Menu
Menu
La PTP adverteix que l‘anomenat “tercer fil” pot comportar afectacions sobre els serveis de viatgers a l‘àmbit del Camp de Tarragona, i reivindica un disseny que no impliqui la reducció de l‘actual capacitat de la línia: “El que no hem de fer és desvestir un sant per vestir-ne un altre“.
■ La PTP és favorable a qualsevol mesura que permeti incrementar el trànsit de mercaderies per ferrocarril. En aquest sentit, la proposta d’instal·lació d’un tercer carril a la via entre Tarragona, Sant Vicenç de Calders i Castellbisbal com a solució provisional per facilitar la sortida de les mercaderies del Port de Tarragona, pot ser un element positiu sempre que sigui tècnicament compatible amb els serveis actuals i futurs de viatgers que ja suporta la línia sense detriment de les seves freqüències i temps de durada dels trajectes.
■ La PTP posa de manifest que el projecte de tercer carril no està exempt d’inconvenients ni d’afectacions sobre els serveis actuals. Cal assenyalar que en el supòsit que el tercer carril s’instal·li només sobre una de les dues vies existents, la reducció de la capacitat és del 70 % per l’efecte dels trens circulant a contrasentit. Les diferents velocitats comercials provoquen un increment dels temps de recorregut dels serveis de passatgers. La reducció de la capacitat de la línia més la possible pèrdua de puntualitat provocada per la heterogeneïtat dels trànsits pot tenir un efecte negatiu sobre la fiabilitat del servei de viatgers que no ens consta que fins ara hagi estat avaluada de manera rigorosa.
■ D’altra banda, per l’àrea del Camp de Tarragona la posada en marxa del servei propi de rodalies resulta tan inajornable com l’arribada de l’ample europeu al Port de Tarragona. La posada en marxa d’aquest servei, llargament reivindicat i actualment previst per al 2013, no pot veure’s compromesa de cap manera pel projecte del tercer carril.
■ Per tant, el disseny d’aquesta nova infraestructura la condemna a un ús residual ja que a la pràctica podria limitar l’ús dels trens de mercaderies exclusivament a les hores nocturnes per no interferir-se amb el trànsit de passatgers.
■ Per tots aquests motius, la PTP condiciona el seu suport al projecte anomenat tercer fil a l’efectiva constatació de que el disseny i la gestió del projecte garanteix la compatibilitat amb els serveis actuals i futurs de passatgers. Al mateix temps, denunciem que les solucions provisionals que ara cal adoptar haurien estat perfectament prescindibles si l’Estat hagués assumit quan calia la recuperació de la línia Reus-Roda. Resulta certament sorprenent que a la demarcació de Tarragona les obres de la variant Vandellòs-Perafort estiguin pràcticament aturades i no sigui possible recuperar en un termini raonable una trentena de quilòmetres d’una via ja existent per donar servei a un dels eixos amb major mobilitat de la península, mentre que malgrat la crisi s’han realitzat recentment licitacions de trams d’alta velocitat no aptes per a mercaderies amb baixa demanda de passatgers.
Tarragona, 15 de febrer de 2012. Tot i ser favorable al transport de mercaderies per ferrocarril, la PTP manifesta la seva preocupació per que l’anomenat “tercer fil” (projecte d’instal·lació d’un tercer carril a la via convencional entre el Port de Tarragona, Sant Vicenç de Calders i Castellbisbal per facilitar la sortida de mercaderies sobre ample europeu) suposi una afectació al servei de viatgers entre el Camp de Tarragona i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Actualment circulen pel tram entre Sant Vicenç i Tarragona circulacions de llarg recorregut amb origen/direcció al País Valencià (ja que les obres de la variant Perafort-Vandellòs estan pràcticament aturades), els serveis regionals de les línies de Tortosa, Reus/Móra i Reus/Lleida i els trens de mercaderies sobre ample convencional que van cap al sud i cap a Aragó via Móra. Es tracta d’un tram amb una important demanda (més de 5 milions de passatgers anuals només en regionals, la meitat del trànsit de Catalunya i el 20 % del total de l’Estat), i amb un trànsit heterogeni que dificulta l’explotació i que penalitza els temps de recorregut dels serveis de major velocitat comercial.
La circulació en aquest tram de les mercaderies sobre ample europeu pot contribuir a dificultar encara més la seva explotació, i pot tenir un efecte desfavorable sobre els serveis que actualment s’hi estan oferint, especialment si el tercer carril s’instal·la en una única via per la qual circulen els trens d’ample europeu en els dos sentits. A més, les circulacions de viatgers amb línies amb forta càrrega de mercaderia tenen tendència a presentar índexs de puntualitat per sota de la mitjana, com saben perfectament els usuaris de la línia de Móra. Els retards es poden veure multiplicats si les circulacions dels trens regionals, com a conseqüència dels retards acumulats fins a Sant Vicenç, perden els seu solcs d’entrada a Barcelona i han de circular darrera d’un rodalies.
D’altra banda, per a la PTP resulta absolutament prioritària la posada en marxa del servei de rodalies del Camp de Tarragona, llargament reivindicada i ara prevista per l’any 2013. Es tracta d’un servei imprescindible per a l’articulació d’una alternativa de transport públic coherent a la segona àrea metropolitana de Catalunya. En cap cas la instal·lació del tercer carril es pot convertir en un obstacle per posar en marxa aquest servei, llargament reivindicat i llargament ajornat.
Considerem per tant que l’adopció d’una mesura amb voluntat de provisionalitat com la que es proposa ha de plantejar-se assegurant no només la seva viabilitat econòmica (cosa que ja ha estat discutida àmpliament) sinó també garantint de forma clara que la decisió resulta compatible amb els serveis actuals i futurs previstos per al corredor sobre el qual s’actua.
No deixa de ser sorprenent que entre les grans, i sovint dubtoses, infraestructures construïdes en els darrers anys no s’hi hagin inclòs l’acabament del tram Vandellòs-Perafort (que permetria desviar els serveis de llarg recorregut per la via d’alta velocitat) ni la recuperació de línia Reus-Roda (que permetria una sortida de les mercaderies del port sense pressionar la línia de la costa). Potser algú s’hauria de disculpar. En tot cas, vista la situació actual, una solució provisional pot ser necessària i acceptable. No obstant, aquesta solució ha de plantejar-se garantint la indemnitat als serveis actuals i futurs de viatgers del tram de Tarragona a Sant Vicenç de Calders. Des de la PTP apostem pel creixement del trànsit de mercaderies per ferrocarril, però fent-ho de manera compatible amb la resta de serveis actuals i futurs. El que no estem disposats a fer és el que diu la dita: desvestir un sant per vestir-ne un altre.
