Al Conseller de Territori i Sostenibilitat, al President de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris, al Síndic de Greuges, a la Comissió Europea i als mitjans de comunicació.
La posta en marxa del carril Bus-VAO (3 ocupants) de la C58 ha posat al descobert uns fets que ja es veien a venir: la manca de funcionalitat real de la inversió i l’escassa capacitat per promoure una mobilitat més eficient.
L’ús del VAO és testimonial i les millores d’oferta i demanda al servei d’autobusos totalment insuficients. En tot cas, els resultats han sorprès molt a la baixa en front les previsions intuïdes.
Davant aquest resultat entenem que no és suficient la denúncia política i el desmarcament d’uns responsables polítics respecte dels anteriors. L’obra ha estat feta a través de l’administració, i la coherència amb la denúncia política imposa revisar el procediment que ha permès la construcció d’aquest carril Bus-VAO. Les responsabilitats a esclarir han de comprendre tot el procediment de l’obra, des del projecte a la seva fiscalització, assumpció tècnica i explotació. Tanmateix s’han de justificar les motivacions per rebaixar la consideració d’alta ocupació, de 3 a 2 ocupants, prevista per al mes de març. Aquest fet atempta contra l’esperit inicial del projecte, que és potenciar l’alta ocupació i el transport públic a l’eix de la C-58, i converteix una actuació construïda en nom de la mobilitat sostenible en una ampliació viària més. El Govern hauria d’estudiar altres mesures més coherents amb l’esperit inicial del projecte, com ara l’especialització de la infraestructura en el transport públic bidireccional o incrementar l’ocupació dels vehicles privats amb mesures de gestió. Allò que importa no és omplir el carril Bus-VAO de vehicles sinó de persones, i un autobús pot portar-ne cinquanta.
Sabem, per experiència repetida, com els estudis de trànsit i els de les rendibilitats de les infraestructures han estat portats repetidament de forma poc consistent i com han estat presents només com a legitimació d’una decisió ja presa prèviament.
Per tot això demanem:
Primer: Que d’ofici el Conseller obri un expedient de depuració de responsabilitats que comprengui tant la tramitació interior com la fiscalització i revisió del projecte redactat per professionals externs.
Segon: Que la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya endegui sessions de control sobre el procediment i els elements de context que han portat a aquesta realitat.
Tercer: Que el Síndic informi si aquest cas és únic i quins haurien de ser els mecanismes que esmenessin una ja vella tradició de l’administració.
Quart: Que la Comissió Europea, institució que ha finançat la meitat de la inversió, prengui cartes en l’assumpte i vigili de forma fefaent l’atorgament d’ajudes a projectes mancats de justificació o amb justificacions parcials.
i Cinquè: que els mitjans de comunicació expressin i difonguin la demanda social de major rigor en el treball de les administracions públiques.
Denunciem que aquest carril Bus-VAO és un cas espectacular dins una llarga línia de tradició de mancances dels projectes i de les tramitacions per part de les administracions, de la qual en són alguns exemples:
(1) Que els mateixos funcionaris que dirigeixen els projectes de l’administració i que se’n responsabilitzen siguin els responsables de respondre les al·legacions dels ciutadans, fent alhora de jutge i de part. Tenim l’experiència repetida de topar amb murs administratius degut a la manca de receptivitat per part de l’administració de les al·legacions que no són admeses per qui està directament compromès en un determinat projecte i solució.
(2) Que les administracions es tapen les unes a les altres i admeten les mancances de l’altra, tot deixant els ciutadans com a únics vigilants i denunciants de les mancances i ocultacions. Per exemple: un impresentable i deficient estudi de mobilitat en l’Estudi Informatiu de la B40 per part del Ministerio de Fomento no ha estat ni mencionat per part de les al·legacions de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, i han de ser els ciutadans qui ho posin de manifest.
(3) Que tot i els canvis en les direccions polítiques dels Departaments de la Generalitat, fruit dels canvis de govern, sovint els mateixos funcionaris mantenen les mateixes inèrcies i les mateixes maneres de fer, de manera que arriben a esdevenir un obstacle major davant els canvis progressius que no pas els polítics que encapçalen els Departaments .
En conclusió, si no fos amb crus fracassos com el del carril Bus-VAO de la C58, la ciutadana es mantindria encara més indefensa i amb la impossibilitat real de vetllar, fer un seguiment, participar i ser escoltada en les decisions de les administracions. Aquest cas demana un profund aclariment.
NOTA. Aquest no és un cas de corrupció (delicte que penalitza el benefici particular en l’exercici de la funció pública). Aquest és un cas de mala gestió, que també ha de ser bandejada. L’Estatut de Catalunya avalat pel Tribunal Constitucional reconeix el dret a la bona administració a l’article 30.
ADENC-EdC, PTP
Catalunya, 15 de febrer de 2013