La política tarifària metropolitana carrega un dèficit descontrolat contra els usuaris

Com és habitual, l’ATM ha comunicat les pujades del bitllets sense convocar l’òrgan consultiu d’usuaris anomenat “Consell de mobilitat de l’ATM”. La PTP manifesta el rebuig a l’actual estratègia de finançament de l’ATM, en el fons i en les formes. Per això demanem a l’ATM una reunió del Consell de Mobilitat on es tracti la congelació tarifària mentre s’enceta un debat més profund sobre el finançament del transport públic.

1. És massa habitual que s’apliquin pujades molt per sobre de l’IPC del transport, tot i que cada any es recapta més perquè s’incrementen les validacions i el seu cost.

2. Tot i els increments tarifaris, cada any s’acumula més dèficit. L’obertura de noves infraestructures, com la línia 9, o els reforços del servei de l’EMT són polítiques de promoció del transport públic, però si s’acompanyen d’excessius increments dels abonaments poden tenir efectes contradictoris en l’ús del transport públic.

3. Els abonaments socials es financen a càrrec de la resta d’usuaris (T-Jove, descomptes per a famílies nombroses, etcètera). L’increment de tarifes de 2009 també va justificar-se en previsió al desplegament de la targeta infantil T-12; però aquesta targeta ha estat menys sol·licitada del previst: 39.081 nens i nenes d’una població aproximada de 400.000.

PER EVITAR EL COL·LAPSE DE L’ADMINISTRACIÓ I DELS USUARIS CAL UNA REFORMA ESTRUCTURAL DEL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC

1. Congelació de tarifes d’acord amb l’IPC. A tal efecte la PTP demana que es convoqui el consell de mobilitat de l’ATM i s’enceti un debat profund i participatiu sobre finançament.

2. Buscar recursos financers fora del marc actual. Cal una llei de finançament del transport públic, prevista a la llei de 9/2003 de mobilitat de Catalunya, que permeti buscar noves vies de finançament. La reordenació del sistema de peatge que Catalunya té pendent des de fa anys seria una marc òptim per abordar aquest debat, aplicant un finançament creuat tan fructífer com el de Londres, principal artífex de la revifalla del transport públic a la capital el Regne Unit.

3. Fidelització dels usuaris i simplificació tarifària. La política tarifària del transport de Barcelona i regió està allunyada dels patrons europeus. Avui els usuaris podem escollir entre 42 tipus de bitllets multiviatge, però l’excessiu preu dels abonaments il·limitats i les seves condicions impedeixen la fidelització dels usuaris. Que el bitllet majoritari a l’ATM encara sigui la targeta de 10 viatges i no cap tipus d’abonament personal és símptoma que alguna cosa no funciona. Fent una analogia amb Internet, seria com si la majoria de clients encara paguessin per cada cop que es connectessin, en comptes del tenir una tarifa plana. Per això la PTP segueix demanant mesures de fidelització i simplificació tarifària:

   • Abonaments personals i anuals de tarifa plana, més atractius, que puguin ser finançats per les empreses o subvencionats pel govern mitjançant la reducció del seu import l’IRPF, tal com preveu la l’avantprojecte de llei d’Economia Sostenible aprovat pel consell de Ministres el 27 d’octubre. Actualment la T-MES resulta massa cara i inútil a partir de la zona 2, per això no se’n ven cap.

   • Abonaments més econòmics i fiables per a joves. Els nostres joves són dels que paguen el transport més alt de tota Europa. Només tenen un petit descompte sobre la tarifa convencional quan a totes les ciutats europees viatgen a preus simbòlics. L’abonament jove illimitat ha de ser o mensual o amb crèdit anual bescanviable mensualment.

   • Els usuaris habituals haurien de poder ser enregistrats per no haver de tornar a pagar els abonaments nominals en cas de pèrdua dels mateixos

   • Revisió de les tarifes zonals, el cost dels abonaments amb canvi de zona resulta desproporcionat

   • L’usuari habitual no ha de ser tan perjudicat si fa canvi de zona esporàdicament. Actualment ha de fer front a un títol individual pensat per a usuaris no captius o poc freqüents. Cal una simplificació

4. Si falten recursos el que cal és no malbaratar-los en vehicles privats. Els usuaris de transport públic comprovem amb estupefacció com el Govern Central subvenciona la compra de vehicles privats mentre es destinen els recursos de sempre al transport públic. I el govern de Catalunya també ha obert l’aixeta ala subvenció fins i tot dels vehicles més contaminants; a més de subvencionar els famosos peatges a l’ombra. Cal subvencionar qui més avantatges i feina estable dóna al país, i en matèria de mobilitat és el transport públic i flotes compartides.

5. Control més intensiu del frau. Algunes pujades podrien estalviar-se si tothom pagués per utilitzar el transport públic. Els bons usuaris del transport públic necessiten confiança per pagar: mentre continuen les rigideses zonals i les condicions poc atractives pels abonaments, cada vegada es més fàcil i visible el frau per part dels qui se salten les normes. Els cassos de Renfe i Metro són els més escandalosos.

Barcelona, 15 de desembre de 2009