La cursa de transports de la regió metropolitana ha comptat amb la participació de 21 Ajuntaments.

logo15-save Comparativa transport privat – costos transport públic | logo15-save Resultats resumits


Divendres 28 de setembre de 2012, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la PTP va organitzar la II Cursa de Transports interurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona. La cursa va comptar amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Autoritat del Transport Metropolità, i els Ajuntaments d’Alella, Badalona, Bigues i Riells, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, les Franqueses del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Mataró, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Polinyà, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Santa Eulàlia de Ronçana.

La cursa de transports és una comparativa cívica del temps de viatge, costos, consums i emisions de CO2 de diferents mitjans de transport per a un mateix recorregut, entre la porta dels respectius ajuntaments i el Palau Robert de Barcelona (accés per C. Còrsega). En l’edició d’enguany, la cursa ha comptat amb 21 recorreguts i  aproximadament 40 participants desplaçant-se en cotxe i transport públic (bus interurbà, tren de Rodalies, metro FGC, metro TMB, bus TMB i tramvia). La destinació comuna a totes les rutes, al cor de l’Eixample, es caracteritza per ser fortament accessible en transport públic i privat, amb nombroses ofertes d’aparcament públic i privat, tres línies de Metro, el servei d’FGC i moltes línies d’autobús.

 

EXPLICACIÓ DELS RESULTATS


Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.

Conclusions II Cursa de transports interurbana a la RMB: Tot i les condicions molt fluïdes del trànsit, en realitzar-se la cursa pasada l’hora punta, els resultats del transport públic són força positius pel que fa el temps de viatge.
  • A 12 de les 21 rutes el transport públic a emprat menys temps que el cotxe per cobrir el trajecte des dels Ajuntaments fins el Palau Robert:
    • Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès, utilitzant el Bus Exprés de la Vall del Tenes, la línia 777, que fa servir l’autopista entre Parets i Barcelona, i la línia 5 del Metro.
    • Polinyà utilitzant el bus exprés per autopista, entre Granollers i Barcelona, i la línia 5 del Metro.
    • Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat utilitzant la línia R4 de Rodalies i la línia 5 del Metro.
    • Granollers utilitzant la línia R2 de Rodalies i la línia 5 del Metro.
    • Badalona utilitzant les línies 2 i 5 del Metro, entre Badalona | Pompeu Fabra i Diagonal.
    • Esplugues de Llobregat, utilitzant el Trambaix i la línia 5 del Metro.
  • A 3 de les 21 rutes el transport públic ha trigat més que el cotxe, però amb diferències inferiors als 10 minuts:
    • Sant Joan Despí, utilitzant la línia R4 de Rodalies i la línia 5 del Metro.
    • Sant Adrià de Besòs, utilitzant la línia 2 i 5 de Metro.
    • Mataró, utilitzant el bus exprés per l’autopista fins la Ronda Universitat i la línia 3 del Metro.
  • A les sis rutes restants el transport ha trigat més de 10 minuts addicionals respecte del cotxe:
    • Alella, a dues opcions en transport públic: Bus directe a Barcelona i Bus 16 (+16 minuts); i bus d’aportació a l’estació del Masnou, la línia R1 de Rodalies i la línia 3 del Metro (+ 13 minuts).
    • Les Franqueses del Vallès (+ 30 minuts), utilitzant la línia R3 de Rodalies i la línia 5 del Metro.
    • Montornès del Vallès (+ 47 minuts), utilitzant el bus interurbà fins a Granollers, la línia R2 de Rodalies i la línia 3 del Metro..
    • Sant Cugat del Vallès (+ 11 minuts), utilitzant el Metro del Vallès d’FGC. En aquest cas les diferències s’expliquen pel llarg trajecte a peu entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’estació, tot i que la diferència en temps no és gaire elevada.
    • Sant Just (+ 20 minuts), utilitzant el bus JM i la línia 7 de bus.
    • Sant Vicenç dels Horts (+ 19 minuts), utilitzant el Metro del Baix Llobregat d’FGC i la línia 3 de Metro.

Participants procedents de la Vall del Tenes, on el Bus Exprés 777 s'ha posicionat clarament sobre el vehicle privat

El Bus Exprés de la Vall del Tenes és el primer bus de Catalunya de la seva espècie.
És fruït de les reivindicacions de la PTP i dels Ajuntaments de Bigues i Riells, Santa Eulàlia
de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès.

Es caracteritza per fer només dues parades per municipi, anar per autopista entre Parets i BCN,
disposar de prioritat semafòrica, millores a la via pública i tindrà park & ride. Es continua demanant
que ofereixi horaris amb freqüència horària, com el tren.

 

Costos directes. Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és la benzina, l’aparcament, els peatges (si es dóna el cas), etcètera. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització de la bicicleta en la seva vida útil.

Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. A la cursa s’ha utilitzat com a referència la targeta multiviatge integrada T-50/30 en els desplaçaments dins de la corona 1, i la T-10 per als desplaçaments que travessen més d’una zona.

  • El carburant -que sovint és l’única despesa que consideren els conductors- és només el 21% de la despesa d’un automòbil de combustió, i el 17% de la despesa d’una moto de combustió.
  • Sense comptar despeses d’autopista ni aparcament, el manteniment i amortització d’un cotxe per realitzar 30 km diaris suposa una despesa anual d’uns 3.700 € per a vehicles dièsel, i d’uns 4.000 € per a vehicles gasolina. La moto té un cost anual d’uns 1.300 €.
  • El transport públic de tot un any, basat en T-50/30 integrades d’una zona i 250 € de bitllets no integrats (664,7 €), suposa un estalvi d’un 83% respecte el cost total del cotxe i d’un 49% respecte la moto.
  • El transport públic de tot un any, basat en T-50/30 integrades de dues zones i 250 € de bitllets no integrats (946,3 €), suposa un estalvi d’un 75% respecte el cotxe i d’un 27% respecte la moto.

Despesa energètica i emissions de CO2. S’han tingut en compte dos conceptes per avaluar la despesa energètica i les emissions de CO2 dels viatges: el consum general pel propi vehicle en el seu desplaçament i el cost energètic de processar l’energia primària fins els vehicles (tanc de combustible o captació elèctrica). No s’han contemplat despeses energètiques de la construcció de vehicles, manteniment i desballestament al final de la seva vida útil, ni aquells consums relacionats amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen.

Per calcular la despesa energètica i les emissions de CO2 s’ha tingut en compte el mix energètic espanyol de 2011 i la ocupació habitual dels mitjans de transport públic i privats.

  • La bicicleta manual és l’únic mitjà de transport, juntament amb l’anar a peu, amb un consum energètic i emissions zero. A més resulta una bona inversió en salut.
  • Els consum d’energia primària d’un usuari d’autobús és la meitat que el d’un conductor de cotxe dièsel en solitari. El mateix succeeix amb les emissions de CO2.
  • El consum d’energia primàra d’un usuari del ferrocarril elèctric és una cinquena part que el d’un conductor de cotxe dièsel en solitari. Les emissions de CO2 són aproximadament una dècima part respecte el cotxe dièsel.

 

logo15-save Comparativa transport privat – costos transport públic
logo15-save Resultats detallats: temps, costos, consum d’energia primària i emissions de CO2

logo15-save Resultats resumits: temps, costos, consum d’energia primària i emissions de CO2

 

REPERCUSSIÓ MITJANS


logo15-save Web Lliçà d’Amunt (01-10-2012). A

logo15-save Web Lliçà d’Amunt (01-10-2012). B

logo15-link Xarxa de televisions locals (28-09-2012)