Menu
Menu
Hem perdut la batalla. Les entitats socials que intentem potenciar el ferrocarril per dependre menys del cotxe i millorar la nostra qualitat de vida, hem estat incapaços de convèncer els nostres representants institucionals després d’anys de reunions, manifestacions i accions legals. El proper dilluns 13 de gener ens quedem sense ferrocarril al centre de Salou i Cambrils; i Tarragona es convertirà en l’única ciutat del Corredor Mediterrani sense servei Euromed.
La pèrdua de viatgers a Rodalies està servida. L’actual línia regional R16 (Barcelona – Tarragona – Salou – Tortosa) es partirà en dos, una nova R16 que deixarà de passar pel centre de Salou i Cambrils; i una nova R17, que connectarà el baixador de Port Aventura amb Tarragona i esporàdicament enllaçarà Port Aventura amb Barcelona. Per la seva banda, la nova R16 pràcticament no estalviarà temps de viatge entre els seus extrems, excepte un testimonial servei Avant per la línia d’alta velocitat. En qualsevol cas, els viatgers que aporti Tortosa -encara que es s’incrementessin- són pírrics en comparació amb els que aporten avui Salou i Cambrils als seus centres urbans, aproximadament 675.000 a l’any. Aquesta pèssima estratègia ferroviària ha estat dissenyada per acontentar els alcaldes de Salou i Cambrils, i no pensant en el bé comú, la lluita contra el canvi climàtic o la descongestió de trànsit al Camp de Tarragona. Els seus promotors persegueixen interessos purament urbanístics (o especulatius) i han aconseguit els seus objectius gràcies a la deixadesa de funcions de les administracions tutelars del servei actual. Així, tant la Generalitat com el Ministeri de Foment no han exercit les seves competències ferroviàries, en serveis i infraestructures respectivament, per preservar el dret a la mobilitat de la ciutadania. A partir del dilluns 13 de gener es necessitaran més trens (i més cost), per dur a menys viatgers. Les persones que avui pugen a el tren a Salou i Cambrils tindran com a alternativa estacions situades a 30 minuts a peu o autobusos que triguen més del doble en les relacions Cambrils – Salou – Tarragona – Barcelona.
A més, aquesta festa no la pagarà Pere Granados, alcalde de Salou i líder indiscutible del desmantellament del ferrocarril a la costa sud de Tarragona; la factura la pagarem tots els contribuents. Aquesta barbaritat no té antecedents a la democràcia: cap municipi català ha optat per desmantellar un servei públic ferroviari d’aquesta importància, tot i tenir passos a nivell molt més problemàtics. A canvi, els ajuntaments normals han volgut preservar la centralitat de les seves estacions a través de soterraments o nous passos a diferent nivell per al trànsit rodat i de vianants. Però a Salou, l’alcalde ni tan sols ha permès mantenir el Rodalies a baixa velocitat mentre arriba la incerta tramviarització de la línia (TramCamp).
Les mercaderies i el llarg recorregut tampoc quedaran resolts. El dilluns 13 de gener l’Euromed millorarà els temps de viatge entre Barcelona i València, però sacrificant la parada urbana de Tarragona a favor de la de Perafort (estació de Camp de Tarragona), enmig del no res. L’estalvi de pràcticament 30 minuts sobre els temps actuals, unes 3 hores, no és una millora neta. Compensa en part els 15 minuts d’increment de temps de viatge derivats de les afectacions que sobre la xarxa ferroviària convencional ha provocat el tercer carril entre València i Castelló o l’increment de limitacions de velocitat a les Rodalies de Catalunya.
Fins i tot donant per bo el desmembrament ferroviari al Camp de Tarragona, la variant de Vandellòs és un cúmul de despropòsits pel que fa el trànsit de llarga distància i les mercaderies del Corredor Mediterrani. Després de consumir 20 llargs anys i més de 700 milions d’euros en la seva execució, la variant crearà un coll d’ampolla de via única als enllaços de Vila-seca, dins en l’itinerari Barcelona – Tarragona ciutat – Tortosa / València, per on discorrerà gairebé tot el trànsit ferroviari de Corredor, que no és de l’Euromed, sinó dels rodalies de la R16 i les mercaderies.
El dilluns 13 de gener es va consagra un model ferroviari pèssim, que incrementa la dependència de l’automòbil dels ciutadans de Camp de Tarragona, que empitjora el preu i els temps de viatge en transport públic des de les ciutats i que només tindrà com a beneficiaris aquells que trauran profit urbanístic del sòl “alliberat”, així com les empreses de transport per carretera. I els que podien haver evitat això, no han fet absolutament res, ni el conseller Calvet i ni el ministre Ábalos.
Les entitats hem fet el que hem pogut, però ara ja només ens queda assenyalar els responsables.
