Número 31

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_raw_html]JTVCM2QtZmxpcC1ib29rJTIwaWQlM0QlMjIxNzI3MCUyMiUyMCU1RCU1QiUyRjNkLWZsaXAtYm9vayU1RA==[/vc_raw_html][vc_btn title=”També pots descarregar el PDF!” color=”success” align=”center” link=”url:http%3A%2F%2Ftransportpublic.org%2Fwp-content%2Fuploads%2F2021%2F04%2Fmss31.pdf|target:_blank”][/vc_column][vc_column width=”1/3″ css=”.vc_custom_1618992825822{background-color: rgba(201,214,201,0.31) !important;*background-color: rgb(201,214,201) !important;}”][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space][vc_column_text]Congestió dels serveis ferroviaris de Renfe a Catalunya

En iniciar-se l’estiu, Pasqual Maragall va tornar de Madrid amb el compromís que José Luís Rodríguez Zapatero es prendria seriosament la proposta d’una cogestió en el serveis ferroviaris de Renfe, sembla que sobre els de rodalia però també sobre els regionals. Molts es van quedar bocabadats. ¿Com era possible que en tants pocs mesos s’hagués passat del més ranci centralisme ferroviari, representat pel PP, a una proposta de quasi federalisme ferroviari que pot satisfer la majoria de peticions provinents de Catalunya? Cal recordar que el darrer mandat del govern del popular ha estat probablement un dels més negres de tota la història de la democràcia espanyola en quant a possibilitats d’actuar des de la perifèria. Els plans ferroviaris es feien d’esquena a tothom; els directius de Renfe tenien prohibit parlar amb les autoritats locals o regionals sinó era amb el consentiment exprés del ministre Álvarez Cascos; fins i tot es negaven a passar les estadístiques de trens que eren de l’interès de les autonomies.

Ara caldrà veure en què es concreta aquesta idea de cogestió. Sembla que es vol començar per les línies de caràcter regional, la de Puigcerdà i la de la Pobla de Segur, però el que és evident és que aquesta proposta no pot sinó reportar beneficis. Com posava de manifest el document de la PTP de l’any 2003 on s’analitzaven els serveis de rodalia, Renfe té un estil de gestió que privilegia les atencions als viatgers de les gran estacions, però se’n desentén d’aquelles on els trànsits –i les recaptacions— són menys importants. Això és justament el que passa a les línies de Puigcerdà i la Pobla de Segur. Són estacions de baixa recaptació monetària però d’un alt interès social. És per això que la intervenció de la Generalitat, amb l’experiència acumulada per FGC, no pot sinó suposar millores en el servei. Es tracta de fer el mateix que fa 25 anys es va començar a fer amb els FGC.

Quan es parla de transport públic, si es vol que la gent l’agafi cal posar l’oferta abans que la demanda. En altres paraules, s’ha de posar el carro davant dels bous. Aquest ha estat el model de FGC i ha donat força bons resultats. Catalunya és la comunitat autònoma de tot Espanya amb la utilització més elevada de serveis de tren regional, però per a molts –i també per a la PTP–, la insuficient oferta de transport públic fa que només una petita part de la demanda potencial es canalitzi cap el transport públic.

Tot Europa s’està descentralitzant en el camp ferroviari: Alemanya, França, Gran Bretanya i ara sembla que també es vol incorporar Espanya des de l’entesa entre Maragall i Zapatero. L’estudi de PTP posava en relleu nombroses mancances en el servei de Renfe. La via més ràpida per solucionarlos és que, tant com es pugui, la gestió dels serveis es decideixi des de Catalunya. Molta sort i molta força en l’empresa.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]