Menu
Menu
Un Tren Per a la Costa Brava
La PTP, juntament amb l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, van reallitzar el passat 5 de juny de 2021 la primera trobada sobre mobilitat en les comarques gironines, centrada en la Costa Brava.
Durant el febrer de 2021, i dins elmarc de l’any Europeu del Ferrocarril, un grup de promotors del tren de la Costa Brava ens fa arribar el manifest per a aquesta fita.
La Costa Brava es configura com el territori més poblat de Catalunya sense ferrocarril. L’any 2008, des de la Diputació de Girona es va fer l’esforç d’encarregar un estudi de viabilitat per implantar aquesta infraestructura, però el projecte finalment va quedar guardat al calaix i es va donar prioritat a la mobilitat per carretera.
La jornada del passat dissabte cinc de juny de 2021 va obrir-se amb la intervenció de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols qui, tot donant la benvinguda als assistents, va oferir un argumentari potent del perquè han volgut donar suport a la iniciativa que, com remarcava posteriorment l’Estefania Molina, portaveu de la Costa Brava de la PTP, va començar des d’un grup de Facebook. Les comarques gironines són la segona demarcació de catalunya en relació de cotxes per habitant, doblant el ràtio del Barcelonès, és per això que cal pensar no només en un sistema de transport públic per l’avui, sinó un que pugui suportar la demanda del demà, com apuntava Albert Carenys, representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Seguidament, Ricard Riol, portaveu de la PTP, va presentar la proposta “Un tren per la Costa Brava”. La idea de la necessitat d’un tren per la Costa Brava no neix d’un dia per l’altre. Des de fa anys aquesta idea formava part de l’argumentari de més d’un interessat, la PTP mateix, al Pla Tren 2014, ja hi feia una proposta. Enguany, al 2021, aquesta proposta creix i es fa més ferma.
Podeu veure a continuació la presentació de Ricard Riol o, si ho preferiu, descarregar-la aquí.
Ricard Riol va posar en evidència que la Costa Brava és el territori on hi ha el buit més clar en xarxa ferroviària catalana: hi falta alguna cosa. Prova d’això és el rosari de tancaments de la xarxa de vies que hi va haver durant el segle passat. I doncs, per què un ferrocarril? Un ferrocarril pot portar a tants usuaris com una autopista de sis carrils, replantejem doncs, un canvi del model actual. El cotxe no és sinó un desl culpables de l’increment urbanístic descontrolat de la zona. Quan l’accés principal era amb tren, el desenvolupament era compacte al voltant de les estacions.
Hem de ser conscients de la durabilitat que té una infraestructura com aquesta: el ferrocarril Mataró – Barcelona, segueix ocupant el mateix espai de territori que fa 150 anys, cosa que no es pot dir de les carreteres, les quals creixen en amplada. Tanmateix, potser la pregunta que tenim en ment és… Per què un tren-tram concretament?
Es tracta d’un sistema urbanístic perfectament integrat en el territori, prenent com a exemples el tren-tramvia d’Alacant o Benidorm.
En Ricard Riol finalitza la seva presentació mostrant el nombre total d’adhesions a través de Google i Change.org, superant més de 1.300 adhesions i comptant amb 11 mocions aprovades. Aquesta iniciativa és, sens dubte, una oportunitat que molts no volen deixar escapar. La jornada va seguir amb un interessant debat entre els membres de la taula Albert Carenys, representant del departament de Territori a Girona de la Generalitat de Catalunya; Josep Saballs, 2n tinent d’alcaldia de Sant Feliu de Guíxols, Joan Loureiro, presidència del Consell Comarcal del Baix Emporrà, i Pau Noy, membre de la PTP) així com amb els assistents del públic. El debat va versar sobre la necessitat real, posant una visió crítica també en la necessitat d’un tren-tramvia i l’impacte que aquest tindria al territori. Es va posar sobre la taula la necessitat d’un anàlisi més en profunditat sobre l’impacte que podria causar aquesta infraestructura a la demarcació d’origen que s’associa a aquestes terres, posant també el punt sobre les catenàries i deixant anar la reflexió sobre si es podria aplicar un tren-tramvia amb bateries, de manera que no hi hagués catenària en tot el recorregut.
Enllaçant amb l’impacte de la infraestructura, des de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire remarcava que, en breu, hi haurà un canvi de paradigma en la mobilitat donat per canvis de model turístic, la digitalització, la lluita pel model productiu centralitzat o propi i la fi de les grans metròpolis. Amb tot això i en el marc de l’impacte paisatgistic, Pere Macias, Lluís Medir i Isabel Salamana encetaven la darrera part de la jornada.
Per descomptat que una infraestructura d’aquestes característiques suposarà un impacte, però els beneficis que pot aportar són alts. No parlem només d’un tren sinó d’accessibilitat, d’equitat, de descongestió… oferint un model de mobilitat diferent i permeable amb un objectiu clar: adaptar-nos als canvis climàtic i econòmic, donant resposta a una futura necessitat de servei.
Descarrega aquí el cartell!
