Seguint el model d’explotació dels països capdavanters en ús del ferrocarril, proposem el TIC TAC TREN, un servei ferroviari cadenciat integrat:
- La circulació de trens es repeteix als mateixos minuts de cada hora, establint-se intervals de pas cada 5,10 i 12 minuts en l’àmbit dels metros comarcals; cada 15, 20 i 30 en l’àmbit de la rodalia barcelonina de més gran abast i del Camp de Tarragona; cada hora als regionals del Corredor Mediterrani i a les rodalies de Girona i Lleida, i un mínim de servei cada dues hores a les línies amb menor demanda.
- Els usuaris poden memoritzar les hores de pas dels seus trens i s’estimula l’ús per la via de l’increment d’oferta i de les expectatives de poder anar i tornar.
- Permet coordinar els horaris de diferents línies sobre un node, per cobrir més relacions amb menys trens.
- Permet els ens locals coordinar serveis de bus a les estacions
- S’aprofita el potencial ferroviari elèctric de Catalunya, infrautilitzat fora de Barcelona. Les vies ferroviàries catalanes uneixen els principals nodes comarcals entre sí i amb les capitals de demarcació generalment en bones condicions de velocitat comercial.
Pregunta | Opcions | Posicionament |
Davant els greus incompliments del Pla de Rodalies, ha de continuar el Ministeri de Foment dirigint el pla? | SÍ. Hem estat davant d’un problema del govern popular. Cal exigir un canvi en la política d’infraestructures del Ministeri de Foment amb el nou Govern.
NO. Estem davant d’un problema estructural, el Ministeri de Foment no canviarà i caldria buscar la implicació d’una administració més propera per tutelar el Pla de Rodalies. |
NO, per majoria absoluta |
Donada una partida pressupostària als PGE, ha de ser la Generalitat qui executi les obres del Pla de Rodalies d’acord amb les seves prioritats? | SÍ. D’aquesta la Generalitat estableix millor les prioritats i, facultitativament, pot incrementar les dotacions, en comptes d’invertir únicament en FGC, FMB i tramvia.
NO. Hem de continuar amb el Ministeri de Foment com a executor del Pla. La Generalitat només ha d’invertir, com fins ara, en FGC, FMB i tramvia. |
SÍ, per majoria absoluta |
Creus que s’ha de traspassar la titularitat i les competències de la xarxa d’Adif en via ampla a la Generalitat de Catalunya? | SÍ. Es faria un millor manteniment i s’assumiria un pla d’inversions.
No. Si s’ha de traspassar amb els mateixos recursos de manteniment i inversions que fins ara, no servirà per a res. |
SÍ, per majoria absoluta |
Creus que Catalunya ha de reorganitzar el seu servei públic ferroviari sota els criteris d’una xarxa cadenciada integrada? | SÍ. Cal un reforç de l’escàs servei que donen algunes línies i és la millor manera per coordinar línies i garantir més nombre d’orígens-destinacions diferents.
NO. L’organització actual dels serveis per horari no cadenciat s’adequa millor a la demanda real i no és necessari incrementar l’oferta. |
SÍ, per unanimitat |
Dones suport al projecte TIC TAC TREN per establir un sistema cadenciat a Catalunya amb 4 nivells mínims de servei? | SÍ. Les línies muntarien els nous horaris cada 10-12 minuts, cada 15, cada 20, cada 30, cada 60 o cada 120, segons la demanda. Als àmbits de Rodalies i el Corredor Mediterrani l’interval de pas mai superaria els 60 minuts.
NO. L’organització actual dels serveis per horari no cadenciat s’adequa millor a la demanda real i no és necessari incrementar l’oferta amb aquesta rigidesa. |
SÍ, per unanimitat |
Creus que la Generalitat ha de superposar serveis d’autobús Expres.cat sobre les línies ferroviàries competitives? | SÍ. Tot i la rapidesa i cobertura de les línies ferroviàries, l’oferta ferroviària no es justifica a totes les hores.
NO. No s’aprofiten els avantatges del ferrocarril ni les seves economies d’escala. Falten autobusos a molts altres corredors. |
NO, per majoria absoluta |