Menu
Menu
Galería fotográfica (Facebook)
La nit del passat 11 de maig, la PTP va celebrar el seu tradicional sopar social, una cita anual on es convida a una personalitat del món del transport públic. Enguany vam comptar amb la presència d’Enric Ticó, president d’FGC i primer convidat que repeteix al sopar de l’associació, en un emplaçament molt emblemàtic: la via 5 de l’estació de Plaça de Catalunya. Tant la ubicació com el convidat -al mateix temps amfitrió- responien a la voluntat de la PTP de posar en valor el paper d’FGC com a empresa de promoció del transport públic i model de gestió pública. Durant la celebració del sopar, el president de la PTP, Ricard Riol, va reivindicar que s’ampliï la gestió d’FGC a tota la xarxa ferroviària catalana.
El president d’FGC va fer un repàs dels darrers èxits de la companyia, que ha assolit uns índex de cobertura de despeses amb ingressos comercials superiors als 93% mantenint els índexs de qualitat percebuda i mesurada; així com els reptes immediats per a la posada en marxa dels perllongaments a Terrassa (estiu 2015), Sabadell (2016) i el nou model d’explotació eficient de la línia Lleida – Balaguer – la Pobla amb nous trens i horaris cadenciats (2016). Ticó també va mostrar-se favorable a una empresa ferroviària única per a tota Catalunya, i proposava que FGC tingui la possibilitat d’operar els serveis, des del metro fins als regionals d’alta velocitat.
Durant el decurs del sopar els assistents van poder participar a un concurs de frases sobre transport públic que tenia com a premi un viatge per dues persones al Tren dels Llacs (Lleida – La Pobla). Les frases es van colocar als seients del nou tren 113, que estava estacionat a la via 5. Les frases guanyadores van ser les següents:
La resta de frases
DISCURS PRESIDENT DE PTP AL SOPAR SOCIAL DE L’ENTITAT
EL FUTUR DE CATALUNYA VIATJA EN FGC
En primer lloc donar-vos la benvinguda i agrair-vos l’assistència a tots, en primer lloc al Senyor Ticó, president de FGC, qui segurament haurà fet poques vegades d’amfitrió i convidat al mateix temps; a tots els representants institucionals, treballadors i responsables d’empreses de transport públic, usuaris i usuàries, i membres de la PTP aquí reunits.
De forma prèvia explicaré en què consisteix el concurs de frases “SoparPTP”. Sortejarem un viatge per a dues persones al Tren dels Llacs. Per participar només cal escriure una frase curta a les targetes, i dipositar-les a la capsa negra. Després les colocarem dins del nou tren 114, que s’exposa aquí com a demostració de l’ampliació de flota per millorar la capacitat i fiabilitat del Metro del Vallès. Una vegada obrim el tren podreu consultar totes les frases sobre els seients i votar en paper la vostra frase preferida.
A continuació manifestar la satisfacció de la PTP per tornar a retrobar-nos a una de les trobades anuals de referència del transport públic català: el sopar de la PTP. Afortunadament aquest ja no és l’únic acte del transport públic del país on compartim taula, però seguim tenint l’honor d’haver-ho fet durant més d’una dècada i amb un marcat to social i reivindicatiu.
El sopar d’enguany és doblement emblemàtic: tant pel seu emplaçament com pel nostre convidat.
Primer emblema. L’emplaçament: l’estació de Plaça Catalunya d’FGC
Som sota el centre de la capital del país, i per tant en un dels punts més simbòlics de Catalunya. La plaça de Catalunya no és fruït de la planificació urbanística ni del Pla Cerdà, que preveia traslladar el centre de la ciutat des de la plaça Sant Jaume fins a la plaça de les Glòries. La plaça Catalunya és un espai públic -relativament improvitzat- sorgit a partir de la necessitat de connectar la ciutat amb les seves primeres estacions ferroviàries, construïdes extramurs abans de l’enderroc de les muralles. La primera estació de la plaça Catalunya pertanyia al segon ferrocarril del país, el Barcelona – Molins de Rei, inaugurat al 1853; i la segona estació serveia el tren Barcelona – Sarrià, inaugurat deu anys després, al 1863. L’aparició del Gran Metro, íntegrament soterrat, inaugurat el 1924, crea la primera infraestructura passant per Plaça Catalunaya, i seguida del Metro Transversal el 1926, consagrar aquesta plaça com a node ferroviari i centre del país. L’accessibilitat de la plaça continuaria ampliant-se amb l’ampliació del Metro Transversal i el nou túnel de la companyia del Nord de 1932, que connectava la plaça amb Manresa i Puigcerdà. La darrera connexió que va ampliar la connectivitat de la plaça va ser l’enllaç de Renfe entre Pl. Catalunya i l’Estació de Sants, inaugurat l’any 1979, i que ha acabat configurant el principal eix de Rodalies del país (R1, R3 i R4). Podem afirmar amb rotunditat que el centre de Barcelona, i per extensió de Catalunya, està forjat per la xarxa ferroviària catalana.
