Número 45

Actualitat: Ave per una elit
·Tren 2014, cada vegada amb més passatgers
·Daños en las obras del AVE, el fin de una pesadilla o ¿todavía habrá más?
·PTVC: reduir les diferències en el transport públic

Medi Ambient: la participació popular contra el canvi climàtic

T&E: Viatges sense fronteres

Internacional: Arriba el primer tren híbrid del món
El trolebús, una opción para reducir el CO2

Bicicleta: Bicing: portem-lo arreu el país

AVE o Tren 2014?

Teniu a les vostres mans la revista corresponent a l’arribada de l’AVE a Barcelona. Fa uns quants anys ningú no pensava que el dia de la inauguració de l’alta velocitat, els trens de Rodalies i Mitja Distància serien tan presents a les cròniques de l’efemèride. La brillantor del nou AVE ha quedat deslluïda per les mancances sofertes al transport públic quotidià de Catalunya. Al llarg dels últims anys ha estat la pròpia administració estatal qui ha enfrontat l’AVE als trens de la majoria, ja que, a banda d’escanyar els recursos per a aquests, n’ha ocupat les vies per entrar i sortir de Barcelona més còmodament en alta velocitat.

La manca de fiabilitat del servei de proximitat no sols és fruït de la sequera econòmica a la qual Renfe ha estat sotmesa; més bé respon a mancances de tipus estructural: una infraestructura infradimensionada i incapaç de satisfer les principals demandes ciutadanes, que exigeixen un servei potent i ràpid.

Per millorar l’aprofitament social de l’alta velocitat a Catalunya, així com per satisfer les demandes ciutadanes sobre la xarxa ferroviària quotidiana, la PTP ha elaborat una proposta ferroviària orientada a treure més beneficis de les infraestructures existents i previstes al futur. El Pla Tren 2014 no és rupturista amb la planificació ferroviària actual, ja que proposa modificacions concretes dels projectes per ajustar-se a les necessitats dels usuaris. Per tant el pla té voluntat de millora (no de desqualificació) i espera convertir-se en una eina de consens polític per al futur Pacte Nacional d’Infraestructures.

Aquesta edició de la revista també parla de participació i diàleg. La PTP no té naturalesa  opositora; a banda de les lògiques discrepàncies que poden sorgir amb l’administració,  s’aspira a un clima de col·laboració que aporti millores per la mobilitat dels ciutadans. És per això que les propostes i observacions que us presentem volen, sobretot, obrir el diàleg i la reflexió sense confrontació. La implicació de l’entitat amb el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya és només un exemple de la ferma voluntat constructiva i col·laboradora.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]