La PTP saluda l’anunci de FGC de la contractació de personal per a la futura gestió de la línia de la Pobla de Segur d’una forma totalment segregada de Renfe, aplicant a la línia l’exitós model de FGC de gestió en línies de feble demanda. Igualment, saluda l’anunci de la incorporació dels dos nous automotors fabricats per Stadler que permetran organitzar el servei d’una forma més eficient i recuperar el nivell que hi havia fa uns anys però amb més qualitat. S’ha anunciat que els dos nous trens estaran operatius pel voltants de l’inici del segon trimestre de 2016.
Aquest canvi en el sistema d’explotació de la línia de la Pobla ha da ser la primera passa perquè el Pallars es doti d’un full de ruta de promoció de la mobilitat sostenible que caldria implementar en el decurs de l’any vinent.
PTP proposa al govern de Catalunya d’iniciar un debat conjunt amb les autoritats locals dels dos Pallars, per substanciar aquesta idea de dotar aquestes comarques de muntanya d’un sistema eficient de mobilitat basat en els principis de la mobilitat sostenible.
A l’actualitat el transport públic del Pallars està constituït per tres serveis:
- El tren, que ara a penes funciona
- L’autobús que va a Lleida i a Barcelona
- El transport a la demanda que organitza el consell comarcal
Com haurien de funcionar aquests serveis
1. El tren
FGC explota la línia i al seu pas pel Montsec la via té encara força precaucions de velocitat degut a què cauen pedres, etc. Segons l’anunciat FGC estarà en condicions de recuperar a l’abril de 2016 el nivell de servei que hi havia fa tres anys, 3 serveis fins a la Pobla i 8 fins a Balaguer. Els reptes en aquesta línia són:
-
Que funcionin els nous trens
-
Eliminar les restriccions de velocitat: el temps de viatge entre la Pobla i Lleida podria de ser d’1h 30′
-
Coordinar els horaris dels tres serveis ferroviaris que hauria d’haver a la Pobla amb els d’alta velocitat a Lleida. Un viatge Tremp-Barcelona ben coordinat a Lleida dura 2h30′, com el cotxe.
-
Fer un bitllet únic FGC + Avant Renfe per anar a Barcelona, que seria competitiu amb un preu de 25 € anada i 45 € si és anada i tornada.
-
Intensificar el servei entre Balaguer i Lleida, l’àrea més poblada, amb un servei horari cadenciat.
-
Integrar el tren de la Pobla en l’esquema tarifari integrat de la província de Lleida.
- Continuar amb la integració urbanística del tren a Balaguer mitjançant la tranviarització, com està previst, descartant definitivament la bogeria del soterrament i de la variant per la perifèria on ningú no l’agafaria.
2. L’autobús
ALSA ha comprat l’Alsina Graells. Les coses han empitjorat en alguns ítems i millorat amb altres. Per exemple, des de Tremp hi ha tres serveis al dia, quan abans hi havia dos. S’ha creat el bitllet T-10/120 que permet fer 10 viatges a Barcelona a preu reduït en 120 dies a 16 EUR per trajecte, un descompte important. Un dels viatges dura des de Tremp 3h 25′ però d’altres arriben a les 4 h i més, degut a una parada de 30′ a la infecta estació d’autobusos de Tàrrega. Des de Sort hi ha un sol servei al dia que dura 5 h i val 35 EUR. Des de Tremp, fins a Lleida, hi ha 3 serveis diaris, si bé dos són de substitució del tren. Els bitllets a Barcelona costen uns 30 EUR, molt cars. Els reptes són
-
Abaratir el servei, perquè la nova T-10 surti a compte cal fer al menys 8 viatges en 4 mesos.
-
Integrar-lo en l’esquema tarifari integrat de la província de Lleida.
-
Evitar entrar a Tàrrega i anar directe d’Artesa a Barcelona. Sense parades.
-
El servei semidirecte hauria de fer parades en el trencall de la carretera que van als pobles (Salàs com a exemple) encara que els busos no hi entrin.
3. El transport intern al Sobirà i Jussà
Segons el web del consell comarcal del Jussà, 15 línies donen servei als nuclis de població en dies prefixats amb itinerari, horari i punts de parada establerts i que permeten el desplaçament als mercats, al metge, a l’hospital, etc. L’any 2011 va donar servei a 3.464 usuaris, uns 10 al dia. El Sobirà no dóna aquest servei. El transport dins la comarca s’ha d’organitzar sobre la base dels serveis existents del tren, entre la Pobla i Tremp, i del bus entre la Pobla i Tremp i Isona (ramals de Barcelona i de Lleida). A l’eix Pobla-Salàs-Tremp caldria assegurar un servei cada dues hores, a través de furgonetes, quan el bus d’Alsa o el tren no hi passessin. El reptes són els següents:
- A l’eix Pobla-Salàs-Tremp caldria assegurar un servei cada dues hores
- En aquest eix el preu del bitllet ha de ser d’1 EUR
- Coordinar aquesta espina dorsal bàsica amb els serveis a Isona i Sort
Cal tenir present que el Parlament de Catalunya està debatent un projecte de llei que declara el transport públic com un dret essencial. Tothom, visqui on visqui, tindrà dret al transport públic. Un cop aprovada la llei caldrà implementar-la amb propostes concretes.
4. Autoestop electrònic
La gent s’organitza per baixar a Barcelona, a la vista del mal funcionament del transport públic. Han sorgit plataformes al facebook per compartir el viatge, com ara
https://www.facebook.com/groups/128018310611464/?fref=ts
Té 729 usuaris registrats, la qual cosa dóna una idea de la seva potència.
Caldria pensar en un sistema d’autostop electrònic al Pallars, on-line, sobre la base del sistema Fes-edit (http://www.fesedit.cat/section/users/howuse) que amb tan d’èxit està funcionant a la Girona. Funcionaria sobre una comunitat tancada que genera confiança. Els conductors que admetessin viatgers haurien de tenir algun tipus de recompensa en forma de punts que poguessin després bescanviar per algun tipus de servei públic o descompte comercial.
5. Informació
Caldria disposar d’un portal informatiu del Pallars que agregués tota aquesta informació sobre el transport públic i altra relativa a la mobilitat sostenible, rutes a peu, en bici, etc.
6. Els transports del futur
La bicicleta té ja un present. Cal una pla per impulsar-ne el seu ús en l’escala del Pallars de forma segura. Les bicicletes elèctriques permeten fer recorreguts abans impensables, només cal que siguin segurs. Convertir algunes pistes forestals en pìstes ciclables, fer un carril bici entre la Pobla i Salàs, per exemple. són propostes totalment viables.
En el futur, quan comenci a faltar la gasolina, el ferrocarril pot recuperar el seu antic paper de transport de mercaderies i aprofitar la bona connexió que té amb el polígon de Tremp per convertir-lo en el centre logístic del Pirineu occidental català.
Juny de 2015