La terminal on compartim aquest sopar és de l’any 1929, una joia arquitectònica per on passen anualment 11 milions i mig de persones per sentit. Des d’aquesta estació fins a Gràcia es produeix un petit “miracle” cada dia: la circulació de 31 trens per sentit en hora punta que converteixen aquest tram en el ferrocarril amb més freqüència de pas de tot l’Estat. Aquest és només un dels molts motius pels quals la PTP està orgullosa del paper que juga Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al nostre país:
FGC va ser la primera empresa pública creada per la reinstaurada Generalitat de Catalunya, l’any 1979.
Partint d’unes infraestructures ruïnoses, FGC va convertir les línies heretades de FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha), algunes amenaçades de tancament, en un servei ferroviari modèlic en freqüència, puntualitat, qualitat, fiabilitat, seguretat, accessibilitat i viabilitat econòmica, considerat a més un dels millors trens suburbans d’Europa. Diversos informes internacionals en donen fe.
L’enquesta de mobilitat en dia feiner constata que TRAM i FGC són els serveis de transport millor valorats pels usuaris sobre una enquesta que es repeteix cada any sobre una part de població important.
L’empresa FGC va arribar el 2013 a un índex de cobertura del 90,49%; és a dir, només necessitava cobrir amb impostos menys d’un 10% del seu cost de funcionament.
FGC ha aconseguit transportar aproximadament 80 milions de viatgers a les línies metropolitanes (Metro del Vallès i línia Llobregat-Anoia) gràcies a uns ambiciosos plans d’oferta cadenciats, que han necessitat mesures tan extraordinàries com l’esmentada circulació de 32 trens per hora i sentit. L’any 2016 aquesta política s’ampliarà a la línia on encara trobavem a faltar aquest criteri de funcionament: el Lleida – Balaguer – la Pobla.
FGC ha estat capdavantera en adaptar les seves instal·lacions a persones amb mobilitat reduïda. Més enllà de la instal·lació d’ascensors i elevació d’andanes ha desenvolupat un manual tècnic d’accessibilitat molt avançat.
Les estacions d’FGC han estat pioneres en aplicar un nou model de gestió automatitzat que permet alliberar el personal de les estacions i orientar-lo al servei del client.
FGC opera trens de mercaderies sobre una línia de Metro, un fet força inusual a Europa. Aquest fet es dóna a la línia del Metro del Baix Llobregat. També és inusual el transport de cotxes acabats, procedents de Seat, sobre una via estreta. Només a Suïssa, lideressa europea del ferrocarril, poden veure’s mesures similars.
FGC és una empresa pública amb criteris de gestió empresarials (recerca pro-activa de la demanda i control exhaustiu de la despesa) i centrant els recursos propis en els elements estratègics de l’explotació (core-bussiness) on el grup pot donar més valor afegit. Aquesta política ha estat fruït de l’esforç dels treballadors i treballadores i la constància de la direcció de l’emprea, governés qui governés.
Des dels seus inicis, FGC és un referent en informació als usuaris, ja sigui a través de les estacions, trens o per internet. L’empresa també té un inèdit protocol especial per avisar dels temps de durada de les incidències en base als incidents tipus.
FGC lidera un grup de treball sobre l’anàlisi de l’incivisme a les instal·lacions ferroviàries.
L’orientació professional del grup FGC ha permès també la posada en valor, i en alguns casos evitar el tancament, de complexos turístics i d’esquí: Vall de Núria, La Molina, Vallter, Port Ainé i Espot. Juntament amb l’explotació de cremalleres i funiculars, o del Tren dels Llacs, FGC fa una promoció del turisme verd i del desenvolupament econòmic a les comarques de muntanya molt important.
L’any 2012 va celebrar-se el centenari del Carrilet i l’any 2013 el 150è aniversari del tren de Sarrià, ambdós reeixits gràcies a la tasca d’FGC.
Els anys 2015 i 2016 FGC farà l’ampliació de xarxa més important de la seva recent història, amb els perllongaments a Terrassa i a Sabadell respectivament, connectant els seus serveis amb els de Rodalies R4 i R12.
I si fem tant la pilota a FGC és perquè -com els nens petits- volem alguna cosa a canvi. I ben clarament fem explícita aquesta petició: des de la PTP volem que s’ampliï el model de gestió d’FGC als ferrocarrils de tot el país, ja sigui amb gestió directa o fent que la resta d’operadors adoptin aquest model, adaptat a les demandes de cada territori.
L’any 2015 ha estat un any mogut però globalment positiu
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat un petit servei de rodalies als àmbits del Camp de Tarragona i de Girona, fet que per primera vegada canvia l’oferta dels anys vuitanta d’aquests corredors regionals. Els trajectes més urbans d’aquestes rodalies i dels regionals de Lleida, operats per Renfe, han estat integrats tarifàriament als sistemes integrats respectius. Ha continuat amb gran èxit el desplegament de la xarxa Expres.cat, que reforça el servei als 40 corredors amb més demanda de transport públic de Catalunya. Celebrem que l’autobús assoleixi el prestigi que es mereix com a transport públic i estigui present al discurs de l’administració i dels polítics.
L’Ajuntament de Barcelona ha continuat amb el desplegament de la nova xarxa de bus, un concepte de servei defensat per la PTP però que encara es troba al 50% de la seva implantació i per tant de les seves potencialitats. Les retallades aplicades sobre el transport públic han tingut un comportament negatiu en la demanda, especialment als autobusos urbans de Barcelona, que encara no s’han recuperat. Cal que l’Ajuntament de Barcelona s’hi impliqui més en la infraestructura de l’autobús.
Des del punt de vista social s’han viscut les més grans mobilitzacions en dècades al voltant del transport públic, protagonitzades per la plataforma Stop Pujades. Aquestes mobilitzacions s’han traduït en els primers abaratiments de tarifa -tot i que simbòlics- de la història del sistema integrat de la regió metropolitana. Un fet que per a la PTP ha estat doblement positiu: per un lloc s’ha aturat un creixement de tarifes bàsiques exponencial -si bé és cert que acompanyat de les tarificacions socials més avançades d’Espanya- i en segon lloc, l’administració pública s’ha corresponsabilitzat de les diferències d’ingressos previstes. Així, l’Ajuntament de Barcelona ha ampliat el finançament del transport públic metropolità, com en el seu dia va fer la Generalitat, i ben contrariament al que ha fet l’Estat.
La generació d’un deute als comptes públics del transport metropolità de més de 500 milions d’Euros des de 2011 és una anomalia -per no dir pèssima implicació de les administracions- que no es pot tornar a repetir. El refinançament d’una despesa corrent a càrrec dels bancs ens carrega de costos financers i ens lliga de mans; per això és bàsic que s’aprovi la Llei de finançament del transport públic actualment en debat al Parlament de Catalunya. Aquesta llei, llargament reivindicada per la PTP, ha de permetre redoblar esforços per ampliar el transport públic, per protegir el medi ambient i per evitar exclusió social sense generar números vermells ni forçant la caixa comuna; és a dir, fent possible la captació de finançament directament del vehicle privat: cotxe, moto i camió.
El Sr. Enric Ticó primera persona que repeteix de convidat al sopar de la PTP
Casualitats de la història, l’Enric Ticó ha assistit dues vegades com a convidat especial al nostre sopar social: la primera com a director de Ports i Transports i la d’avui com a president d’FGC. L’Enric és una persona emblemàtica per al transport públic en l’esfera institucional i no necessita presentacions.
Des del punt de vista personal només puc confirmar que ens trobem davant d’un entusiasta del transport públic i que parla el nostre idioma. Des de les seves diferents responsabilitats polítiques ha defensat obertament i amb eficàcia un model de mobilitat més sostenible per a Catalunya, una tasca no exempta de dificultats i de riscos. A la PTP recordem amb especial estima la posada en marxa de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura que va donar lloc a la primera empresa espanyola de carsharing i el seu discurs obert.
Dit això només em resta compartir amb vosaltres l’emblema que hem pensat per a aquest sopar: sigui quin sigui el futur de Catalunya, que aquest viatgi amb FGC.
Dono la paraula al nostre primer convidat i amfitrió, pel qui demano un fort aplaudiment ampliable a tot el personal que ha fet d’FGC el nostre referent d’empresa pública i de promoció del ferrocarril.
