Número 29

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzI4MyUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss29.pdf|target:_blank”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Que segueixi

El 22 de juny de 2001 es va posar la primera pedra del que havia de ser la línea de tramvia que uniria Barcelona amb diverses poblacions del Baix Llobregat, més conegut com a Trambaix. Va ser una data en la qual va començar a prendre cos, de manera efectiva, un projecte llargament esperat, per bé que en aquests dos anys i nou mesos no han faltat els qui han volgut posar pals a les rodes. Finalment, però, podem dir amb satisfacció que després de debats i lluites contra interessos ocults i determinades campanyes mediàtiques –i de poderosos lobbies– el tramvia torna a circular per Barcelona i altres poblacions del seu entorn.

El retorn del tramvia ha estat possible gràcies a la determinació de les administracions públiques implicades (Generalitat i ajuntaments metropolitans, inclòs el de Barcelona), que es va concretar en la constitució de l’empresa mixta Trammet. Però també val a dir, i sense caure en falses modèsties, gràcies a les aportacions d’associacions com la PTP en el camp de les idees i a la seva fermesa en època de dubtes i assetjaments.

Feia 33 anys que el tramvia havia estat suprimit del paisatge urbà de la capital catalana per no destorbar el cotxe privat, símbol per excel·lència de la política econòmica del “desarrollisme” tardofranquista. Una supremacia, aquesta del cotxe, que ha estat present en la planificació urbanística durant tres dècades. Encara avui, la majoria de crítiques que ha rebut el tramvia modern eren en el sentit que se suprimia un carril de la Diagonal per als cotxes, o bé apel·lant a una difícil convivència, especialment en els encreuaments. Les darreres setmanes, hem vist com qualsevol topada del Trambaix –encara en fase de proves– amb un cotxe era magnificada molt més enllà del fet que aquestes incidències es devien a la imprudència, quan no a la temeritat, dels conductors, que feien cas omís dels senyals de trànsit.

Ara fa set anys, des de les pàgines de Mobilitat Sostenible (núm.3, gener 1997) anunciàvem les primeres proves en el tram de la Diagonal comprès entre la plaça Maria Cristina i el carrer Entença de cara a una hipotética reimplantació del tramvia. En tot aquests temps hem insistit una i altra vegada de les raons per dir “sí” al tramvia. El combat, ara, ha de ser un altre.

Ja tenim el tramvia pel tram sud la Diagonal fins la plaça Francesc Macià. Aviat també entrarà en servei el tram comprès entre la plaça de les Glòries fins Sant Adrià i Badalona (el Trambesòs). I en mig, el buit. És a dir, tenim el pa de l’entrepà… però ens falta el del mig: sovint el més substanciós. Des de la PTP sempre he defensat aferrissadament la prolongació del Trambaix al llarg de la Diagonal fins enllaçar amb el Trambesòs. És aquesta la opció més lògica, econòmica i racional per unir ambdues línies i no pas més soterraments o maniobres molt cares i estrambòtiques amb línies de metro i FGC. El retorn del tramvia als nostres carrers hauria de ser el preludi d’un canvi cultural cap a unes ciutats i una mobilitat més sostenibles. Eliminar algun dels vuit carrils actuals destinats al cotxe privat que hi ha en el tram central de la Diagonal (i destinar-lo a la prolongació del tramvia) equival, entre altres coses, a menys sorolls, menys contaminació, menys accidentalitat, a una major eficiència i qualitat de vida. Tenim tot el dret a gaudir d’un passeig senyorívol com la Diagonal i poder caminar o anar en bicicleta sota els seus plàtans i palmeres. O poder recórrer l’emblemàtica avinguda de cap a cap en transport públic sense necessitats de transbordaments ni canvis modals. Mentrestant –com algú va dir molt encertadament des d’aquesta tribuna– tinguem el “tramvia interruptus” ens haurem de conformar amb més sorolls, més fums i uns autobusos amb una baixíssima velocitat comercial.

Seguirem amb la nostra reivindicació per fer de la Diagonal una via cívica dedicada a la convivència entre les persones i els mitjans de transport integrants de l’ecomobilitat: el transport públic, els desplaçaments a peu o la bicicleta.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

 [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]