Menu
Menu
👍L’escola de transport públic es consolida per quart any consecutiu com un espai de referència i d’actualitat.
✅Repassem experiències Europees i l’estat actual del finançament i el model de tarifació social amb l’ATM i les entitats.
👉Catalunya no és tan gran: cal homogeneïtzar el sistema de tarifació, fer-ho més senzill i apostar per la tarifació social.
El passat 29 de novembre va tenir lloc l’Escola de Transport Públic de la PTP, una activitat oberta a tota la ciutadania de referència i actualitat. A través de ponències i debats entre experts i representants del sector, busquem el debat sobre temes d’actualitat i en fem una anàlisi en profunditat. A la PTP volem impulsar amb accions concretes, com campanyes o compartint coneixement com fem amb l’Escola de Transport Públic, que la informació estigui a l’abast de tothom.
Enguany volem qüestionar quin ha estat el canvi modal que s’ha donat amb la gratuïtat i les rebaixes dels sistemes de transport. Nombroses enquestes, com recordava la Dolors Clavell a l’inici de la sessió, demostren que el preu del transport públic no és el factor més influent a l’hora de triar-lo com a mitjà de transport, per a les persones usuàries és molt més important el servei ofert i la qualitat del mateix.
Clavell també ens va recordar que Catalunya no és un país tan gran com per mantenir un gran nombre de tarifes i sistemes sense homogeneizar, hem de començar a treballar en una harmonització dels sistemes i apostar per la senzillesa i la tarifació social.
Enguany hem volgut debatre sobre la gratuïtat i el sistema de finançament del transport públic, en un moment on aquests dos estan a l’ordre del dia arran de les rebaixes i gratuïtats aplicades des de l’1 de setembre. Volem fer una anàlisi dels resultats de la gratuïtat al territori i aprendre de les experiències d’altres indrets, positives i negatives, tant pel que fa a la gratuïtat com a la rebaixa en el preu del transport públic per a l’usuari.
La Georgina Montesinos ens explicava l’estat actual del sistema de finançament, que crisi rere crisi, ha anat acumulant un dèficit important a les administracions. La darrera mesura de gratuïtat i rebaixes (que a més es vol allargar durant 2023) ha estat introduïda sense cap estudi ni mesures complementàries que l’acompanyin, pràcticament com una mesura per a “fer una rentada de cara” a causa de les grans inversions d’ajudes als carburants.
Montesinos va destacar que la solució de la gratuïtat pot ser beneficiosa per a uns col·lectius concrets de persones: gent gran, joves, situació de risc d’exclusió… tanmateix, va recordar que és una mesura puntual i que l’aposta real hauria de ser treballar en una tarifació social justa i equitativa.
Seguidament, la Monika Wiktoria va fer una diferenciació important: “Els que estudiem la gratuïtat del preu del bitllet li diem en anglès “full fare-free public transport” donat que el servei és paga, però no amb la tarifa”.
Wiktoria va indicar que hi ha més de 255 casos d’aplicació de polítiques de gratuïtat en els sistemes de transport públic, una tendència en creixement. Va destacar-ne els exemples de Polònia, on la política va ser impulsada per les autoritats locals; Tallin, on el transport públic es paga via impostos (i on el canvi modal s’ha donat majorment en la mobilitat activa) i Luxemburg, on s’aplica des de 2010 com a política social, però no compensa els costos de l’habitatge que expulsa a la població del país.
Creiem que no podem parlar de finançament i tarifació si no ho fem també de tarifació social. Són dos temes estretament lligats i és el moment de començar a plantejar millores dins dels àmbits de les actuals ATM, com a primer pas per a una integració de criteris a tot Catalunya.
En Miquel Lamas va recordar-nos que amb la T-mobilitat, s’està pensant en un model tarifari quilomètric el qual podria ser més just i equitatiu. De moment, s’està treballant amb les ATM per millorar la tarifació social, i en va posar com a exemple l’extensió de la T-jove a les 4 ATM amb les mateixes condicions, confluint futurament en un sol títol per a tot Catalunya.
Després de la intervenció de Lamas, les entitats van prendre la paraula en la taula rodona sobre la tarifació social. Des de la FAVB, Albert Recio va reclamar el manteniment de les bonificacions actuals als títols de transport; Jordi Massó, del CJB, va posar el punt de mira en els grups de lleure educatiu, que s’han quedat sense opcions pràcticament per al desplaçament de les seves activitats; José Manuel Jurado, de CCOO, va lamentar que les discussions del marc tarifari actual hagin quedat fora del Consell de Mobilitat de l’ATM i que els grans canvis hagin arribat per la premsa; finalment, Noelia Garberí, de la fundació ECOM, va recalcar la necessitat que el transport sigui accessible i assequible, per evitar discriminacions.
La jornada va concloure amb la intervenció de l’Adrià Ramirez, que va recapitular les conclusions i destacats de la jornada:
